>> El jutge se situa enmig de la polèmica entre el Tribunal Suprem i dues associacions catalanes per la recuperació de la memòria històrica
Durant els darrers dies diversos mitjans de comunicació han donant compte de la presentació d’un querella criminal per part de les Associacions per la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca i Catalunya en contra de la decisió del Tribunal Suprem espanyol d’imputar al jutge Baltasar Garzón un delicte de prevaricació. Tot, arran de les investigacions que el magistrat va iniciar sobre les desaparicions forçoses i les detencions il·legals durant la dictadura franquista que, segons el Suprem, topen de ple amb la Llei d’amnistia de 1977, fruit dels pactes de la transició.
La notícia, però, ha anat molt més enllà de la presentació de la querella. La setmana passada, a Madrid, els sindicats espanyols UGT i CCOO van organitzar un acte molt polèmic de suport al jutge de l’Audiència Nacional. Garzón, doncs, ha tornat a omplir portades i noticiaris, s’ha convertit en el centre de l’afer i, de nou, ha exercit el seu paper de jutge estrella a través de la mediatització i la polèmica d’uns fets que van molt més enllà de la seva imputació i les seves investigacions.
Efectivament, el jutge havia iniciat una recerca sobre els crims del franquisme, a instàncies de diverses associacions de memòria històrica. Arran d’aquestes investigacions, el Tribunal Suprem, amb el seu president Juan Saavedra i el magistrat Luicano Varela al capdavant, han decidit tramitar la imputació per prevaricació contra Garzón impulsada per les entitats ultradretanes Manos Limpias i Falange Espanyola. Dues associacions que, val a dir-ho, no pretenen acabar amb la carrera de Baltasar Garzón, sinó amb qualsevol investigació sobre els crims del franquisme, dels quals en són hereves, si no directament protagonistes. A més, ambdues entitats són plenament conscients de la composició dels òrgans de govern de la justícia, ocupats pels magistrats més reaccionaris de la democràcia espanyola.
Del TOP al 1992
Entre les “personalitats” que han ofert el seu suport al jutge Garzón, hi ha l’exfiscal cap Anticorrupció, Jiménez Villarejo, qui la setmana passada va acusar els magistrats del Suprem d’haver participat en del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) durant el franquisme i d’haver emparat així les tortures patides per centenars de militants antifeixistes. En la seva acusació, però, Villarejo es va oblidar d’explicar que l’entitat hereva del TOP no és el Tribunal Suprem, sinó l’Audiència Nacional, precisament, des d’on el jutge Baltasar Garzón ha tancat diaris, ha il·legalitzat partits i ha frenat múltiples denúncies per tortures de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional després del franquisme.
L’independentisme català i, sobretot, el basc, han estat durant molts anys les principals víctimes de les sentències “estrella” del jutge Garzón. De fet, gràcies a la seva actuació, i després de més de deu anys de lluita judicial, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’Estat espanyol per emparar les tortures i els maltractaments arran de l’operació Garzón de 1992, quan en el marc de les Olimpíades de Barcelona el jutge va protagonitzar una ràtzia repressiva contra l’independentisme combatiu.
Baltasar Garzón també va ser el responsable del tancament del diari basc Egin, al qual va acusar de pertànyer a ETA, malgrat que anys després les acusacions s’han demostrat tan falses com les que es van llençar contra un altre rotatiu basc clausurat, Egunkaria, també, per un jutge de l’Audiència Nacional espanyola. A més, són de sobres conegut els esgarrifosos testimonis de militants torturats i polítics jutjats sota l’empra de Baltasar Garzón.
És per tot això que ara pot resultar prou paradoxal que les associacions per la recuperació de la memòria històrica defensin, precisament, el jutge Baltasar Garzón, vist el seu currículum al servei de la brutalitat policial i la repressió vers la dissidència. I és que, el cert, és que les informacions sobre la presentació d’una querella “en defensa de Garzón”, tal com s’han publicat, són rotundament falses.
Memòria de Mallorca i Memòria Històrica de Catalunya han iniciat un procés amb l’objectiu d’evitar que es frenin les investigacions sobre les desaparicions forçoses i les detencions il·legals durant el franquisme. Un afer que en cap cas neteja el demostrat currículum de brutalitat i repressió acumulat per Baltasar Garzón des de l’Audiència Nacional espanyola.
