La pandèmia de la grip porcina, nova grip o grip mexicana

El passat 25 d’abril ingressava en l’Hospital General d’Almansa (Albacete) un jove de 23 anys sospitós de patir la grip porcina, després de retornar de Mèxic d’un viatge d’estudis, convertint-se en el primer cas d’aquesta malaltia confirmat a tota Europa. Seguidament es donava a la ciutat de València un altre cas amb una xica que havia viatjat al mateix lloc que el jove d’Almansa.

>> L’APUNT: Producció intensiva de carn: una controvèrsia històrica

La jove va ser traslladada a l’Hospital La Fe de la ciutat. Els joves actualment estan estables i fora de perill afirmant que els seus símptomes lluny del que puga semblar, han estat el d’un típic constipat amb febre.

Tot començà dies enrere quan sorgí l’alarma a Mèxic sobre l’aparició d’un brot de la grip porcina que havia ocasionat el contagi i la mort d’algunes persones del país. Ràpidament el nombre de morts s’elevà a 149 mentre que en altres països arreu del món s’havien donat casos que s’han limitat a simples deteccions d’una malaltia que sembla ser controlable. L’alarma sobre aquest cep del virus es va expandir oficialment la darrera vegada a Hong Kong en 1997 amb la diferència que alguns experts matisen que aquesta vegada la infecció està viatjant a major velocitat.

Per ara la resposta de la OMS, amb el suport de la majoria d’administracions nacionals de sanitat, ha estat promoure una estratègia centrada en la identificació i l’aïllament d’un cep pandèmic a escala local. Simultàniament s’ha impulsat una massiva administració d’antivirals i vacunes a la població. Segons les principals administracions sanitàries mundials ja s’està preparat per a una pandèmia. Tanmateix sembla que el sistema d’alertes que s’ha establert pot fallar ja no compta amb les mesures i recursos suficients tant a Nord-amèrica com a la Unió Europea.

La paradoxa de l’aparició d’aquesta grip porcina és que, tot i que era totalment inesperada, havia estat ja pronosticada amb gran precisió. Fa sis anys, la revista Science publicava un article important on va posar en evidència que, “després d’anys d’estabilitat, el virus de la grip porcina de Nord-amèrica ha fet un salt evolutiu vertiginós”. Encara així la reacció per part dels organismes polítics internacionals ha estat la d’obviar aquestes dades.

La grip porcina mexicana
Els casos de contagi s’han estès arreu del món donades les característiques turístiques de la zona de Mèxic on ha aparegut el virus, la Riviera Maya, però també crida l’atenció la localització de les morts en aquest país originari del nou brot del virus H1N1. Quina pot ser la raó de l’aparició d’aquest brot a Mèxic? Segons el Centre d’Investigació en Sanitat Animal de Barcelona, sembla que la tardança en la detecció del tipus de virus ha estat una de les causes en l’elevada mortalitat. D’altra banda, senzillament les condicions higièniques de les instal·lacions ramaderes així com la seva intensificació poden ser les responsables que aquest tipus de malalties que afecten als animals proliferen, muten i siguen transmeses als humans.

En Mèxic, les grans empreses avícoles i porcines han proliferat en condicions de massificació i higiene deficients. Un exemple és Granges Carroll, en Veracruz, propietat de Smithfield Foods, la major empresa de cries de porcs i processament de productes porcins en el món, amb filials a Nord-amèrica, Europa i la Xina. Les conclusions del panell Pew Commission on Industrial Farm Animal Production (Comissió Pew sobre producció animal industrial), publicades el 2008, afirmen que aquestes condicions, creen un ambient perfecte per a la recombinació de virus de diferents ceps.

Tanmateix els intents per canviar les condicions ambientals d’aquest tipus de microorganismes patògens es trobaria amb l’oposició dels grans empreses avícoles i ramaderes com Smithfield Farms (porcí i boví) i Tyson (pollastres). Serà difícil influir en aquest sector ja que es tracta d’una indústria molt globalitzada i amb influències polítiques molt importants. Aquesta és potser la principal causa de l’aparició de la malaltia que tanta alarma ha provocat.

Producció intensiva de carn: una controvèrsia històrica

XIMO GUILLEM-LLOBAT, GODELLA

“Vaig apuntar al cor dels lectors i els vaig ferir a l’estómac”. Així, l’escriptor i militant socialista nord-americà Upton Sinclair descrivia el que havia ocorregut amb la seua famosa novel·la The Jungle. La novel·la que es va publicar el 1906 va plasmar la vida quotidiana de la classe treballadora immigrant en els inicis del capitalisme monopolista. Ara bé, per fer-ho va optar per situar la història en una de les grans fàbriques empaquetadores de carn del Chicago de començaments del segle XX.

L’autor va descriure les condicions de vida i de treball d’aquells immigrants d’origen europeu que arribaven de manera constant des l’altra part de l’oceà. Però la novel·la no es va conformar amb la descripció de la situació dels immigrants sinó que va acabar per convertint-se en una crida a l’organització sota el moviment socialista; tal i com es fa palès cap al final del text quan un dels personatges centrals troba la salvació en la lluita pel socialisme.

El llibre però, més que despertar la consciència socialista o, si més no, la solidaritat amb aquells sectors tan marginats de la societat, va estimular un rebuig i una por als productes alimentaris de la nova societat industrial. Per a la major part dels lectors va resultar molt més colpidora la imatge de les deficients condicions sanitàries amb que es preparava la carn que després consumien que les desigualtat socials que s’hi descrivien. Així, The Jungle va promoure una forta sensibilització de la població respecte de les mancances en la regulació de la qualitat dels aliments. Una sensibilització que va desencadenar l’aprovació Pde la primera Llei general d’aliments dels Estats Units; aprovada aquell mateix 1906.

Un segle després, la producció intensiva de carn continua sent un tema molt controvertit. Tanmateix, les autoritats sanitàries semblen continuar cegades per les pressions de les potents indústries agroalimentàries i farmacèutiques i, així, aquestes pràctiques continuen desencadenant noves catàstrofes: al patiment animal, la contaminació ambiental i l’explotació laboral ara li haurem de sumar la generació de noves epidèmies de gran abast com les de les grips aviar i porcina.