L’inici de curs polític fa que les noticies s’atropellin en busca del seu nínxol informatiu. Entre les darreres noticies de borratxeres i festes a polígons i les primeres reunions de curs polític de totes les institucions del país, tots els partits intenten colar el seu missatge amb l’esperança que la seva aparició generi respostes en d’altres grups polítics i acabin essent el centre del debat durant unes hores i a molt estirar algun dia.
L’ànima de Ciutadans apareixia al faristol de premsa del Parlament de Catalunya el dia 3 de setembre per passar revista de l’actualitat i intentar generar una d’aquestes noticies. A Carrizosa però, no li fot cas ningú i no ha obtingut resposta. Unes pintades contra al feixisme a la seu del partit espanyolista a Cornellà de Llobregat havien de semblar un acte de terrorisme i amenaces. Arran dispara i és Carrizosa qui mou la diana fins a posar-se al centre. Quan algú critica el feixisme i et sents al·ludit potser el problema no és la pintada, sinó que ets un feixista.
Poc o molt ha tingut el seu impacte. Els seus segons de glòria als mitjans del victimisme.
L’endemà dia 4, un ultra es presenta a la plaça on les feministes de Castelló organitzen un acte. Provoca a l’organització i quan es expulsat de la plaça es treu del cinturó una pistola i fa el gest de carregar-la. Alhora segueix insultant a les presents i amenaçant al personal. Gràcies a la resposta popular l’home és neutralitzat, tot i el segrest d’un nen de tres any amb qui marxava com a escut humà.
Sembla doncs que el Carrizossa de torn al País Valencià no ha trobat cap micròfon on explaiar-se davant de tal violència. Una violència, cap a persones, amb armes, amb segrest… Però és que als partits espanyolistes no els cal ni rebaixar el discurs, d’això ja se n’encarrega la policia local –dient que l’home es queixava pel volum de l’acte i que la pistola era de joguina- i la premsa generalista.
El dia 5, casualment vaig passar per la plaça dels fets. Un espai on habitualment s’hi fa activitats populars, però que un diumenge a mitja tarda era desert. Se’m va fer estrany no trobar-me l’enviat especial d’Antena 3, La Sexta, Telecinco, Televisió Espanyola i dues agències internacionals. Els mitjans de comunicació que sí que haurien anat fins a Cornellà si un jove d’Arran hagués entrat pistola en mà al local de Cornellà.
Avui dia 6, Guillem Agulló hauria fet 47 anys. 29 anys d’intoxicació i impunitat. Si el feixista de Castelló va poder fer el que va fer, és en part perquè qui va matar en Guillem va rebre el suport de la premsa generalista primer i del sistema judicial després.
*Les opinions expressades en els articles d’opinió són exclusivament de l’autor.
