Banksy és, sens dubte, l’artista de carrer més popular del planeta malgrat que gairebé ningú no sàpiga de qui es tracta. Les seves intervencions a alguns dels museus de més relleu (el Tate Modern de Longres, el Louvre de París o el Museum of Modern Art de Nova York), on hi va penjar quadres propis que van arribar a quedar-s’hi força temps, o al mur que l’Estat israelià ha aixecat a Cisjordània, l’han permès accedir a tribunes públiques a les quals és pràcticament impossible d’aparèixer si al que et dediques és a “guixar parets”.
Ara, Banksy s’atreveix també amb el cinema i ens presenta un fals documental realitzat de forma magistral i amb un gran sentit de l’humor, en el qual allò que és ficcionat i allò que és real es mesclen de forma que és gairebé impossible de veure’n els límits.
El protagonista de la cinta és en Thierry Guetta, un francès obsessionat en enregistrar amb la seva càmera de vídeo tot el que belluga i propietari d’una botiga de roba vintage al barri més bohemi de la ciutat de Los Ángeles (“acostumava a comprar [roba vella] per 50 dòlars, feia d’allò un disseny propi i ho venia a 400 dòlars”). En un viatge a París descobrirà que un cosí seu participa del moviment contracultural de l’ street art a partir de la recreació d’imatges dels Space Invaders i, de la seva mà, començarà a introduir-se en l’ambient i a descobrir d’altres artistes, als quals començarà a conèixer i amb els quals començarà a col·laborar. Entre ells destaquen en Shepard Fairey, que es va fer popular arran d’una obra que mostrava un retrat del rostre del lluitador televisiu André el Gegant amb una llegenda que deia “Obeeix” i que té un peu a la indústria cultural i un altre al carrer.
Evidentment, com qualsevol persona que volgués fer un documental sobre street art, un cop ha conegut a tots els artistes més destacats, la única persona que li queda per conèixer és a en Banksy. I, un dia, l’atzar es posa de la seva banda. Fins aquí, la pel·lícula ha fet un breu recorregut pel panorama de l’ street art francès, ianqui i britànic atractiu i divertit però al qual potser li manca una mica de profunditat. Ara bé, un cop conegut en Banksy i la seva obra, la pel·lícula se centra en analitzar la ràpida ascensió en el món de l’art del mateix Thierry Guetta, que se segueix els consells del seu mestre, que li diu que munti una exposició.
En aquest moment, Exit Through The Gift Shop abandona la crònica del moviment urdenground del què forma part l’ street art per centrarse a plantejar, en to desenfadat, qüestions al voltant de la creació cultural i del paper assignat a l’autor, a l’“artista”. L’exposició, que serà tot un èxit, no serà res més -ni res menys- que el resultat d’haver aplegat els treballs d’altra gent i haver-los reinterpretat, donar-los una nova mirada, i venent-los a uns preus a l’alçada de l’esdeveniment. Com quan venia roba a la botiga de Los Ángeles.
