La iniciativa popular manté en marxa el motor de les consultes

La iniciativa popular manté en marxa el motor de les consultes

Votació el 28F a un col·legi de Molins de ReiNi un menor ressò als mitjans, ni les picabaralles que van marcar els dies posteriors al 13D, ni uns pobles amb menys teixit social han aconseguit aturar el procés de consultes independentistes. En total, ja són més de 260.000 les persones que han votat des del setembre, un 25% de les que han tingut l’oportunitat de fer-ho.

I malgrat una davallada de 6 punts en la participació el 28F, les plataformes que preparen les noves tongades de referèndums per l’abril i el juny continuen actives i animades a mantenir el pols de les consultes.

El 28-f deixa un balanç positiu malgrat la menor participació

El passat 28 de febrer, 79 municipis van protagonitzar la tercera tongada de consultes per la independència. Els referèndums del 28F no eren una empresa amb l’èxit garantit d’entrada, ni molt menys. A nivell sociològic, aplegaven poblacions sense un teixit associatiu activament independentista o bé amb un pes relativament més important de les posicions espanyolistes i autonomistes que a capitals de comarca que ja van fer la consulta al desembre. D’altra banda, la imatge pública de les consultes havia estat posada en entredit per les picabaralles de la setmana posterior al 13D. Tot i la baixada de sis punts en la participació, el fet que aquesta es mantingués per damunt d’un 20% amb una nul·la presència mediàtica és una mostra de la fortalesa d’un moviment cada cop més en mans de la iniciativa popular.

Com es poden llegir els resultats?
La forma de llegir els resultats d’aquestes consultes s’ha convertit en el cavall de batalla polític. Pot semblar lògic no fer-ne una lectura absolutament mimètica respecte altres referèndums o eleccions, però aquest ha estat l’argument al qual s’ha agafat el bloc contrari a les consultes, encapçalat pel PSOE. Tot i així, malgrat que la participació hagi estat inferior als referèndums oficials, a ningú se li escapa que mobilitzar un 20% de la ciutadania en uns referèndums no oficials i no vinculants és una mobilització social inèdita a nivell europeu.

Els resultats aclaparadorament favorables a la independència -per damunt del 90% en quasi tots els municipis-, no permeten fer una lectura directa sobre la correlació de forces entre partidaris i detractors de la independència. Sí que permeten conèixer el pes específic de l’independentisme a cada municipi a partir de la comparació del nombre absolut de vots favorables a la independència amb el nombre absolut de vots partidaris de l’estatut al referèndum de 2006. En gairebé cent municipis, el projecte independentista ha aconseguit aplegar més voluntats que no pas va aconseguir-ho el projecte autonomista. És en aquesta diferència on es pot visualitzar si el projecte autonomista-federalista té un gruix social al darrera o bé ha quedat absolutament minoritzat per una aposta clarament independentista.

Més enllà, però, de l’estadística, hi ha el fet que un quart de milió de catalans han participat en uns referèndums organitzats al marge de l’aparell administratiu de l’estat. Un element que marcarà de forma determinant l’evolució política.

El paper dels partits parlamentaris
Si bé durant les consultes del 13D, Convergència havia visualitzat el seu suport al procés, en aquest 28F la consigna de la federació sembla haver estat la de retirar-se discretament. Les causes d’aquesta retirada a segon pla es poden trobar en les perspectives no gaire bones amb què partia aquesta tongada i també amb la nova estratègia de CiU per a afrontar la cursa electoral del proper novembre, basada en presentar-se com a partit responsable, centrat en la lluita contra la crisi i paladí de la doctrina liberal. Que CiU volia tirar aigua al vi va quedar palès quan un dels seus representants amb perfil més sobiranista, l’eurodiputat Ramon Tremosa, es refermava en l’estratègia de l’ara no toca declarant que “la independència és la teulada que corona l’edifici: el primer pis de la casa és la gestió de les infraestructures, el segon pis és el concert econòmic i el tercer pis són les seleccions esportives”.

Pel que fa a ERC, els republicans han continuat mantenint la seva presència mediàtica tant a través de Puigcercós -apareixent acompanyat dels seus alcaldes que participaven en referèndums- com a través d’Uriel Bertran. Precisament, aquest darrer va ser protagonista d’una polèmica al sí de la Coordinadora que tenia com a rerefons el protagonisme dels partits. Segons informa el setmanari La Directa, Bertran va ser destituït com a portaveu de la coordinadora pel fet de ser diputat, però tot i així va continuar a la pràctica exercint-ne.

Amb tot, i a diferència del que va passar en la convocatòria del 13D, el protagonisme ha recaigut en les comissions locals. El protagonisme de persones com Carles Mora, López Tena o el propi Bertran, així com de la constel·lació d’entitats sobiranistes que figuren com a membres nats de la Coordinadora Nacional, ha minvat degut a les polèmiques protagonitzades just després dels anteriors referèndums. Aquesta dinàmica més allunyada de les estratègies mediàtiques i de màrqueting polític pot ser una de les claus que permeten explicar que la participació s’hagi mantingut per damunt del 20% sense l’efervescència mediàtica.


L’Esquerra Independentista valora molt positivament les consultes

CUP: “Els referèndums demostren que els i les independentistes d’aquest país volem un país realment lliure: on tota la ciutadania tingui igualtat de condicions, jurídiques i socioeconòmiques, per a desenvolupar-se amb llibertat. El projecte de la independència, en aquest sentit, és especialment beneficiós per a les classes populars, per aquelles persones que avui tenen cap o pocs drets”

Endavant: “Necessitem estendre la lluita més enllà de les consultes, això vol dir treballar, en tots els àmbits de la societat per aconseguir la plena independència: cal convertir aquest desig d’independència en una possibilitat concreta a través del reforçament d’organitzacions polítiques i sindicals autònomes de les dinàmiques espanyoles i immunes a la partició administrativa del nostre país”

Maulets: “El fet que la participació hagi superat en alguns casos la participació al referèndum de l’Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya, demostra la caducitat d’aquest i la necessitat de trencar el marc constitucional i apostar per una sortida com a nació independent”

CAJEI: “Les consultes són una mostra més de la insistència i perseverança de la societat catalana per avançar i aprofundir en un dret democràtic com el de l’autodeterminació, i aquesta insistència s’ha fet sense comptar amb els partits que han volgut i volen instrumentalitzar aquesta iniciativa popular”.


Les consultes també superen el 20% al Baix Llobregat

Les veus més catastrofistes auguraven un fracàs estrepitós quan aquestes consultes es fessin a l’àrea metropolitana. De moment, però, els municipis d’aquesta zona que ja les han dut a terme han obtingut uns percentatges similars que a altres indrets del país. Àlex Maymó, regidor de la CUP de Molins, creu molt positiu el resultat i considera que s’ha trencat un tabú. “Ha votat gent de tot l’espectre sociològic de Molins, independentment del seu origen”. A Molins, contra la imatge molt sovint amarada de tòpics d’un Baix espanyolista, els vots favorables a la independència superen la suma de vots del PP i el PSOE a les darreres municipals, autonòmiques i europees. A partir d’una proposta de l’Ateneu independentista Mulei, començà a caminar el projecte de dur a terme la consulta, que es materialitzà en Molins Decideix. A la consulta també s’hi han sumat 47 entitats més de la vila.

Tot aquest moviment ha servit per a demostrar-se que les coses funcionen si es fan des de la base. “De fet, de la coordinadora nacional només vam fer servir el programa informàtic; la resta ens ho hem fet a Molins”, afirma Maymó. A Molins la participació ha superat el 21%, exactament la mateixa que hi ha hagut a petits pobles com Pinós, al Solsonès, o Sant Ferriol, a la Garrotxa. També hi havia catastrofistes que auguraven que si no apareixia Unió Europea a la pregunta la gent es quedaria a casa. A Molins no es preguntava sobre la Unió Europea.