El juliol de 1715, les tropes borbòniques del carnisser d’Asfeld ocupaven les illes de Mallorca i Eivissa, últims bastions de la catalanitat foral. L’escriptor i reconegut activista cultural Bartomeu Mestre i Sureda (Felanitx 1952), porta molt de temps a l’aguait d’aquesta efemèride. Des del blog, Etziba Balutxo, ha explicat i difós la història de la Guerra de Successió a Mallorca, i ha estat un dels impulsors de la comissió «Tricentenari 1715».
Al País Valencià solem dir «Quan el mal ve d’Almasa a tots alcança», què en penses? Podem explicar correctament el tricentenari des d’una visió territorial o autonòmica?
Sí, es diu això i també que tot el mal ve d’Almansa, però el mes de gener ja havien pres Menorca i fins i tot abans, la darreria de 1706, Cartagena o Elx. En tot cas, Almansa és una fita històrica com a referent de la caiguda del País Valencià en mans borbòniques. Si el 25 d’abril de 2007 no va ser recordat com calia per la comunitat catalana és degut a l’esquarterament que patim. Precisament una de les conseqüències de la Guerra de Successió ha estat passar del concepte Nació Catalana (en singular) al de Països Catalans (un plural que ens territorialitza). La unitat, d’acord amb la tradició federal que vàrem compartir durant segles, impediria la dispersió regionalista. Aniríem tots a la una](/assets/img/2015/01/seglexix.jpg)
I com es concreta això en el cas mallorquí?
De manera molt similar al País Valencià. Potser ha indignat més veure com la commemoració de l’any passat, en tants d’aspectes encertada i reeixida, ha retallat la història a uns pocs episodis del Principat. El més reputat dels historiadors, Alcoberro, va dir per televisió que la Guerra de Successió va començar a Vic i va acabar a Cardona. Dia 18 de setembre passat, Artur Mas també afirmava que “avui fa tres-cents anys que va acabar la Guerra de Successió. Això és fals. El més greu, però, ha estat que fins i tot s’ha ocultat deliberadament a tots els actes oficials la transcendent participació dels fusellers valencians i dels artillers eivissencs i mallorquins a la defensa de Barcelona. És molt més que una injustícia. És una ignomínia. Va haver de ser la Universitat Catalana d’Estiu que, fora del Principat, retès tribut d’homenatge al General Basset. Mallorca representà l’únic suport que, al llarg del setge de la ciutat, va rebre Barcelona. Mallorca fou qui més va aportar en béns i en vides. Les institucions públiques, començant per l’Ajuntament i la Generalitat, estan en deute en tributar el reconeixement que han esquivat. Si ho han fet per no immiscir-se, desconeixen que aquests “oblits” són una de les causes que més atien l’anticatalanisme. Sort que les institucions culturals i la societat civil (Ateneu Barcelonès, Memorial 1714, Germania-Randa…) s’han fet solidàries amb actes ben reeixits per recordar que som una terra que, com va dir el poeta, hem de voler somiar completa.
Llavors ens cal fer memòria…
Memòria, reparació, justícia… I tant! Àngel Guimerà ja va escriure que la llengua i la memòria són els dos botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble.
**Quins són els objectius de la comissió «Tricentenari 1715»? **
La veritat és que he hagut d’abandonar la comissió, perquè he prioritzat difondre el coneixement de la Guerra de Successió i els efectes. A requeriment de moltes persones, m’he compromès a enllestir un llibre (tant de bo per Sant Jordi!) per explicar allò que ens han amagat i que ens cal saber. Això m’exigeix una gran dedicació. Volia restringir les conferències a un màxim de dues al mes i, al final, seran moltes més. En tot cas, la comissió té altres funcions en altres temes i amb molta altra gent.
Qui en forma part?
Sota el paraigües de l’Obra Cultural Balear, amb el president Jaume Mateu al capdavant, hi ha altres entitats (Blanquerna, Assemblea Sobiranista, Grup de Recreació 1715…) i persones de diversos àmbits. Per exemple, Cristòfol Soler, expresident del Govern, Damià Pons, exconseller de Cultura, historiadors com Antoni Marimon, Guillem Morro, Antoni I. Alomar, lingüistes com Nicolau Dolç, Gabriel Bibiloni, Joan Melià o Joan Miralles, escriptors com Pere Morey o Maria Antònia Oliver, activistes culturals i creadors d’opinió com Llorenç Buades, Jaume Vallbona, Carles Amengual… Segur que he deixat d’esmentar molta de gent. La Comissió és oberta a qui vulgui incorporar-s’hi.
Quins actes hi ha programats?
En col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans s’ha elaborat un cicle de conferències. Les varen iniciar Alcoberro i Furió, per brindar les visions del Principat o del País Valencià, però n’hi ha més de programades per explicar els efectes a partir dels Decrets de Nova Planta sobre la llengua, l’economia, l’educació… S’està elaborant una guia didàctica per dur a les escoles, una rapsòdia de glosadors, una exposició… Hi ha també actes rellevants i significatius que ja s’havien programat abans de crear la Comissió. Un dels més significatius ha de ser el que es farà a mitjans mes de juny a Calonge, al lloc on va tenir la batalla dels resistents contra el desembarcament de D’Asfeld. Es vol instal·lar una escultura molt representativa de Jaume Mir. Evidentment, la data de l’11 de juliol que enguany cau en dissabte ha de fer reviure el lliurament de les claus de la ciutat de Palma i, amb això, el final de la Guerra de Successió. El Regne de Mallorca, aïllat ja de la resta de la Nació Catalana, va perdre les institucions i, amb elles, l’autogovern i la sobirania.
I el govern balear? Farà alguna cosa per commemorar els 300 anys?
És desitjable que així sigui. Les eleccions del mes de maig poden foragitar l’insensible equip de govern actual. Això permetria la programació d’actes oficials. També cal estimular altres organismes de totes les Illes, però estaria bé que també el Principat i al País Valencià commemorés l’efemèride. Vull destacar que vaig rebre la disponibilitat de Quim Torra per organitzar activitats al Born Centre Cultural. De moment, a Mallorca la primera institució pública que ha dedicat una jornada a commemorar el Tricentenari ha estat l’Ajuntament de Santa Margalida, però n’hi haurà més.
** Per què creus s’intenta amagar aquesta part de la nostra història?**
Només pot estimar-se allò que es coneix. Les instruccions del Consejo de Castilla delaten l’objectiu. El juny de 1715, coincidint amb el desembarcament a Mallorca, ordenen: “No se deben elegir medios flacos, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, ussáticos, fueros y costumbres”. El 1734, insistien: “Lo que conviene al bien de aquellos naturales, es procurar se olvide todo lo que fueron”. Qui perd els orígens perd identitat. Ells ho tenen molt clar.
** «De la Nova Planta al dret a decidir»… passat, present i futur? Què va perdre Mallorca? Què li cal recuperar?
**
A Mallorca, ben igual que al conjunt de la Nació Catalana, ens ho usurparen tot (educació, cultura, justícia, economia…). El Decret de Nova Planta representa només el tret de sortida de la submissió que patim. El Decreto de Aranjuez de 1768 té el mateix objectiu que la llei Wert d’ara. L’espoliació fiscal iniciada el 1715 amb l’impost de l’aiguardent i els subsegüents (de l’oli, del cadastre, del “vecindario”, del “tres y un cuarto”, del vi, del “papel sellado”…) ha arribat al punt que, avui, les Illes Balears i Pitiüses, més encara que el Principat i el País Valencià, pateixen la més alta tributació del món civilitzat. Però hi ha sobretot dos efectes terribles: la usurpació de la sobirania i l’esquarterament. El primer és el que genera l’actual impossibilitat d’exercir el Dret a Decidir, perquè Espanya fa bandera que la sobirania no és dels catalans, sinó seva. El segon efecte, ens impedeix la unitat nacional i ens manté en “països”. La constitució de la Segona República i l’actual prohibiren expressament la nostra federació. Aquí rau un dels objectius a recobrar. El 2015 és un bon moment per passar de la presa a la represa.
