La (no) vaga dels collidors de taronges

Per al passat 28 de novembre hi havia convocada una vaga de collidors de taronges que fou finalment desconvocada per la UGT després que aquesta arribés a un acord en solitari i molt a la baixa. Davant els fets, la Coordinadora Obrera Sindical ha iniciat els primers passos per a organitzar  combativament un dels sectors laborals més precaris, el dels treballadors del camp. L’ACCENT us ofereix un extracte de l’anàlisi i els plantejaments que la COS fa sobre aquest sector.

Què era aquesta vaga? Què ha passat? Què volen de nosaltres? Per a què la vaga? Si la convoquen primer, per què la desconvoquen després? Què implica aquest nou “conveni col·lectiu”? Qui l’ha signat? Qui són? On estan quan els necessitem? Qui els ha triat com als nostres representants? Què fan CCOO i UGT pels i les treballadores del camp? Ens representen als i les collidores? Què necessitem i volem? Què podem fer? Què cal fer?

Totes aquestes preguntes, i moltes altres, han estat escoltant-se durant els passats dies en els nostres camps, entre les colles als bars mentre esperàvem les furgones per anar a collir, o entre els rogles mentre esmorzàvem o dinàvem. Al final de totes les converses sempre els mateixos comentaris… “els collidors no pintem res”.

Davant d’aquest panorama, uns pocs collidors i ex-collidors, treballadors i ex-treballadors del camp valencià, ens hem plantejat la necessitat urgent (millor hui que demà), de posar-nos en marxa. Posar-nos en marxa per intentar explicar i respondre les preguntes de més amunt… i sobre tot, posar-nos en marxa per organitzar-nos i dir ben alt que les treballadores i els treballadors del camp de les nostres comarques, volem la nostra dignitat, volem el que és nostre. Viure i treballar a la nostra terra, en condicions dignes i segures.

Portem anys patint una destrossa constant i contínua dels nostres drets laborals i dels nostres salaris. Portem anys patint uns convenis col·lectius que no fan més que consolidar aquesta situació constant de retallades salarials i de drets, mentre en cap moment veiem als nostres teòrics representants de CCOO i UGT. De fet, la immensa majoria dels treballadors del camp ni tan sols sabíem que teníem representants sindicals.

Aquests teòrics representants que diuen parlar en nom de tots i totes nosaltres (nosaltres els hem triat?), en realitat només parlen en nom d’uns pocs privilegiats amb contracte laboral i bona posició a les grans empreses del sector, com Fontestad per exemple; la gran minoria.

Així, si el conveni és infame per totes les treballadores i treballadors… per la majoria de nosaltres, que ens trobem treballant en colles contractades per ETTs, ni tan sols ens ampara cap conveni.

És a dir, ningú pot negar ja, que les ETTs, els compradors i corredors, i els grans distribuïdors en general, s’estan enriquint amb la nostra faena, ja que no respecten cap llei, ni conveni. La majoria cobrem molt per baix dels ja de per si baixos preus pactats als últims convenis pactats per CCOO i UGT. I si volem guanyar un jornal mínimament digne, hem de trencar-nos l’esquena treballant de sol a sol, i a 200km o més de casa… sense que ens paguen els desplaçaments, i amb el risc d’accident que això significa… Quants companys s’han quedat en la carretera de camí als horts, o tornant d’ells?

Ara mateix, la UGT acaba de pactar un nou conveni en solitari… conveni que accepta tot el que li ha marcat la patronal. És a dir, més misèria encara… però ara legalitzada. L’acord vigent pels propers 4 anys, contempla un augment salarial de l’1.5% pels destalls, el 0% pel jornal dels dos primers anys, i un 1% la resta (que significa una pèrdua de més del 6% del nostre poder adquisitiu). Inclou la novetat d’una taula de rendiments que ens desprotegeix totalment, legalitzant per fi que ens paguen salaris per sota del jornal, i la desaparició de l’article 17.2 de l’anterior conveni, amb la qual cosa es dona pista lliure totalment, i legalment, a la contractació mitjançant les ETT.  En definitiva, la UGT i la patronal ens deixen en la més absoluta indefensió, desprotecció i desregulació als més de 100.000 treballadors i treballadores del camp a les comarques del País Valencià, i CCOO amb la seua absoluta deixadesa des de la darrera mobilització al nostre camp el 1991, és responsable directa també d’aquesta situació.

Quan hem vist als representants de CCOO i UGT parlant amb les colles? Quan ens han preguntat què volem?, què necessitem?, quins problemes tenim? I sense consultar-nos, ens convoquen una vaga indefinida… que després la UGT desconvoca per trair-nos totalment!Com aquests senyors cobren cada mes sense problemes, no saben què és realment una vaga. No sabem què implica. Quant costa de fer! Nosaltres estem per fer vaga, clar que sí! Però una vaga de veritat, una vaga que estiga decidida per la majoria de nosaltres, dels i les que ens trobem cada dia als camps collint, o als bars de bon matí esperant que ens agafen eixe dia per treballar, mentre veiem les màfies de les ETT fent el que volen.

Volem un conveni col·lectiu realment digne, que responga a la voluntat de la majoria real dels treballadors i treballadores del sector; i en assemblees poder plantejar les nostres plataformes reivindicatives de forma realment democràtica i participativa. Un conveni que plantege 2 dies de descans per cada 5 dies treballats seguits; cotitzacions al règim general de la seguretat social; dret real a atur, prestacions i subsidis; respecte de la normativa de Prevenció de Riscos Laborals (formació, informació, roba de treball, equips de protecció individual, etc.); plus de productivitat, per desplaçaments, dietes, etc.; formació contínua per tots els companys i companyes que la puguen necessitar; condicions específiques de seguretat al treball, contra l’assetjament sexual, etc., de les
companyes treballadores (donada la gran inseguretat que patixen moltes companyes en campanya); increment del salari a jornal i a destall del 5%, a partir de setembre de 2011 (amb caràcter retroactiu); i obligació a les empreses a contractar un mínim del 90% del personal necessari per cobrir les necessitats de les empreses, amb contractes fixes discontinus per campanya.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, considerem que és vital per la supervivència del nostre camp, i per la protecció dels nostres llocs de treball, tant com a collidors i collidores, que com a transportistes, empaquetadores, etc., plantejar-nos una campanya ampla i llarga, seguint les passes dels companys i companyes d’Andalusia, organitzades al Sindicat d’Obrers del Camp;  campanya que creiem hauria de constar dels següents fronts fonamentals: assemblees informatives als pobles; organitzar assemblees de treballadores i treballadors del camp; organitzar marxes reivindicatives i ocupacions simbòliques de camps públics i privats; creant caixes de resistència i suport mutu per les companyes i companys que patixen la poca faena, la malaltia, o els accidents, per les nul·les condicions de seguretat i higiene al treball; i començar a posar en marxa l’Assemblea d’Obrers i Obreres del Camp i del Medi Rural – Coordinadora Obrera Sindical.