La primavera mallorquina obre una ràtzia contra els moviments socials

La llengua i les retallades són els principals motius de manifestacions, cassolades o boicots a molts pobles i ciutats de l’illa, on l’agressivitat policial ha creat rebuig i enfrontaments.

Desenes de protestes i boicots a favor del català i contra les retallades han provocat un nou gir del Govern balear, en mans dels sectors més reaccionaris de PP, que mai fins ara havien tingut les regnes del partit d’ençà de la seva fundació. La via repressiva s’ha situat ara al centre de la estratègia de l’executiu conservador, i la formació liderada per José Ramón Bauzá s’està emparant en una violència, de vegades imaginària, per  arrestar i agredir activistes i manifestants de la que s’ha arribat a anomenar com a “primavera mallorquina”.         

Si bé la postura inicial del PP fou la de condemnar les protestes populars contra les polítiques Govern titllant els suposats organitzadors de “violents” i “feixistes”, al final ha acabat aplicant una política agressiva que, tal i com insinuà el delegat de Govern espanyol a Balears, José Maria Rodríguez (PP), va començar amb detencions polítiques i maltractaments a comissaria.

Fou a Bunyola, on quatre militants independentistes foren agredits i vexats a comissaria després de ser detinguts en una manifestació pacífica d’unes 400 persones amb motiu de la visita del president del Govern a la localitat, a finals del passat mes de maig.

El cas Bunyola va suposar un cop molt dur per a les famílies, es va situar al centre de l’actualitat política de l’illa i va esdevenir un nou graó repressiu contra les manifestacions espontànies que han generat les visites de Bauzá als municipis de la Part Forana, on s’ha anat desenvolupant una dinàmica sostinguda de protestes fins a la celebració del congrés del PP balear, que també patí l’assetjament popular.  

Els pobles s’alcen

Es pot situar el precedent de les protestes a les festes de l’estiu de 2011 a Felanitx. La coneguda penya de El Coso organitzà un boicot davant la visita del president Bauzá. La Policia Local intervingué amb agressions i usà un esprai de pebre. Ara, més d’una desena de  persones estan imputades en un procés que, com en la resta, no inclou cap mesura per depurar responsabilitats polítiques i policials.

Posteriorment, Sa Pobla fou, de la mà del col·lectiu independentista Pinyol Vermell, el segon municipi on la presència de Bauzá despertà el rebuig popular: centenars de joves el xiularen per les polítiques contra el català. A partir d’aquí: Inca, Pollença, Manacor , Santa Margalida o Llubí, entre molts altres, s’han anat sumant a la llarga llista de pobles que han plantat cara a les visites del president. En la majoria de casos, sota grans dispositius de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional espanyola, que ara també juguen un paper de seguretat privada dels membres del Govern.  

L’agressivitat de la seguretat de Bauzá i dels cossos policials ha provocat un augment de la confrontació tal, que ha arribat a rebre respostes molt contundents. Així, a Manacor es llençaren algunes pedres contra els escoltes del president del Govern, que hagué de requerir de desenes d’antidisturbis per poder accedir a la seu del seu partit. A  més, a Manacor el cotxe oficial rebé l’impacte d’unes llengües de porc,  el llançador de les quals donà la cara davant la premsa i presentà els fets com una metàfora gens violenta.

En la segona visita de Bauzá a Sa Pobla, la Benemèrita agredí de forma arbitrària un militant d’Endavant i del col·lectiu local Pinyol Vermell. Pocs dies després es repetiren situacions de tensió a Artà i a d’altres pobles de l’illa.    

La situació arribà a generar tant de malestar en l’entorn de Bauzá, que els darreres dies de maig, en la recta final de les visites a la Part Forana, el president va haver d’evitar el seu pas per municipis com Sóller. El batle Carles Simarro es desplaçà junt a d’altres batles de la zona, com el de Deià, per poder-se reunir amb Bauzá sense que aquest hagués de passar per les seus locals del partit.

Polítics desconcertats

Així, l’augment de la repressió policial i l’agressivitat de la seguretat del president en les mobilitzacions per la llengua i pels drets socials s’ha compaginat amb un discurs “contra la violència” per part del PP, arribant a aparèixer en públic membres del partit amb llaços blancs a la solapa. Això, malgrat fer gala sempre de la violència policial i de les detencions polítiques, així com de la violència que han protagonitzat membres del seu propi Govern (veure peces complementàries).

Paral·lelament a tots els fets, el PP ha anat realitzant declaracions als mitjans de comunicació locals cridant a “condemnar la violència” i acusant de “feixistes” els concentrats dels diferents pobles, especialment a partir dels incidents de Manacor. Allà tots els grups municipals condemnaren els fets, malgrat els matisos d’ERC i, més especialment, el PSM. Malgrat veure passar per les manifestacions part de les seves bases i electorat, sempre han mantingut posicions “pacifistes” i distants: condemnant la violència de la policia, però també la  que ha generat el rebuig popular a les visites de Bauzá.

Mentrestant, però, el discurs de la “condemna” del PP s’afebleix: a la darrera sessió del Parlament, la portaveu popular demanà que ningú “no es posicioni amb els violents”, mentre que el PSIB-PSOE requeria una explicació per l’actuació violenta de la Guàrdia Civil a Bunyola.

A Mallorca, en català

A Palma, podem trobar l’origen de la que s’ha anomenat com a “primavera mallorquina” en el boicot organitzat a la universitat per la campanya “A Mallorca en català”, presentada per l’organització Endavant-OSAN l’estiu passat. Així, durant la inauguració del curs 2011-2012 per part del president, un grup d’independentistes boicotejà l’acte denunciant les polítiques del PP contra el català en una acció que tingué un ampli ressò mediàtic.

Pocs mesos després, durant la Diada de Mallorca i la inauguració de les Festes de San Sebastià de Palma, el batle de la ciutat, Mateu Isern, fou el protagonista de dos boicots espontanis. Els xiulets i protestes del públic l’impediren llegir textos íntegrament en  castellà o bilingües, arribant a haver de marxar de l’escenari en una ocasió.  

Durant les mateixes festes de San Sebastià, Isern patí un altre boicot en el qual coincidiren el col·lectiu Joves de Mallorca per la Llengua i diverses organitzacions de l’Esquerra Independentista. Allà es produïren moments de molta tensió i llançaments de tomàquets contra la comitiva política per part de manifestants indignats.  

Per la seva banda, dos independentistes vinculats a ERC van boicotejar també un discurs de Mateu Isern en el marc dels premis Ciutat de Palma, pujant amb una pancarta reivindicativa a l’escenari on s’estava celebrant la gala, d’on sortiren a cops i detinguts.

Dotze detencions en un dia   

Un dels màxims moments de tensió en les protestes contra les retallades es va produir en l’ocupació de la Conselleria d’Educació per part de l’Assemblea de la UIB el passat mes de maig. Tal com van enregistrar les càmeres de vídeo presents, la cap gabinet de la Conselleria d’Educació, Ana Rodríguez (PP), agredí un estudiant i militant de Maulets que estava d’esquenes i, posteriorment, s’hi encarà. Després de saber que l’estudiant l’havia denunciada, Rodríguez presentà contra denúncia al·legant que s’havia fet mal al canell i s’encetà una virulenta campanya criminalitzadora cap als estudiants per part de El Mundo, La Razón i ABC.
    
Hores després, el delegat de Govern José María Rodríguez va fer pública la via repressiva que havia decidit emprendre i anuncià detencions i més contundència en les actuacions policials. A més, uns dies abans, al congrés del PP,  el dirigent Miquel Ramis apuntà l’oposició política com a responsable de la violència i assenyalà directament  a Maulets, que reivindicà una acció amb pintura contra la seu dels populars a Marratxí.    

De les paraules a l’acció

Les detencions violentes de quatre independentistes a Bunyola (veure peça principal) han estat, doncs, una acció que el govern havia cuinat prèviament. A més, coincideix amb l’arribada des de València d’un cos d’elit antiavalots de la Guàrdia Civil, que va encetar l’operació arrestant dos independentistes molt assenyalats: un militant d’Endavant i un del SEPC; i la tancà amb dues detencions més: la de la companya d’un dels detingut i la d’un militant d’ERC, que intervengueren per socórrer els detinguts en el mateix moment dels fets.    

El cas Bunyola, doncs, es va convertir en el preludi d’una intensa activitat contra els moviments socials de Mallorca. Menys d’una setmana després dels fets, la Policia Nacional espanyola va arrestar i imputar en un sol dia una dotzena de membres de col·lectius suposadament vinculats a protestes molt diferents entre sí i que, a més, ja havien passat feia dies o setmanes. Entre les persones detingudes, bona part dels estudiants i professors que participaren de l’ocupació de la Conselleria d’Educació, diversos joves del col·lectiu sahrauí que havia ocupat el Consolat del Marroc unes setmanes abans i dos homes que participaren en una protesta anti-Bauzá a Manacor.

Unitat al carrer

La ràtzia repressiva ha rebut, però, una ràpida resposta dels moviments populars de l’illa. La major part d’organitzacions afectades per les detencions i la violència policial (Endavant, Maulets, SEPC, En Lluita, Joves Sahrauís i Assemblea UIB) van convocar una concentració per mostrar la seva unitat i creixent força als carrers. Al final, la concentració, organitzada davant la Delegació del Govern, es traslladà a la comissaria on estava detingut un jove okupa que havia estat arrestat el mateix matí, durant el desallotjament del CSOA Sa Foneta, vinculat al 15M i altres col·lectius.  

La situació d’indignació popular està generant un rebuig i una voluntat d’acció que supera els cercles d’afinitat de l’Esquerra Independentista i els moviments socials organitzats. Les expressions de solidaritat amb els detinguts de Bunyola o el fet que el mateix dia de la seva posada en llibertat 200 persones s’aplegassin a Llubí contra la presència de Bauzá són una bona mostra d’aquest renovat esperit. El PP, doncs, ha intentat una estratègia criminalitzadora que no està donant els seus fruits, ja que la violència policial no ha estat invisible, i en canvi s’ha reforçat una dinàmica mobilitzadora que, de moment, sembla no tenir aturador.