La Peymangeh Amedekirina Mamosteyên Seretayî és una escola inaugurada fa tres mesos. La seva missió és formar al professorat del cantó de Kobanê perquè eduqui en kurd. S’espera que en l’educació primària les classes començaran a ser en kurd durant el nou any escolar. La implantació de l’educació en kurd serà progressiva, però molts creuen que en poc temps s’implementarà en tots els cursos i en totes les matèries. El kurd pertany a la família de llengües indoeuropea, i a Kobanê es parla la varietat kurmanji, que és la que compta amb el nombre més gran de parlants. Però el kurmanji funciona principalment com a llengua oral. És la llengua materna de la gent a Kobanê, però al mateix temps la gent llegeix i escriu millor en àrab. Això significa, per exemple, que la comunicació via correu electrònic o facebook entre els kurds de Kobanê es fa en llengua àrab, que la retolació comercial s’escriu també en àrab o que per als afers judicials la documentació utilitzada és en àrab, car els jutges i advocats van aprendre a la universitat les lleis en àrab. Per contra s’utilitza el kurmanji també com a llengua escrita en espais com ara el Govern Cantonal, on la llengua és una qüestió profundament política, o a les YPG, on els combatents poden ser de tots els territoris kurds, no només de Rojava. En conjunt, tota aquesta situació fa difícil organitzar l’educació escolar a kurmanji.El sou del professoratTot i que el règim estatal va ser majoritàriament expulsat de Rojava fa 4 anys, i es va organitzar l’autogovern, el règim segueix pagant els salaris del professorat. No obstant això l’autogovern va començar la seva reforma educativa per introduir una assignatura de llengua kurda, eliminar la d’història àrab i eliminar també rituals com el de cantar l’himne àrab. El règim va amenaçar amb deixar de pagar els salaris, però tot va quedar en una catxa. N’hi ha que pensen que quan l’educació passi a ser en kurd es repetirà l’amenaça. Potser no passarà de ser un altra catxa. A més en general molta gent està disposada a treballar voluntàriament. L’ Autogovern ha provat de pagar salaris als mestres però no és molt el que ha aconseguit, qui sap si trobarà més recursos.Abans de la guerra el professorat solia cobrar l’equivalent a 500 $, però amb l’ensorrament de la Lliura Síria l’equivalent ha passat a ser de 100 $. Segons la legislació siriana Kobanê pertany a la província d’Alep, de manera que el professorat de Kobanê s’ha de desplaçar fins a aquesta ciutat per cobrar. Això vol dir, sortir a Turquia i tornar a entrar a Síria prop d’Efrîn, creuant territoris controlats per diferents milícies. El professorat sol anar dues o tres vegades l’any i cobra el conjunt dels salaris, de vegades és una sola persona qui va i cobra també el salari de la resta de professors i professores. Les primeres iniciatives per dotar el kurmanji d’un alfabet llatí daten de principis del segle XX. Van ser impulsades per intel·lectuals, activistes i poetes, en el context posterior a la I Guerra Mundial, quan els Imperis britànic i francès pactaven en secret i Turquia es constituïa en República centralista i orientada cap a occident. El Kurdistan de parla kurmanji va impulsar també el seu procés d’escriptura amb l’adopció de l’alfabet llatí. I el procés continua encara avui. Existeix també inquietud pel que fa als molts dialectes tant de la llengua kurda en general, com del kurmanji en particular. Qualsevol veu amb bons ulls la consolidació d’una varietat estàndard, que agilitzi la comunicació. Actualment és la variant formal, la parlada a les oficines del Cantó o de les YPG, la que és considerada com a potencialment estàndard. A Kobanê, les aules de la Peymangeh Amedekirina Mamosteyên Seretayî, estan plenes d’alumnes, principalment dones, que s’incorporaran com a noves professores en el sistema educatiu. Les classes són de 8h a 14h i s’ensenya llengua, història, literatura i geografia kurdes, a més de llengua àrab, anglesa i pedagogia. En general hi ha una important manca de professorat, doncs molt va marxar arran de la guerra, emigrant a Turquia i a Europa. Aquesta potser és una de les qüestions que definirà l’èxit de la revolució en Rojava, si la gent prefereix emigrar o decideix tornar, quedar-se, i construir juntes el futur.Durant l’autogovern a Kobanê s’han creat altres institucions, com una institut de llengua kurda obert a tota la ciutadania o una escola on s’imparteix formació contínua a l’antic professorat. També és necessari dotar-se de llibres i material didàctic, que, com tantes altres coses, arriben a Kobanê des de la resta de cantons i territoris kurds, i des de les comunitats kurdes a Istanbul i a Europa.*Al blog de Kurdiscat ha la possibilitat de signar per donar suport a la petició que Google inclogui també la llengua kurda en la seva eina de traducció.
