El dissabte 26 de maig a les 11:30 a la plaça Picasso del barri sabadellenc de Campoamor, va començar una marxa convocada sota el lema “Lluitem juntes per a un món millor”. La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi feia un pas més en la seva lluita. Ràpidament es va arribar davant del número 38 del carrer Sant Vicenç de Paül on es van alliberar tres habitatges buits.
Aquests tres habitatges alliberats formen part del grandiós stock d’immobles que totes les grans caixes i bancs tenen buits, uns a causa dels desnonaments i d’altres, com aquests, amb uns preus tan cars, que ningú els ha comprat. Des de fa més de 5 anys, aquests immobles han restat buits.
Un representant de la PAHC ens explicava que en dos o tres dies els pisos tindrien aigua i llum i que dues famílies entrarien a viure-hi. Una d’elles porta més d’un mes vivint en l’habitatge d’una membre de la PAHC des de que van ser desnonats de casa seva i l’altre família té el desnonament imminent de la seva llar. El tercer pis servirà com a pis per a casos d’extrema urgència.
El mateix representant explicava per a L’accent que continuarien les dues lluites, una més institucional, continuar recollint firmes per la ILP a nivell estatal, creant noves mocions al ple municipal, com la que es va aprovar on exhorta entre d’altres punts a
”- Mantenir a través de l’Oficina Municipal de l’habitatge el servei de seguiment de la situació global de l’habitatge a Sabadell, inclosos els processos d’execució hipotecària i desnonaments.
– Reforçar la coordinació entre els serveis d’habitatge i serveis socials de l’Ajuntament, realitzant reunions mensuals sobre les problemàtiques derivades de l’habitatge.
– Oferir directament a les famílies/persones en procés de desnonament assessorament legal i funció de mediació amb els bancs i caixes per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge a les esmentades famílies o persones.
– Informar sobre el servei que ofereix l’oficina de l’Ofideute de la Generalitat de Catalunya i l’oficina d’Ofideute municipal en matèria d’assessorament legal i mediació amb els bancs i caixes per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge.
-Establir un protocol d’actuació d’urgència per tal de trobar solucions als casos de famílies desnonades a través d’habitatges de lloguer social, d’acord amb les possibilitats econòmiques de les persones afectades” .
Entrevista, Oriol Sorolla (PAHC Sabadell):
Quan neix la PAHC Sabadell? I qui en forma part? Assemblees obertes i públiques?
La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell va néixer el febrer de l’any 2011 a partir de la decisió estratègica del Moviment Popular de Sabadell d’impulsar una plataforma d’aquestes característiques a la ciutat, a imatge i semblança de la que ja existia a Barcelona, donada la situació d’extrema necessitat en que es trobaven centenars de famílies sabadellenques. Les assemblees són públiques i obertes a tota la gent, tant afectada com solidària, que vulgui treballar col·lectivament en aquesta lluita i es realitzen setmanalment a la seu de l’AV de Veïnes de Torreguitart, un barri del nord de Sabadell.
A Sabadell la PAHC té molta força, com s’ha aconseguit?
És cert que la PAHC de Sabadell ha aconseguit una força i un arrelament social i polític a la ciutat que fins i tot ha superat amb escreix les nostres pròpies expectativas inicials. Actualment la plataforma està integrada per quasi bé un centenar de persones, i això, paradoxalment té una dobla lectura, d’èxit i de fracàs. Èxit d’autoorganització popular, d’empoderament col·lectiu i de compromís massiu envers una lluita per l’habitatge digne que fa pocs anys tan sols veiem necessària, malauradament, una minoria, i fracàs més que evident d’un sistema capitalista que ha posat un dret social bàsic com és l’habitatge en mans de l’especulació financera i dels perversos interesssos del mercat. Una situació intolerable en qualsevol estat que indecentment s’autoanomeni “estat social” o del benestar. La nostra força ha estat saber arribar i connectar amb nous sectors socials que fins ara no estaven mobilitzats i que arran de l’esclat de la crisi sistèmica capitalista s’han vist abocats a la misèria i han pres consciència de la injusticia i perversitat del sistema i, de mica en mica, han anat adquirint una clara consciència de classe i anticapitalista. La nostra tasca solidària i de foment de l’autoorganització popular, però, ha estat eficaç en bona mesura perquè, repeteixo, malauradament, s’han donat de cop i molt dràsticament les condicions socials objectives d’explotació i exclusió d’una part molt important de la població.
Quines lìnies estratègiques seguiu?
Les nostres línies estratègiques són bàsicament dues, una menys rupturista que l’altra, però, no menys important per acabar amb la immoralitat d’aquesta situació generalitzada de pèrdua de l’habitatge i d’endeutament de per vida. Per una banda tenim uns objectius polítics molts clars, simples i raonables, que no es poden titllar precisament de revolucionaris, però que representarien una solució generalitzada a aquesta injusta situació, com són un canvi legislatiu que inclogui la figura de la dació en pagament retroactiva, la paralització de tots els desnonaments i l’habilitació d’un parc públic d’habitatges de lloguer social. La segona línia és segurament la més clarament rupturista i té més a veure no tant en què demanem sinó com ho demanem, ja que ho fem a partir de l’autoorganització popular, d’una lluita col·lectiva i assambleària de conscienciació social i d’enfrontament i pressió constant contra els culpables de la crisi, i per tant, dels botxins que controlen el sistema. Això es pal·lesa en una constant presència i lluita al carrer, ja sigui aturant desnonaments com amb accions directes contra les entitats bancàries i financeres per aconseguir solucions justes als casos amb els que ens trobem a la plataforma.
Pots explicar una mica la ILP que la PAH ha engegat a nivell estatal ?
La ILP va en la primera línia que et comentava, es tracta d’aconseguir almenys 500.000 signatures arreu de l’estat espanyol per tal de forçar al Congrés a debatre el canvi legislatiu de la llei hipotecària en els termes que ja hem expressat. L’important, però, d’aquesta campanya és més el camí que l’arribada. Cal recordar que el Congrés ja ha rebutjat en diverses ocasions aquest debat i que de moment els partits majoritaris tan catalans com espanyols s’hi han mostrat en contra, per tant el més probable és que en un futur debat tornessin a tombar la proposta. Per això el més important d’aquesta campanya és la permanent visualutzació de la lluita i la problemàtica i aconseguir una presa de consciència massiva a favor de l’erradicació d’aquesta injusticia social, una presa de consciència massiva que més d’hora que tard forçarà als grans partits a assumir aquestes reivindicacions, alhora que demostrarem que la mobilització social, no tan sols és eficaç, sinó imprescindible per a aconseguir una veritable transformació social.
És l’únic front obert que teniu ara mateix?
No, ni molt menys, des de la PAHC, més enllà de treballar en aquesta recollida de signatures, continuem amb la nostra intensa tasca reivindicativa i de lluita diària en tots els fronts per tal, d’una banda, de seguir sensibilitzant socialment i denunciant políticament aquesta estafa a gran escala, i de l’altra, per intentar resoldre, mitjançant la pressió i les accions al carrer i a les entitats bancàries, tots els casos que tenim sobre la taula i que, tristament, no paren d’augmentar en nombre. Sabem, que aquesta reforma legislativa no serà aprovada de forma imminent, i per tant, estem obligades a seguir treballant col·lectivament des de tots els mitjans que tenim a l’abast, des de les formes més legalistes fins a les accions més directes i contundents. La magnitut i la trascendència personal i social de la problemàtica ens obliga a no descartar cap via, no rebutjarem seguir reunint-nos amb l’administració local, tal com estem fent, per exigir més implicació, recursos, i solucions integrals municipals, però evidentment mai abandonarem la lluita al carrer ni les accions contundents que creguem necessàries. Donarem els cops de puny sobre la taula que facin falta perquè ens trobem davant d’un veritable genocidi social promogut per un sistema pervers, amb uns culpables molt clars.
La Plataforma és un primer pas cap a un canvi socioeconòmic?
És evident que les nostres demandes polítiques no són revolucionàries, però donada l’excepcionalitat legislativa en matèria hipotecària de l’estat espanyol, cal, almenys arribar a aquests objectius de mínims. Personalment, crec que és imprescindible anar molt més enllà de la mera reforma, perquè aquest és un problema sistèmic, i estic convençut que, en aquest sentit, ja s’està produïnt un avenç i una maduració política molt destacable tan a nivell individual com col·lectiu. Cal esmerçar esforços i molta pedagogía, per part de les persones més “bregades” en aquests espais per tal de dotar-los d’un discurs i unes pràctiques anticapitalistes i alhora conectar-los amb la resta de lluites en defensa dels drets socials i de l’emancipació social de la classe treballadora. Tanmateix, veig amb optimisme com aquest procés ja s’està produïnt d’una forma molt natural per part de totes les afectades i solidàries del moviment. A la plataforma arriben persones emocionalment destrossades, humiliades i autoculpabilitzades, que, veient una assemblea amb un centenar de famílies amb el mateix problema, ben aviat s’adonen que no són culpables individuals, sinó víctimes col·lectives d’un sistema que les condemna a la misèria. I en aquest punt és on es dóna la part més bonica i emocionant de tota aquesta lluita, quan aquestes persones s’eixuguen les llàgrimes i es transformen en lluitadores, en unes militants excepcionals i compromeses capaces de donar tota la seva força i estima a aquesta lluita col·lectiva.
La ILP
La primavera del 2010 la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca PAH presenta públicament al col•legi d’advocats de la capital del Principat una proposta, a partir d’un informe de l’Observatori dels Drets Humans DESC de modificació de llei per a regular la dació en pagament, és a dir, que en els casos de deutors de bona fe, si el banc executa la hipoteca quedant-se l’habitatge el deutor queda lliure de la hipoteca, com passa als EUA o a d’altres països de la Unió Europea.
A partir d’aquí i amb moltissim suport de la societat civil comença una roda de contactes amb els diferents grups polítics parlamentaris del principat per explicar la proposta i exigir la seva tramitació al congrés espanyol per a que fos debatuda per la cort legislativa. Tot hi ser portada i estudiada, la porposta, fou rebutjada pels partits majoritaris al congrés.
És en aquest moment on la PAH es planteja altres vies institucionals per poder canviar la llei, després de veure com els grans partits espanyols votaven en contra de la dació en el pagament hipotecari, la solución que hi troben és fer una Iniciativa Legislativa Popular ILP és a dir una una iniciativa ciutadana per aconseguir l’aprovació d’una llei mitjançant la recollida de signatures i es disposa d’un màxim de 9 mesos per a recollir un mínim de 500.000 signatures vàlides en el conjunt de l’Estat espanyol. Després de la recollida i durant els sis mesos posteriors la Mesa de la Cambra espanyola ha d’incloure la proposició en l’ordre del dia del Ple per prendre la ILP en consideració. Però aquest camí tampoc ha estat fácil, l’entrada a tràmit al congrés espanyol de la ILP presentada per la PAH i l’Observatori DESC i alguns sindicats a finals de març d’aquell mateix any va ser bloquejada durant mesos amb diferents excuses per part del PP i el PSOE ja que tan la Mesa del Congrés com el Senat hi han de donar el vist-i-plau al text proposat per la ILP.
Però què proposa aquesta ILP? Ells mateixos ens ho expliquem en 3 punts bàsics
-
- Dació en pagament amb efectes retroactius. Es diu dació en pagament al fet de lliurar l’habitatge a l’entitat financera amb què es té la hipoteca a canvi de quedar lliure de tot deute.
-
- Paralització dels desnonaments Sempre que es tracti de l’habitatge habitual i l’impagament del préstec hipotecari siguiper motius aliens a la pròpia voluntat.
-
- Lloguer Social. L’executat té dret a seguir residint en l’habitatge pagant un lloguer no superior al 30% dels seus ingressos mensuals per un període de 5 anys”.
Finalment aquesta primavera del 2012, tot i els entrebancs dels grans partits polítics, la recollida de firmes ha pogut començar i segons ens han explicat els mateixos federataris a un ritme prou elevat que sembla pensar que és superaran ampliament les 500 000 firmes recollides que la justicia espanyola exigeix.
TV3 censura la PAH
La PAH fou guardonada amb el premi Mercè Conesa que atorga anualment el diari El Periodico la elecció fou a càrrec d’un jurat independent PAH. Ada Colau com a portaveu, juntament amb d’altres activistas de la Plataforma va pujar a l’escenari per rebre el premi de mans del director del diari i de la presidenta del parlament principatí, Núria de Gispert. Seguidament Ada començà a fer el discurs però les més de 600 000 persones que ho estaven veient en directe per TV3 no van poder sentir les seves paraules a causa de la censura (o autocensura) dels mitjans d’informació.
Aquí veure un vídeo amb tota la seva intervenció.
