Dos accidents mortals a Madrid i Logronyo, en una mateixa setmana, porten les assemblees de treballadors d’empreses subcontractades de Telefónica a la primera mobilització des del CorrEscales. Els incompliments constants de conveni generen un malestar permanent. Arreu de l’Estat espanyol es convoquen mobilitzacions per al divendres 23 de desembre.
La botiga del MWC del Portal de l’Àngel de Barcelona va tornar a tancar les portes en ple horari comercial, dilluns 12 de desembre passat: la Marea Blava havia tornat. Aquest cop, una trentena de persones s’hi concentraven per protestar per la mort en accident laboral de dos companys a Madrid i Logronyo. En la denúncia hi incloïen que un tercer company s’havia perdut pel bosc tota una nit per la falta de sistema de localització. Tots tres, de la mateixa subcontracta, Elecnor.
Florencio Blanco, membre de la CGT i treballador de la subcontracta Abentel, denunciava el paper d’empreses com la seva. “No han fet res: el 5 de maig [de 2015] van signar el pacte de desconvocatòria vaga però segueixen exigint igual”, critica. I afegeix: “no estan pel tema de la producció i hi ha un problema més seriós: la gent pensa en com arribar a final de mes i les contractes es passen la salut laboral pel forro”. Blanco afirma que aquests accidents no li haguessin passat a un treballador contractat directament per Telefónica “perquè les exigències de producció no són les mateixes”.
Denuncia que les subcontractes no tenen interioritzada la qüestió de la salut laboral i que si algú no arriba al mínim de producció, l’acomiaden, el sancionen, l’amenacen o el castiguen. “Per no perdre el temps o per no compartir, la gent subcontracta no truca a les empreses, ni aquestes els truquen tot i saber que estan fent feines perilloses; no els subministren cap recurs preventiu”, lamenta. En aquest sentit, la situació d’Elecnor als Països Catalans és la mateixa i els fatídics accidents haurien pogut tenir lloc aquí. Blanco critica que les empreses només donen els equipaments de salut laboral però no consciencien ni fan reunions trimestrals de formació. “No fan res, només pensen en la producció i el benefici; d’aquí que tinguem el lema ‘el vostres beneficis, els nostres morts’”, explica.
**
Negociacions que no avancen i mobilitzacions que reapareixen**
La mobilització del dilluns 12 de desembre era la primera d’ençà del CorrEscales i va ser improvisada, convocada arran de la mort dels treballadors. Per a ell, la mobilització hauria de ser automàtica per qualsevol accident mortal que es produís al sector: “s’hauria de parar i anar a les tendes més significatives i tancar-les”, explica.
“La vaga va ser dura, encara se’n paguen conseqüències: hi ha hagut moltes represàlies per part de les empreses”, narra Blanco. I afegeix que poc a poc aixequen l’ànim. Per al divendres 23 de desembre han convocat mobilitzacions davant de les tendes de Movistar a tot a l’Estat “i fins i tot CCOO i UGT s’hi han sumat”. Tant a València com a Barcelona hi haurà mobilitzacions; la d’aquesta darrera serà a les 19.30 h a la botiga del MWC.
La mobilització, segons la Marea Blava, es convoca en contra de la precarietat laboral a Movistar i contra la repressió a les contrates i subcontrates. Blanco denuncia que les empreses s’acullen al que van signar el 5 de maig però que cap compleix. “L’única forma que s’asseguin és amb moviment als carrers”, assegura. Amb l’acció busquen que Telefónica faci un toc d’atenció a les contrates, tot i que els treballadors tenen clar que la culpable és la mateixa Telefónica. “Intentarà tirar fotre pilotes fora i obligarà a asseure’s a les contrates, en aquest cas a la mesa paritària de producció i de salut laboral”, concreta. Però les empreses es remeten a les següents paritàries i no s’avança.
D’ençà de la vaga del 2015, s’han creat diversos equips per parlar de salut laboral, de producció i del compliment de la subcontractació: a data 1 gener 2018 ha d’haver-hi un 70% de plantilla i un 30% extern, quan ara és al contrari -“si arriba a 30% de plantilla”, denuncia Blanco-. A 1 gener de 2017 ha de ser 45% plantilla i 55% extern, però les empreses posen “mil i un problemes” per donar els llistats de subcontractes o els llistats no quadren… “Si no han complert, el 2 de gener segurament tornem a moure’ns”, conclou.
Ànims i rèdits desiguals mentre es perd la por
Amb tot, la situació a les contrates són ben desiguals, així com també els ànims. Javi Marco, un dels portaveus de la #ResistènciaMovistar, es mostra caut amb les possibles mobilitzacions. Marco veu poca gent en les assemblees i mobilitzacions d’ençà de la vaga, que va acabar el juny del 2015. “Hi ha pocs ànims de tornar a mobilitzar-se; aconseguim coses amb el rèdit de la vaga i les denúncies a inspecció [de treball], que estan fent molt de mal”, assegura.
A la seva plantilla, Cotronic, una de les més combatives, es van aconseguir èxits arran de la vaga. D’entrada, un augment de 250€ mensuals que si bé no és per sempre, Marco no creu que gosin treure’l. També han aconseguit que se’ls pagui dissabte, diumenge i festius a 100€ i 120€, més un dia de descans, o que se’ls pagui la zona blava i verda. “I és l’única empresa que no ha tingut acomiadaments entre els vaguistes”, subratlla.
Per a Marco, la vaga ha deixat patent una millora però no per a totes les empreses. Així, mentre a Biscaia i Cotronic Barcelona respecten força els treballadors perquè els seus comitès de seguida reaccionen, en d’altres empreses, com cobra, s’estan firmant acords per sota del conveni i pressionant membres dels comitès de CCOO i UGT “que es queden de braços creuats”. Això, però, pot arrossegar les subcontractes a un dumping que reverteixi negativament en els treballadors.
En els acords de contractació a què es va arribar per revertir les situacions d’externalització, Marco posa en valor la influència “indirecta” del CorrEscales i de les denúncies. També creu que si s’hagués apretat més després de la vaga, avui en dia tindrien més millores, però reconeix la duresa de la vaga i el desgast entre els vaguistes. En aquest sentit, Marco subratlla l’experiència solidària del CorrEscales per la rebuda a cada poble i la implicació aconseguida, inclosa l’econòmica. L’altre portaveu de la #ResistènciaMovistar, Aitzol Ruiz de Azúa, també en destaca que va aconseguir moure Telefónica i patronal per desbloquejar “una mesa paritària absolutament moribunda”.
I és que entre desencís i desolació, també hi va haver èxits. Després de la vaga, a Barcelona van aconseguir que mig subroguessin tota una plantilla. Vaguistes van pressionar Telefónica i van denunciar que la subcontracta Inet pagava molt per sota del conveni del metall. Després de mobilitzacions davant la seu de l’empresa, van aconseguir que deixés de treballar per Telefónica i que la plantilla fos recol·locada a la resta de contractes. Per això, Marco entén que la vaga va ser necessària per començar a millorar el sector. “Les negociacions van molt lentes però ells saben que els hem perdut la por”, afegeix.
Telefónica no respon, la mobilització torna
Aitzol Ruiz de Azúa es manifesta en els mateixos termes. “Les mobilitzacions advertiran a Telefónica-Movistar que no estem per bromes i que en qualsevol moment li pot esclatar una vaga igual o pitjor que la de l’any passat”, assegura. Així mateix, subratlla l’acord de revertiment de la subcontractació però denuncia que falta molt per assolir allò pactat. “Tenim clar que només les mobilitzacions són capaces de moure a la patronal”, subratlla.
Ruiz apunta que podria donar-se aviat una situació que defineix com a curiosa. Si la patronal continua incomplint els acords, estaria mofant-se de la mesa paritària amb CCOO i UGT “i a les cúpules sindicals no els quedaria més remei que convocar un calendari de mobilitzacions, si volen fer honor al significar de les seves sigles”. I és que segons denuncia, ara mateix només les principals contractes compleixen els acords de la paritària. Així, situa el principal problema en les subcontractades i autònoms, que en no tenir representació sindical es veuen indefensos i obligats a treballar dissabtes i diumenges gratis sense descans: “se’ls sol·licita unes produccions altíssimes i impossibles d’assolir en una jornada de 8 hores”.
Segons Ruiz, Telefónica és al corrent de tots els moviments de la patronal i ho permet. “Del que no se n’adona és que per no cessar en les seves condicions d’esclavitud, tindrà unes festes de Nadal de 2016 i un 2017 calentets; esperem que recapacitin”, afegeix.
