Des de fa uns mesos, diverses persones militants de l’esquerra independentista estan treballant per a constituir una organització de solidaritat internacionalista. A L’ACCENT hem parlat amb Arnau Carné i Maria Freixes, dos dels participants en aquest procés, per tal que ens expliquin per què han decidit fer aquesta aposta.
Una organització internacionalista de l’esquerra independentista. Per a què?
Les pugnes pel domini geopolític, la divisió internacional del treball i del consum, l’espoli dels recursos naturals i la contaminació mediambiental, els centres de poder ideològic, polític i econòmic de caire imperial… La lluita de l’esquerra independentista no pot desentendre’s del que està succeint arreu del món. La construcció de la independència i el socialisme als Països Catalans s’ha de realitzar en el marc de la solidaritat internacionalista. L’esquerra independentista necessita una organització internacionalista de referència que tingui capacitat de dotar-la d’un bon anàlisi i discurs de classe davant els conflictes mundials, establir contactes amb organitzacions afines, donar a conèixer les lluites dels Països Catalans fora de les nostres contrades i crear un enllaç entre les lluites d’aquí i les de fora per tal de donar-los més força i coherència.
Quin és el procés de gestació de l’organització internacionalista que s’està seguint?
Primerament ens hem trobat una sèrie de militants d’organitzacions de l’esquerra independentista interessades en donar impuls a l’internacionalisme, algunes de les quals també formem o hem format part d’organitzacions de solidaritat internacionalista (Brigada Catalano-Veneçolana Alí Primera, IPO, Xarxa d’Enllaç amb Palestina, BDS Catalunya, Amics i amigues d’Euskal Herria, Grup de Treball pel Kurdistan…) i hem estat debatent la necessitat de crear aquesta organització internacionalista, amb el resultat d’un document de presentació on s’exposen l’anàlisi, els motius i els eixos de treball. Ara s’està presentant el projecte tant a les organitzacions de l’esquerra independentista com a altres organitzacions afines dels moviments socials, especialment les que treballen en l’àmbit de la solidaritat internacionalista, amb la finalitat d’incorporar noves membres, enriquir i anar detallant l’anàlisi i els eixos de treball i teixir complicitats en aquest àmbit.
**
Explicar-nos a fora; algunes organitzacions del catalanisme oficial usen aquesta premissa, i equiparen aquest “a fora” amb governs i mitjans de comunicació oficials. A qui s’ha d’anar a explicar l’esquerra independentista?**
Quan parlem d’anar a explicar-nos a fora, la nostra pretensió és explicar la lluita per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans i la nostra prioritat és explicar-la a aquelles organitzacions que també lluiten per un alliberament nacional i social a casa seva. La intenció és generar una solidaritat internacionalista “d’anada i de tornada” entre les diferents lluites polítiques d’arreu. Malauradament la nostra lluita no es coneix a molts indrets i és imprescindible explicar-nos per conformar els nexes paral·lels revolucionaris, que actuen en d’altres països i contextos, que ens aporten una riquesa recíproca. El fruit ha d’encaminar-se cap a l’aprenentatge bidireccional que englobi les resistències i que de ben segur ens portarà a la derrota de la injustícia dirigida pels governs imperialistes. La lluita de l’esquerra independentista no és única en un context concret, sinó que té moltes similituds amb altres lluites arreu del planeta. Aleshores hem de buscar els nostres homòlegs perquè ens coneguin i fer-nos més fortes, empapant-nos de les diferents experiències, solidaritzant-nos, fent front conjuntament contra qui, al capdavall, és l’enemic comú.
Per què l’exercici de la solidaritat internacionalista ha de ser un dels puntals de la tasca de l’esquerra independentista?
Perquè no es pot ser independentista i d’esquerres, revolucionària, sense ser internacionalista. A nivell humà i de principis, no podem desconèixer les desigualtats i l’explotació d’arreu del món i, a nivell polític, hem d’entendre que la nostra economia, la nostra societat, actualment és dependent d’un “sistema-món” capitalista. Tant l’anàlisi com la nostra pràctica política ho han de tenir en compte i han de dirigir la lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans cap a una complicitat amb les altres lluites d’alliberament nacional i social dels altres pobles. Si desconeixem o descuidem l’internacionalisme correm el perill que postulats de dretes i xovinistes calin i tinguin cabuda en la tàctica i l’estratègia del moviment. Al contrari, l’exercici de la solidaritat internacionalista pot dotar al moviment d’un enriquiment polític, ideològic i humà imprescindibles per créixer com a organitzacions i com a persones.
Quina relació voleu tenir amb les experiències de solidaritat internacionalista ja existents, com ara les brigades o algunes campanyes que es fan a casa nostra?
La intenció de la nova organització internacionalista és contribuir al reforçament i a la coordinació entre aquestes experiències. La riquesa en el moviment de solidaritat als Països Catalans és històrica i abundant, però també hem de tenir en compte que al llarg del temps s’ha anat atomitzant i en certa manera “especialitzant”. En alguns aspectes també s’ha anat “ONGitzant” i aïllant de les pròpies lluites dels Països Catalans i això es nota molt en aquests moments en els quals, per una banda, aquelles organitzacions acostumades a les subvencions es troben sense fons i, per l’altra, l’auge de la crisi i la conflictivitat social les debiliten a nivell de prioritats de les seves membres i simpatitzants. La nostra voluntat és retornar al caràcter revolucionari i de classe de la solidaritat internacional, enllaçar-la amb les lluites de casa nostra i situar-la com a element transversal de l’esquerra independentista
