La comarca dels Ports és una de les més despoblades dels Països Catalans; sense cap gran nucli urbà, sense infraestructures ni serveis, els habitants d’aquesta comarca porten més de trenta anys reclamant una major atenció per part de les autoritats; i ho fan reivindicant alhora la seua identitat cultural, la seua llengua i les seues tradicions. Açò, en definitiva, és l’Aplec dels Ports, que enguany ha arribat a la XXXI edició.
El xicotet poble de la Mata, de poc menys de 200 habitants, ha sigut l’escenari d’aquestes jornades reivindicatives que, com cada any, han aplegat milers de joves.
És la quarta vegada que s’hi celebra l’aplec: en ocasions anteriors, es va denunciar la contaminació tèrmica de la comarca (1990) o senzillament la dificultat de viure amb normalitat a la comarca. Enguany, l’Aplec s’ha centrat en reclamar majors serveis sanitaris per atendre les necessitat de la població i per aquest motiu, el poble estava ple de rètols i pancartes exposant les deficiències de la comarca i la despesa que suposaria resoldre-les, per demostrar que gran part de les reclamacions no suposarien un gran esforç per a les administracions.
A diferència d’altres grans festivals, a l’Aplec no hi ha cap gran empresa ni institució al darrere; no hi ha subvencions ni campanyes mediàtiques; i la gent que hi treballa, amb molt poques excepcions, és la mateixa gent del poble. Això, entre tantes altres coses, fa de l’Aplec una festa excepcional.
Reivindicació i cultura
Durant els tres dies que va durar l’aplec, els concerts i la festa s’han barrejat amb altres mostres de cultura, com ara teatre, tallers o, fins i tot, una actuació castellera. Hi hagué també dues taules rodones sobre la llengua i sobre la memòria històrica i la història oral. En aquesta darrera, amb un auditori ple, Kassim Carceller, un dels organitzadors de l’Aplec, explicà el projecte de recopilació de la història oral de la Mata a partir d’entrevistes als seus habitants. S’hi exposaren altres experiències, com la de Benassal (l’Alt Maestrat), que ha comptat amb la participació de l’historiador Emili Ferrando. La taula rodona fou una bona ocasió per comprovar la vitalitat de la recuperació de la memòria a les comarques de Castelló.
Amb un caire més festiu, el dissabte per la vesprada, els assistents a l’aplec pogueren observar el vol ras d’una avioneta, que sobrevolava el poble amb l’objectiu de fotografiar una gran senyera que recorria el trajecte del poble al recinte dels concerts.
La música i la festa
Un dels grans interessos de l’Aplec era l’actuació del grup Tom Bombadil; després del retorn a l’escenari durant les festes de la Magdalena, aquest mític grup de Castelló tornava a lliurar-se al públic fidel malgrat els problemes tècnics que hi hagué durant tota la nit. Tom Bombadil, a diferència d’altres grups, no renuncià a fer ballar els seus seguidors, que com ells, aguantaren les apagades de llum i les deficiències de l’equip de so, que, d’altra banda, no es poden atribuir a l’organització.
L’endemà, els grups Atzukak i Sva-ters oferiren unes quantes hores de diversió que ompliren la zona de concerts de gom a gom.
