La mort del lleidatà Juanjo Garra commociona l’alpinisme

La matinada del dilluns 27 de maig es confirmava la mort de l’alpinista de la Terra Ferma Juanjo Garra després de passar tres nits accidentat a 7700 metres d’alçada.

Garra, qui havia participat diverses vegades  en el programa Al filo de lo impossible, acabava de coronar el passat dijous 23 de maig el cim del Dhaulagiri. Durant la baixada, poc abans d’arribar a un tram especialment perillós, una rampa d’uns 200m amb vora 45 graus d’inclinació, segons sembla un dels sherpes que l’acompanyaven perdé l’equilibri xocant amb Garra, qui es va fracturar el turmell. El sherpa, de nom Keshap, es quedà amb Garra i envià als altres dos companys a donar la veu d’alarma al campament base tres, situat a 7400m d’alçada.
Garra i Keshap aconseguiren descendir uns 100m fins arribar a l’inici de l’esmentada rampa on, conscients de la limitació física de Garra es prepararen per a passar la nit fent vivac.

Els mitjans desplegats per al rescat foren molt importants, un helicòpter sobrevolà les proximitats de la zona, però el fort vent dificultava en tot moment un acostament que ni tan sols va permetre el llançament de queviures.

Els qui si arribaren va ser una grup de sherpes que transportava oxigen, aigua i aliments. Al mateix temps una expedició d’experimentats alpinistes que es trobava al proper Everest es dirigí cap a la zona per tal de procedir al rescat de Garra.

Les condicions meteorològiques eren extremes i Garra portava moltes hores a una gran alçada, cosa que li provocà un edema cerebral que acabà amb la seua vida. Segons diuen els alpinistes que col·laboraren en el rescat i el coordinador d’aquest, Sebastián Álvaro, el durant molts anys director del programa Al filo de lo imposible, l’èxit del rescat va ser una qüestió d’hores, unes que hagueren permès a l’expedició de l’Everest arribar i baixar ràpidament a Garra al campament tres o a un punt en el qual l’helicòpter el poguera haver recollit.

Descansa en pau a la muntanya Juanjo Garra.