La potonejada: una mobilització per sumar

La potonejada: una mobilització per sumar

potonejada

Un any després del Lipdub pel català, la vila de Perpinyà es prepara per tornar a omplir places i carrers tot reivindicant la normalització de la llengua catalana a Catalunya Nord. Enguany el Col·lectiu 2 d’abril del 1700 està treballant en l’organització d’una Potonejada pel català. El col·lectiu esmentat ha estat creat al si de la Federació d’entitats per la defensa de la llengua i la cultura catalanes, i com el seu nom indica, pretén mantenir ben viva en la memòria de catalanes i catalans del nord la data simbòlica del 2 d’abril del 1700. Fou aleshores, 40 anys després de l’annexió per part de França del nord de Catalunya, que el monarca Lluís XIV promulgà un edicte reial per mitjà del qual prohibí l’ús oficial de la llengua catalana als antics Comtats.

El 31 de març de 2012, amb la celebració del Lipdub a Perpinyà, es va assolir una fita històrica en mobilitzar més de 7000 persones sota el lema “Una llengua, un dret, una llei”, fins al punt d’establir el rècord mundial de participació en un Lipdub. Un any més tard, i sota el mateix lema, el Col·lectiu 2 d’abril pretén que la població nord-catalana es torni a mobilitzar de forma massiva amb la Potonejada. El concepte ve de la paraula potó, mot genuïnament català que, si bé ha estat oblidada a gran part del territori, està documentada des del segle XIII. El potó és el diminutiu del llavi i, en conseqüència, el mot potó pot fer referència també a l’acció de besar que realitzem amb els llavis. El dialecte rossellonès ha conservat l’ús d’aquesta paraula, i la capital del Rosselló albergarà els actes previstos dins el marc de la Potonejada pel català.

El 13 d’abril es tornarà a ocupar la via pública en defensa de la nostra llengua. El gruix dels actes es durà a terme a tres places cèntriques: la Plaça de la República, la Plaça de la Victòria i la Plaça Aragó. A partir de les 14.00h aquestes places seran la seu de tot tipus d’actes i manifestacions per a totes les edats (actuacions musicals, poesia, mostres de cultura popular…). A cada plaça hi haurà dues taules amb un decorat perquè tothom qui ho vulgui pugui ser fotografiat fent-se un petó. Simultàniament, a la plaça de la Llotja, en Lluís Colet farà un discurs de 13 hores sobre el 13 català (els Dragons Catalans, l’equip de referència del rugbi a 13 a Catalunya Nord). D’entrada pot semblar inversemblant que algú pretengui parlar durant 13 hores sobre un equip de rugbi, però cal tenir en compte que el perpinyanès Lluís Colet és, ni més ni menys, qui ostenta el rècord mundial del discurs més llarg. El discurs en qüestió va durar 124 hores i va ser pronunciat, sigui dit de passada, en llengua catalana.

Finalment es tocarà, de forma simultània a les tres places esmentades al principi, una sardana creada per a l’ocasió pel compositor del Vallespir Olivier Marquès.

Paral·lelament, el mateix 13 d’abril es realitzaran tot tipus d’actes en català a la capital del nord, tals com el partit de la catalanitat que cada any juga la USAP, concerts d’Els Pets i de presentació del nou disc de La Bressola, cinema en català al Castillet…
La gent que participi de la jornada podrà signar un manifest que serà enviat al president de la República francesa, François Hollande, així com al Parlament estatal, al Consell General dels Pirineus Orientals i a l’Ajuntament de Perpinyà. Institucions, totes elles, que no s’han cansat de prometre que actuaran, signaran, ratificaran, legislaran… per tal de respectar la llengua catalana. Malauradament tampoc s’han cansat d’incomplir les seves promeses.

És per això que es considera imprescindible seguir amb la mobilització popular. Perquè l’edicte reial del 2 d’abril de 1700 continua vigent a la República democràtica i social que diu ser França. L’any 1996, sense anar més lluny, va ser subtilment ratificat quan es va incloure a la constitució francesa la frase “la langue de la République est le français”, per si algú ho dubtava. Perquè més del 60 % de famílies nord-catalanes volen que els seus fills aprenguin català, però a la pràctica només un 6% dels infants de Catalunya Nord tenen l’oportunitat de fer-ho a l’escola.
I de nou es planteja una mobilització en el marc d’un ambient festiu, reivindicant la llengua en positiu. Doncs d’entrada és necessari que la població catalana del nord de les Alberes recuperi l’autoestima vers la llengua pròpia i originària del territori. Una estima que porta segles laminada per la constant humiliació patida a mans dels avantguardistes dels valors de llibertat, igualtat i fraternitat.