Javi Marco, portaveu de la #ResistènciaMovistar d’aquesta primavera, descriu la situació sis mesos després de la vaga.
La vaga de personal tècnic de Telefónica-Movistar -personal de contrates, subcontrates i fals autònom- va acabar, a Barcelona, fa gairebé mig any; era el 19 de juny. Un mes i mig abans, el 5 de maig, CCOO i UGT havien desconvocat la seva particular vaga, de menor força i iniciada posteriorment a la del personal autònoma i de subcontrates, que va començar el 28 de març a Madrid i es va estendre el 7 d’abril arreu de l’Estat.
Mig any després, els i les vaguistes segueixen fent actes de difusió i recollida de diners. Aquest cap de setmana van ser a la Festa Major Reivindicativa de Sant Andreu, fent-hi entrepans, a la nit, i una paella durant el dia. Vam aprofitar per parlar amb el Javi Marco, un dels portaveus de la vaga de la #ResistènciaMovistar.
La taula paritària no avança
Un dels acords pels quals CCOO i UGT van desconvocar la seva vaga fou la constitució d’una taula paritària amb la patronal del sector per millorar les condicions laborals del personal. La taula es va aturar a l’agost quan van acomiadar un treballador de Girona, afiliat de CCOO, que era en una de les taules de les negociacions per parts -com ara seguretat laboral, producció, guàrdies, entre altres-.
Els sindicats van força la readmissió del treballador, un mes després, sota amenaça que la paritària no es tornaria a reunir. El fet, però, és que la taula no s’ha tornat a reunir, exposa Marco, tot i que les vaguistes saben que aviat es reunirà per seguir avançant. El que sí que hi ha hagut, però, és una reunió mini paritària, de CCOO i UGT amb la patronal i Telefónica, però sense les empreses.
Marco pensa que hi haurà un acord de mínims, “per quedar bé: faran el seu paripé, firmant alguna cosa que no s’aproparà al que volem els i les vaguistes”. I afirma contundent: “necessiten signar alguna cosa abans del 31 de desembre [la paritària es donava mig any per aconseguir objectius] i publicar-ho al BOE, però no hi tenim cap expectativa”.
La repressió i les dificultats post-vaga
Sis mesos després d’haver acabat la vaga, la gent s’està “recomposant”. La situació és molt dolenta econòmicament: els autònoms tenen grans deutes perquè van deixar de pagar les quotes i l’IVA, etc. En no tenir ingressos, se’ls fa “impossible reprendre el dia a dia o tornar a com estaven abans de la vaga”. Marco denuncia també que hi ha hagut gent que no ha pogut tornar a treballar, encara, per culpa de Telefónica. D’altres hi han tornat fa molt poc. “Dos mesos i mig de vaga i tres o quatres mesos sense poder treballar, no sé d’on hauran tret els diners per subsistir”, es desespera Marco.
La situació és desigual segons la ciutat. A Bilbo, personal autònom està sent contractat en plantilla. Per contra, a Barcelona ja van unes seixanta persones acomiadades, i molt poques contractacions. L’única que n’ha pogut fer és Elecnor, que ha fet fora gent i també n’ha contactat. A Madrid també hi ha acomiadaments i vetos de les empreses. A Bilbo segueixen reunint-se i fent pressió. A Barcelona no tenen forma de com fer una mobilització ara, “però hi estem donant voltes”. A algunes empreses, les contrates no donen feina al personal de plantilla perquè ho facin autònoms. En d’altres, el volum de feina és “normal i corrent”.
Seixanta persones acomiadades
Marco denuncia que Comfica a Barcelona ha expulsat a gairebé tota la plantilla, “tant gent que havia fet vaga com gent que no”. A Euskal Herria, Comfica és qui està contractant gent. “La gent de Bilbo em diuen que Comfica ho està fent bé, mentre aquí està fent fora tothom; no entenem aquests moviments”, exposa. Però ell mateix es contestat: allà, amb la vaga, han tingut molta més pressió.
Elecnor i Abentel també han acomiadat gent. Cobra n’ha fet fora “molt poca”. Les úniques que no han acomiadat gent han estat Cotronic -on treballen Marco i Aitzol Ruiz de Azúa, l’altre portaveu de la vaga- i Liteyca, que “ho té gairebé tot subcontractat”. Itete va acomiadar dos delegats del comitè enmig de la vaga.
A Cotronic, fa un parell de setmanes que van posar sanció a dos treballadors que havien fet vaga, una sanció de set dies de feina i sou. Marco té clar “que ho van fer perquè havien estat en vaga”. La justificació de l’empresa era la queixa d’un client “amb un correu ple de mentides o exagerant”. Com a comitè d’empresa van fer una campanya de bombardeig de correus electrònics, demanant suport a CGT, Co.bas, En Construcció, gent de Bilbo, Madrid, etc. El correu l’enviaven amb còpia a la patronal. “A l’endemà teníem reunió amb el cap i ens informaren que retiraven la sanció”.
Confirmada l’existència de llistes negres
“Només acabar la vaga, hi havia gent que no podia entrar a les centrals perquè els bloquejaven les targetes, i això qui ho fa és Telefónica”, exposa Marco. “Les llistes negres existeixen; hi ha una sentència que acusa Cotronic per aquest fet, és una denúncia del 2009”.
Segona Marco, a vegades són les contrtes qui li ho demana a Telefónica. “Són persones que s’han queixat perquè l’empresa no els pagava, o que l’empresa boicoteja perquè han canviat voluntàriament de contrata”. Quan és per aquest darrer fet, el bloqueig dura normalment uns dos mesos. Altres vetos, però, vénen de més amunt: són cap a gent que ha fet soroll, a aquestes persones no les deixen treballar. Parlant directament amb Telefónica han aconseguit recuperar algunes targetes, però hi ha casos de gent que no poden activar-les
El Compromís de les Escales no passa del primer esglaó
En paraules de Marco, “tot segueix igual: de moment no s’ha canviat res”. És per això que el volen “reformular, perquè no només a Barcelona no poden contractar una altra empresa, sinó que també Badalona diu que és molt difícil trobar una empresa que els doni la cobertura que necessiten”. Tenen contracte fins el 2018 i ja ho estan mirant.
En canvi, a Barcelona temem que el contracte amb Telefónia es prorrogui tant sí com no perquè “no es podria complir, a no ser que es fes amb el personal propi de Telefónica, que són els únics a qui respecten la jornada de 40h setmanals”. Marco voldria que l’Ajuntament els rebés per parlar de la repressió i per veure com pot donar-los un cop de mà. Amb tot, és pessimista amb el contingut del Compromís: “crec que no es complirà”
Pel que fa als partits, Barcelona en Comú i la CUP Capgirem Barcelona “sí que responen”, és a dir, que segueixen responent, segueixen acceptant les propostes, si volen reunions les tenen. “Qui no ens ha dit res és ERC”.
Ànims desiguals, un mateix objectiu
Els ànims entre la gent són ben diferents. La gent de plantilla no ha experimentat millores, però tampoc era el seu objectiu: lluitaven per mantenir el lloc de feina. “Que no acomiadin gent per fer falsos autònoms ja és un èxit”, assegura. I exemplifica que en el cas de la seva empresa ja és un objectiu assolit.
L’ideal seria que pogués entrar més gent i cobrar un sou assegurat com el del metall, i cap amunt. “El següent pas és intentar que augmentin les plantilles”, afirma. Resten a l’espera que surtin resolucions d’inspecció de treball per denunciar falsos autònoms. D’aquests, alguns han acabat malament perquè els ha estat impossible tornar a treballar, o pel deute arrossegat. D’altres, en canvi, estan cobrant més que abans. Fins i tot, un autònom va dir en una assemblea que havia notat increment a l’hora de facturar, tot i fer la mateixa feina.
Cada empresa té les seves pròpies negociacions. Marco ignora si altres contrates hauran fet el mateix. Sí que sap, però, que molts autònoms i personal acomiadat de plantilles han marxat de Telefónica i ara treballen per Orange. La contractació és igual que a Telefónica: subcontracta, no contracta ningú directament.
En aquest sentit, la Marea Blava viu un clima “molt dispers”. Els comitès d’empresa se segueixen reunint, intenten fer assemblees i van a magatzems “a explicar que això no ha acabat”. La idea és clar: anar ajuntant gent poc a poc per poder tornar a la mobilització.
