Aquest passat dissabte 8 d’abril es va celebrar a la Plaça Santa Anna de Mataró la jornada en defensa de la sanitat 100% pública organitzada per la Coordinadora en Defensa de la sanitat pública de Mataró i el Maresme, amb xerrades, taules rodones i un dinar popular.
La jornada va arrencar a les 10h del matí amb el muntatge de tres taules informatives de la Coordinadora a la plaça Santa Anna i l’actuació del Godrac de Mataró, única figura de la cultura popular de la ciutat que no participa del seguici oficial de Les Santes. També es va engalanar l’espai amb les pancartes on es podien llegir els lemes de la jornada. A les taules informatives es demanaven signatures per una millor atenció en el CAP de Rocafonda i per evitar la privatització del sociosanitari de l’Hospital Sant Joan i Santa Magdalena.
Cal remarcar que el propi Ajuntament de Mataró havia retirat durant la setmana anterior les pancartes penjades pels activistes de la coordinadora que convocaven a la mobilització per un defecte de forma en els permisos demanats. Aquesta actuació del consistori va ser denunciada divendres per la Coordinadora com un intent de censura i desmobilització.
A les 12h del migdia va començar la primera de les xerrades a càrrec de Laura Fusté, representant de l’Assemblea Veïnal de Salut d Rocafonda i Flori Rico, membre de la Coordinadora en defensa de la Sanitat Pública de Mataró i el Maresme. Fusté va explicar les novetats de la lluita de les veïnes del CAP de Rocafonda, on es continuen patint demores en atenció primària de fins a quatre setmanes. Aquesta mateixa setmana, una cinquantena de veïnes havia fet una assemblea al carrer i s’havien dirigit al CAP poc abans de tancar, a les 20h; van demanar hora i van “ocupar” durant una estona la sala d’espera del CAP per acabar de fer l’assemblea. Això va provocar que hi hagués nervis a la direcció de l’ICS i que hi hagués el compromís d’una reunió dilluns al matí amb les veïnes.
Flori Rico, de la coordinadora i membre del comitè d’empresa de l’Hospital Sant Jaume, va fer un resum de la història de la lluita de la coordinadora i va explicar la situació de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, únic sociosanitari públic del Baix Maresme. Aquest servei es troba amenaçat de desmantellament per part del Consorci Sanitari del Maresme. La reducció de l’activitat assistencial del Sant Jaume, derivant 40 llits d’aguts i 14 de cures pal·liatives a l’Hospital Comarcal, només repon a una estratègia per justificar el seu tancament definitiu i la concertació de part dels serveis, psicogeriatria i llarga estada, a clíniques i residències privades. Rico va fer èmfasi en la reivindicació d’un nou centre per l’Hospital Sant Jaume i el manteniment de tota l’activitat i plantilla mentre aquest no estigui construït.
A dos quarts passats de dues, les assistents van seure a taula pel dinar popular, una paella de verdures de cultiu ecològic d’Alella. Una part de la recaptació del dinar anava directament per la caixa de resitència de la Coordinadora, amenaçada de multa pel Departament d’Interior de la Generalitat per tallar el trànsit en la concentració del 12 de març de l’any passat a la Plaça França de Mataró.
En acabat, va començar la presentació del llibre Com Comercien amb la Teva Salut a càrrec de la coordinadora d’aquesta publicació, Anna Martínez. Aquest llibre és un recull d’articles per explicar el funcionament mixt públic-privat del sistema sanitari català. En una exposició molt didàctica, fent ús d’esquemes en una pissarra, Martínez va anar desgranant com CatSalut funciona com una central de compres de serveis sanitaris a l’ICS, les empreses públiques i consorcis (EPIC) i altres operadors sanitaris privats (clíniques i hospitals privats). Martínez va fer èmfasi que aquest sistema se centra en l’atenció hospitalària perquè el tractament de les malalties, sobretot les cròniques, són les que poden generar més beneficis a empreses privades i indústria farmacèutica. Va apuntar que l’atenció primària ha perdut els últims anys al voltant dels 300 milions d’euros i que de l’increment de 400 milions en aquest darrer pressupost de la Generalitat, 200 milions van dedicats a despeses de farmàcia. També va criticar la gestió intencionada de les llistes d’espera per derivar pacients de la pública a la privada i va escandalitzar les assistents citant Josep M. Argimon, subdirector del Servei Català de Salut, qui va assegurar que les llistes d’espera eren necessàries per ordenar l’assistència sanitària.
Cap a les 6 de la tarda va ser el torn de la taula rodona de lluites amb el títol “Sanitat 100% pública, per un altre model de salut”. Hi van prendre part Mon Reyes de la PAICAM, Plataforma d’Afectats per l’ICAM; Yashira Rius i Anna Martínez de Resistència Clínic; Fadira Harrak i Enric Feliu de Marea Blanca; Mireia Moret, metgessa del CAP Claret de la Vila de Gràcia i Laura Fusté en nom de la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró-Maresme.
Mon Reyes, de la PAICAM, va explicar que la plataforma reivindica un nou model de salut centrat en la prevenció de les malalties causades per l’empitjorament de les condicions de vida de la classe treballadora, especialment de les dones. Va recordar que hi ha 200.000 persones afectades per fibromiàlgia i síndrome de sensibilització central i només 4 unitats especialitzades en la malaltia, cosa que fa que sovint l’atenció es faci a través de consultes privades, fins i tot quan són necessàries pels tribunals de valoració de l’ICAM. Enric Feliu, secretari de comunicació de Marea Blanca Catalunya, va explicar que aquesta era una plataforma de plataformes, amb un pes específic en l’àmbit dels usuaris i partits polítics però encara amb poca participació de professionals. Va explicar les reivindicacions que conté el decàleg “Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el sistema sanitari de Catalunya”.
Les representants de Resistència Clínic van explicar, des dels inicis en 2012 de l’Acampada Clínic, com les seves reivindicacions han cristal·litzat en la reclamació del tancament de BarnaClínic, empresa amb participació del 50% de l’Hospital Clínic. Aquesta empresa pública funciona amb criteris únicament mercantils, utilitzant els diferents serveis de proves diagnòstiques i quiròfans de l’Hospital Clínic però portant a terme activitat privada, facturant als pacients els serveis que hauria de procurar l’hospital de manera pública. Yashira Rius i Ana Martínez asseguraven que existeix una gestió de les llistes d’espera que prioritza aquells pacients en la llista de Barnaclínic. Resistència Clínic convoca una concentració el proper 25 de maig a les 19h per demanar el tancament de Barnaclínic.
Per tancar la taula, va arribar el torn de la Mireia Moret, metgessa de família al CAP Pare Claret de la Vila de Gràcia. Aquesta plataforma recentment sorgida amb la participació de les treballadores demana una sèrie de millores en l’atenció i les condicions de treball basades en l’augment del pressupost destinat a l’atenció primària, a més de demanar una sèrie de millores socials per al barri i per això s’han organitzat conjuntament amb el Moviment Popular de Gràcia. També demanen més investigació en atenció primnària i formació continuada en malalties derivades de la precarietat social actual.
Per cloure la jornada, es va fer la lectura del manifest de la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró-Maresme a càrrec de la Cati Alzina. En el manifest denunciava que el Consorci Sanitari del Maresme és un sistema de gestió públicoprivat i no ha estat eficaç, ni suficient per proveir serveis sanitaris als habitants del Baix Maresme. La Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública defensa que la forma de Consorci no és l’eina adequada per gestionar un servei públic que ha de garantir un accés universal, 100% públic i de qualitat a l’atenció sanitària. També denuncia els diferents governs de la Generalitat com a responsables de la degradació de l’assistència sanitària al Maresme i la resta de Catalunya: per implantar un model de gestió públic-privat i per les retallades aplicades sobre el sistema sanitari que l’han degradat per atorgar quotes de negoci a la sanitat privada. N’és un bon exemple l’intent de desmantellar l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i externalitzar una part dels seus serveis a empreses privades o en les demores que acumulen centres d’atenció primària com el CAP de Rocafonda, però també en les llistes d’espera per a especialistes, proves diagnòstiques i intervencions en centres dels CSdM o de l”Institut Català de la Salut.
En el manifest, la Coordinadora fa un llistat de reivindicacions on exigeix la titularitat i provisió de serveis 100% pública, finançament suficient per acabar amb les demores i llistes d’espera, la construcció d’un edifici nou per al servei sociosanitari públic de l’Hospital Sant Jaume; i mecanismes de control i participació d’usuàries i treballadores en la planificació i gestió de l’atenció sanitària. Finalment, va fer una crida a totes les veïnes, treballadores del sistema sanitari, col·lectius i organitzacions del Maresme a unir-se a la lluita de la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró i el Maresme, en aquest moment tan important on cal conquerir, de nou, el dret a una sanitat 100% pública i de qualitat.
