La ILP Televisió sense fronteres ha aconseguit 150.000 firmes més de les que necessita
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ja ha assolit la primera fita. Necessitava lliurar al Congrés mig milió de signatures per tramitar la ILP Televisió sense fronteres i el 22 de juny entregà 651.650. La Iniciativa Legislativa Popular reivindica els espais de comunicació català, basc i gallec, és a dir, que als territoris de la mateixa parla es puguen rebre mitjans de comunicació en aquesta llengua. El president d’ACPV, Eliseu Climent, va valorar la campanya com “un triomf de les classes populars”, atesa la mobilització de la societat al marge de partits institucionals. Climent també va demanar als partitspolítics el mateix compromís que ha demostrat la ciutadania.
ACPV va fer públics els resultats i 253.549 firmes han estat recollides al País Valencià (ha signat el 5,2% de la població); 321.150 al Principat (el 4,2%); i 29.472, a les Illes (el 2,9). Les altres 47.000 signatures s’han aconseguit a la resta de l’Estat espanyol (40.000 al País Basc). El president d’ACPV les entregà el 22 de juny a Madrid, al Congrés. Climent anava acompanyat de Julian Garcia Candau, fundador de El País; Joan Enric Garcés, advocat i assessor del president xilè Salvador Allende; Joan Genovés, pintor, i Ignasi Riera, escriptor i polític. Abans dels 6 de juliol l’Oficina del Cens ha de fer el recompte, la comprovació i ha de remetre el resultat a la Junta Electoral Central. A partir d’ací, hi ha mig any de marge perquè la Llei entre a debat al Congrés dels Diputats i comence el procediment legislatiu.
Proposta ambiciosa
Segons el coordinador d’ACPV, Toni Gisbert, amb l’aprovació de la ILP es vol aconseguir tres coses: legalitzar l’emissió de TV3 al País Valencià, reconèixer l’existència d’altres llengües (a banda del castellà) a l’Estat espanyol i l’existència d’un territori de llengua catalana i, finalment, en reconèixer l’àmbit cultural i de comunicació català s’haurien d’intercanviar les emissions de tots els mitjans en la mateixa llengua sense cap acord previ de reciprocitat.
El projecte de llei que es vol introduir al Congrés no és cap modificació legal sinó que parteix del marc legal existent i el vol desenvolupar. Concretament el punt de partida és la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries -signada pel Govern espanyol el 1992, en època de Felipe González, i ratificada pel Parlament espanyol el 2000, en època de José María Aznar-, que en el seu article 12.2 estableix que els governs signants han de garantir la recepció de ràdios i televisions en els territoris que comparteixen alguna d’aquestes llengües europees, encara que siguen administracions distintes.
A partir d’aquesta base, la ILP proposa una llei completa que conté l’aplicació de la Carta en allò referent a garantir l’intercanvi de mitjans de comunicació en les llengües catalana, basca i gallega entre els territoris dels seus respectius àmbits lingüístics.
Un gran moviment
Gisbert feia èmfasi en la mobilització que s’ha aconseguit, ja que segons ell “açò no és com anar a una manifestació, sinó que les persones estan donant totes les seues dades completes”. Hi han participat 2.500 fedataris, persones que s’han compromès ha recollir firmes, també han col·laborat sindicats, col·legis professionals, associacions culturals i esportives, desenes d’ajuntaments dels Països Catalans han aprovat mocions de suport a la campanya… Eliseu Climent va dir que “el poble dels Països Catalans ha complert i ara és el moment dels partits catalans”.
