Convoquen una marxa el proper 26 de març que sortirà al matí de Premià de Dalt fins el santuari de La Cisa, on s’han iniciat les obres d’un projecte urbanístic de luxe promogut per l’exalcalde de Premià de Dalt.
Aquest passat diumenge 19 de març una cinquantena de persones es van reunir en la segona assemblea oberta de la plataforma “La Cisa per tothom”. Aquesta plataforma ha sorgit recentment arran de l’inici de les obres d’un projecte urbanístic que esquartera l’espai natural de La Cisa i Can Nolla. El projecte consta de 89 xalets de luxe en forma de ciutat-jardí, ocupant una àrea d’unes 17 hectàrees entre Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. És un projecte que ve de lluny: La Cisa va ser requalificada com a terreny urbanitzable en 1985 i s’hi van aprovar els plans parcials entre el 1991 i el 1992 als ajuntaments de Premià i Vilassar. No va ser fins el 1999 que van intentar iniciar les obres, aquella vegada aturades per la mobilització popular.
La Cisa i Can Nolla representen una zona de separació entre tres municipis -Premià de Dalt, Premià de Mar i Vilassar de Dalt-, un dels pocs corredors biològics que resten a la costa del Baix Maresme. Es troba ja encorsetat per l’autopista, però amb aquesta nova zona residencial ciutat-jardí i el port i marina de Premià de Mar, amb el seu nou centre comercial, determinen un model de urbanístic i econòmic que compromet el futur del Baix Maresme des del punt de vista del desenvolupament sostenible.
Modificar el curs dels torrent de la Cisa és perillós ja que es troba en la confluència de diferents torrents que ja han causat danys de gravetat a Premià de Mar quan hi ha aiguats. En paraules de Jordi Pagès, activista de la plataforma Preservem el Maresme, aquest és un projecte allunyat de les necessitats de les poblacions de Premià de Dalt i Vilassar de Dalt i només respon “a la cobdícia de les oligarquies que ens governen”, tant a les institucions com en l’ombra.
La Cisa Per Tothom posa èmfasi en el caràcter comunitari de l’entorn de la Cisa, els quals han estat una zona d’esbarjo i trobada, d’ús comú per a la població. Al santuari s’hi celebra l’aplec de l’1 de maig. La plataforma reclama també un estudi arqueològic detallat de la zona, d’un enorme potencial arqueològic.
Carlos Grarcía, regidor de la Crida Premianenca a l’Ajuntament de Premià de Dalt, va explicar que en aquest cas l’ajuntament, governat pel PDCat amb el suport d’ERC i el PSC, ha tirat pel dret aprovant l’execució del projecte per junta de govern sense passar pel ple. Els tràmits es van iniciar durant les vacances d’estiu, amb el període d’al·legacions en ple agost i l’aprovació definitiva va ser durant les vacances de Nadal. En tota aquesta maniobra s’hi troba darrere una junta de propietaris dels terrenys encapçalada per l’exalcalde de Premià de Dalt Joan Baliarda, la qual pressiona per executar aquesta urbanització de luxe en el termini més breu possible. La part de projecte que afecta Vilassar de Dalt ha estat aprovada per l’ajuntament governat per la coalició ARA, coalició formada per independents, agrupacions locals i ERC. La plataforma denuncia la hipocresia d’aquestes forces polítiques que diuen defensar el territori però garanteixen els projectes d’especulació urbanística.
Per aturar tot aquest despropòsit, aquest 26 de març la plataforma convoca una primera mobilització amb una marxa que sortirà de Premià de Dalt al matí fins el santuari de La Cisa. La jornada consistirà en una ruta per l’entorn per descobrir el valor paisatgístic, biològic i històric de la Cisa, dinar popular i actuacions musicals. També es preveuen diferents accions als plens dels ajuntaments per implicar les institucions locals i demanen adhesions tant particulars com dels col·lectius, organitzacions i partits del Maresme. Per això han redactat un manifest que explica la història del projecte i la lluita per aturar-lo, així com les reivindicacions de la plataforma La Cisa Per Tothom, que demana l’aturada immediata del projecte, el blindatge total del corredor i la vall de la Cisa, inclòs Can Nolla; un estudi en profunditat a nivell biològic, arqueològic i paisatgístic de la zona; i un model de planejament urbanístic global del Baix Maresme que no hipotequi el futur de la comarca.
