Amb la voluntat de popularitzar el cinema documental, prestant especial atenció al de producció europea, a iniciativa de la productora Paral·lel 40, el setembre del 2005 arrencà el Documental del Mes amb la projecció de The 3 rooms of melancholia, un treball del finlandès Pirjo Honkasalo sobre la vulnerabilitat dels infants en temps de guerra. A partir d’aquell moment, poc a poc, s’anà consolidant el projecte fins a aconseguir presentar un nou documental cada primer dijous de mes a vora quaranta ciutats, disposant d’una important xarxa de cinemes, biblioteques i centres culturals diversos que es pot consultar a la seva pàgina web.
Si en un primer moment les ciutats que hi participaven eren totes dels Països Catalans, on són subtitulats en català, i d’altres ciutats de l’Estat espanyol, a partir de maig del 2009 la iniciativa travessà l’Atlàntic, la qual cosa permetrà un intercanvi cinematogràfic entre ambdós continents i permetrà la projecció del material seleccionat a Xile i a l’Argentina.
Aquest mes de maig, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de les Treballadores l’1 de maig, el documental escollit ha estat La meva fàbrica, “un documental sobre la dignitat del treballador i un exemple bell i contundent de què hi ha darrere del concepte abstracte de “crisi””. El director alemany Dieter Schumann, en aquest treball, ens explica la història de l’empresa constructora de vaixells Wadan Yards, situada a la ciutat alemanya de Wismar. El 2008, l’empresa en qüestió fou comprada per un inversor rus i la crisi mundial del 2010 posà en perill la feina de 5.000 treballadors, que no podien perdre només el sou sinó també “l’orgull d’un ofici, la dignitat aconseguida generació rere generació”.
