La Plataforma per la Llengua ha fet públic el passat 23 de desembre l’informe anual de discriminacions lingüístiques greus comeses per les administracions, relatiu a l’any 2020. La creixent agressivitat del supremacisme lingüístic del nacionalisme espanyol augmenta el nombre de discriminacions greus denunciades el 2020 als Països Catalans, un 62,5% més respecte de 2019 i un 108,0% més respecte de 2018.
Una treballadora de l’aeroport de Palma amenaçada i sancionada per parlar català, Guàrdies civils expulsant un home d’un centre sanitari per intentar ser atès en la pròpia llengua, o amenaçant veïns durant les restriccions i confimaments per parlar en català, acusacions de ‘desacatament’ per parlar valencià, no permetre registrar-se amb el propi nom en català a documents oficials, exclusió de tràmits civils, municipals o sanitaris per intentar fer-los o fins i tot demanar cita en català, denúncies falses com a resposta per parlar català a agents de diversos cossos policials, exclusió de proves i exàmens oficials, sanitaris que no atenen a veïns si no esl parlen en castellà, coaccions contra manifestants antifeixistes d’Eivissa per parlar català, amenaces d’una inspectora de Treball a una cambrera a Barcelona per parlar català,… Aquests són algunes dels casos que es produeixen regularment i que recull l’informe.
Dels 52 casos més greus registrats, que són una mostra dels molts casos que es produeixen diàriament sense denúncia pública, els cossos policials van ser els protagonistes principals: agents de la Guàrdia Civil i el “Cuerpo Nacional de Policía” van fer el 61,3% de les discriminacions comeses per funcionaris estatals i el 36,5% del total. Si se’ls afegeixen les policies autonòmiques i locals, els casos policials van ser 25, el 48,1% del total, gairebé la meitat. Per la Plataforma les dades indiquen que els cossos repressius tenen interioritzat el supremacisme lingüístic castellà, tant els estatls com els autonòmics i locals. La qüestió s’agreuja pel fet que aquests agents exerceixen un poder coercitiu contra els ciutadans, ja que van armats, i davant un judici tenen presumpció de veracitat, fet que els dóna la capacitat de fer valdre al seva versió, sovint falsa, per tal d’incriminar qualsevol ciutadà que gosi denunciar els seus abusos, també els lingüístics.
Tanmateix, la discriminació lingüística ha augmentat també en les administracions autonòmiques els darrers anys, que representen el 32,7% dels casos el 2020. El principal àmbit d’aquestes és la salut, on s’han donat el 23% dels casos de discriminacions contra ciutadans, als quals no s’han respectat els seus drets lingüístics ni en un moment sensible com és en l’atenció sanitària.
L’informe recull casos dels Països Catalans sota ocupació espanyola. El 62% dels casos greus registrats ho van ser al Principat, el 19% al País Valencià, i un altre 19% a les Illes Balears, el territori que concentra un major nombre de denúncies en relació a la població.
