La Pandèmia Diesel

L'efecte de la contaminació en les pandèmies respiratòries

The Big Smoke: aquest va ser el nom que es va donar a l’episodi d’inversió de la temperatura atmosfèrica (ITA) a Londres l’hivern de 1952-53, que, associat a un brot viral, va causar la mort de 6.000 persones i una malaltia respiratòria aguda en 100.000 més. (1)

L’ITA s’esdevé quan la temperatura al nivell del sòl és inferior a la de les capes superiors, crea una tapa que impedeix la dispersió de contaminants urbans a l’atmosfera. Des del començament de l’era industrial, va ser responsable de les notables boires de Londres. També es va trobar que es detectada darrere dels molt contaminats smogs de Wuhan. (2)

Al gener d’aquest any, Llombardia, Piemont i Vèneto es van veure afectats per una ITA que va portar el govern italià a imposar mesures fortes per restringir la circulació de vehicles dièsel, prohibir la crema de combustibles domèstics i obligar les persones a reduir la seva calefacció central. A Milà, la boira era tan espessa i l’aire tan contaminat que el fet que ja no es pogués veure la Madonnina a la façana sud del Duomo va ser notícia nacional. Al gener, els nivells de contaminació a la regió van superar els 50 micrograms de PM10 i PM2,5 per metre cúbic, una situació que s’agreuja encara més per la vaga dels treballadors ferroviaris de la regió.

PM10 i PM2.5 són partícules inhalables de diàmetre inferior a 10 µm, conegudes com a micro-partícules. Entre els diversos contaminants de l’aire, són els que provoquen més risc per a la salut perquè penetren profundament als pulmons i arriben als alvèols, causant no només trastorns greus a les vies respiratòries, sinó també en altres òrgans, ja que s’infiltren en el torrent sanguini. Les causes principals de la seva formació a l’atmosfera són els anomenats gasos precursors, com ara diòxid de sofre i òxid de nitrogen. Aquest últim, també conegut pel seu acrònim, NOx, són produïts per la combustió de gasoil poc filtrada. Els seus efectes sobre la salut pública són ben coneguts: malalties respiratòries, diabetis, asma, malalties coronàries i neurològiques. El 2015, almenys 38.000 persones van morir per inhalació de NOx. (3) En general, les micro-partícules són responsables o corresponsables de la mort d’almenys 15.000 persones a Europa cada any.

Quan es produeix una ITA, que impedeix la dispersió atmosfèrica de PM10 i PM2.5, simultàniament amb un brot viral al qual el cos humà no té immunitat, els seus efectes són devastadors, especialment per a aquells que pateixen alguna de les malalties enumerades anteriorment.

Sense voler minimitzar els riscos de la pandèmia Covid19, em posaria en dubte l’adequació de la metàfora de la “guerra” que impregna els discursos dels líders polítics i està degudament propagada pels mitjans de comunicació. És absurd declarar “guerra” contra un virus i anomenar-lo “enemic invisible”. És entenedor elogiar l’heroisme dels treballadors sanitaris, però és ridícul comparar-los amb soldats en un cruent front de batalla i prometre la victòria total “com calgui”. L’analogia té, per descomptat, un objectiu: exigir obediència cega en virtut de les lleis d’emergència mitjançant la venda d’una santa comunió nacional entre el poble i els seus governs protectors.

Dubto que la metàfora tingui sentit si volem comprendre de veritat allò que està en joc, tant socialment com en termes mèdics. Però deixem momentàniament la incredulitat i acceptem-la com a retrat de la realitat. Si realment estem en guerra, hem d’aconseguir, doncs, definir amb claredat el nostre objectiu estratègic, identificar el nostre enemic i seleccionar els millors mitjans per combatre’l eficaçment. Preguntaria, doncs, algú ha pensat que pot haver-hi més d’un enemic i que intentem combatre un virus sense reconèixer que la combustió de gasoil és potser l’enemic més insidiós? Podríem, per exemple, començar intentant comprendre per què un total de 24.981 italians van morir de “grip” l’hivern del 2016-17, quan no hi havia Covid19 al voltant (4).

 

Referències:

1) M. Bell et al., “A retrospective assessment of mortality from the London smog episode of 1952: the role of influenza and pollution”. Environmental Health Perspectives, 112, 1: 6-8

2)  B. Liu et al., “Study of continuous air pollution in winter over Wuhan based on ground-based and satellite observations”. Atmospheric Pollution Research, 9: 156-165.

3) S. Anenberg et al., “The global burden of transportation tailpipe emissions on air pollution- related mortality in 2010 and 2015”. Environmental Research Letters. 14 (9): 1-12.

4) A. Rosano et al., “Investigating the impact of influenza on excess mortality in all ages in Italy during recent seasons (2013/14–2016/17 seasons)”. International Journal of Infectious Diseases, 88: 127–134.

 

*Manuel João Ramos és professor del Departament d’Antropologia i Investigador del Centro de Estudis Internacionals ISCTE de l’Institut Universitari de Lisboa, Portugal.