Les darreres setmanes hem tingut tràgiques notícies vinculades a la manca de confort tèrmic i infrahabitatges. Les morts a la nau de Badalona, la dona morta de fred a les portes de casa seva a Lloret, els dos sensesostre morts a la Barceloneta o els incendis cada cop més habituals en pisos i cases són conseqüència directa de l’anomenada «pobresa energètica». Un concepte que, malgrat que pot semblar força descriptiu, amaga la realitat concreta. La pobresa a seques.
La pobresa energètica és un concepte al qual els mitjans i les institucions es refereixen per tal de no dir la paraula tabú amb totes les seves conseqüències: la «pobresa», la que vol dir misèria.
Ningú amb un compte corrent farcit de zeros sobreviu en una nau abandonada ni té la necessitat de punxar el llum o escalfar-se amb una brasa dins un bidó; cap dona no es queda al carrer si té una alternativa que no comporti conviure amb el maltractador de qui depèn econòmicament, cap jove no ha de dormir al carrer si té una feina digna i un sou digne.
Cap família no hauria d’anar a dormir amb l’estufa de gas en marxa o sobrecarregant les deficients instal·lacions elèctriques amb radiadors o plaques elèctriques, que són font de males combustions i d’incendis més sovint del que ens pensem. Són accidents i morts evitables amb una bona caldera de calefacció, bons tancaments i aïllants.
L’any 2016, una dona de 81 anys moria a Reus, víctima de la pobresa, que feia que no pogués pagar la llum. L’incendi del matalàs la va asfixiar abans de cremar-la. Aquella mateixa nit, diverses poblacions van organitzar concentracions de protesta davant les seus d’empreses energètiques. A Manresa, fins i tot hi va haver dos detinguts per part dels Mossos d’Esquadra, i un d’ells va ser condemnat a vuit mesos de presó. Poc hem avançat des de llavors. Malgrat les promeses de baixada de tarifes que prometien els «assaltacels», malgrat la creació d’empreses municipals d’energia, no hi ha hagut cap millora al respecte.
Ara com ara, l’única manera de ser pobre sense patir fred i sense posar la vida en risc comporta revertir la privatització del sector energètic, aplicar un control democràtic dels recursos naturals, dur a terme una explotació de la natura d’acord amb els interessos de la majoria treballadora i no d’acord amb una minoria extractiva que any rere any augmenta els seus beneficis a costa de la nostra salut i les nostres vides. Calen habitatges públics en els quals el confort tèrmic estigui garantit; calen empreses públiques de gestió i provisió d’energia, cal posar la vida al centre, posar la vida abans que el capital. I mentre això no passi, la pobresa energètica serà només un eufemisme de pobres a seques.
🔴Per la nacionalització de la llum: #PlantemNos! pic.twitter.com/WnRi6If2oj
— Endavant OSAN (@Endavant_OSAN) January 11, 2021
%20mata){kind=link}