La guerra de la transparència

Sembla que el Principat de Catalunya ha deixat de ser considerat un oasi polític dins la geografia estatal. El cas Pretòria, amb ramificacions a Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres han començat a estirar del fil de la corrupció. Conscients que el sistema cada cop presenta més signes d’esgotament i, conseqüentment, genera més desconfiança i rebuig de la ciutadania, els partits majoritaris s’han afanyat a dur a terme un rentat d’imatge que dissipi qualsevol dubte sobre la seva integritat. Montilla, Duran o Puigcercós ja han començat a fer mans i mànigues per evitar la tan temuda desafecció ciutadana cap a la classe política.

El president autonòmic Montilla va aprofitar el congrés d’alcaldes i regidors del PSC celebrat dissabte al Palau de Congressos per presentar una nova iniciativa més pròpia d’un professor que intenta controlar els seus estudiants adolescents que no d’un líder que organitza la tasca dels seus col·laboradors i assessors, i que ha estat batejada com Contracte de servei públic amb la ciutadania.. I és que a partir del 2010, tots els candidats que formin part d’una llista electoral de PSC hauran de signar un compromís de transparència sobre els seus ingressos, patrimoni i gestió i que estarà a disposició de qualsevol ciutadà.

Per altra banda, Josep Antoni Duran i Lleida va adreçar un missatge a tots els partits demanant serenitat per combatre la desafecció ciutadana, durant la celebració  del 78è aniversari del naixement d’Unió Democràtica, a Santa Margarida i els Monjos.

Per últim, ERC i ICV també  han saltat a la palestra, d’una manera més tímida això sí, per demanar a la resta de partits un compromís contra la corrupció. Puigcercós va demanar que els partits no puguin rebre diners en forma de donacions externes, mentre que Herrera va lamentar que la majoria de formacions polítiques catalanes no hagin complert els compromisos de l’any 2001 pel que fa a la presentació de comptes.

La classe política catalana està esdevenint una caricatura de si mateixa i cada cop costa més diferenciar entre els polítics reals i els seus alter ego del programa de TV3 Polònia. Sempre és positiu buscar solucions per evitar reincidències, però si realment els partits volen depurar un sistema que cada cop representa més símptomes de mala salut, haurien de sumar forces per continuar investigant tots els possibles casos de corrupció enlloc de cobrir-se les pròpies espatlles i fer canvis i iniciatives de cara a la galeria.