La Primavera Valenciana, un any després

La Primavera Valenciana, un any després

primavera-valenciana-2

El 18 de gener, Alberto Fabra, després de rellevar Francesc Camps al capdavant de la Generalitat Valenciana, aprovà un decret llei que retallava el salari de 55.000 docents i limitava la despesa de la Generalitat en educació. Com a conseqüència d’aquestes mesures, els recursos del centres escolars minvaren dràsticament fins el punt que algunes hagueren de prescindir de la calefacció a les aules.

Així, des del dilluns 13 de febrer el 2012, molts instituts d’arreu del país comencen a eixir al carrer diàriament (i des del 18 de gener ho fan setmanalment) i tallen el trànsit després de l’horari lectiu, per exigir la fi de les retallades en general i de l’educació en particular.

El dimecres 15 de febrer, una trentena d’estudiants del IES Lluís Vives, tornen a tallar, durant 5 minuts, el carrer Xàtiva, just davant l’Estació del Nord de València i a dues cantonades de l’Ajuntament de la ciutat. Però aquesta vegada la policia intervé, i deté un jove de l’institut.

L’endemà, dijous ,els estudiants tornen a convocar, no només per reclamar la fi de les retallades sinó per solidaritat amb el seu company detingut. La policia carrega contra la gent que està aturant el transit i deté 10 persones més. A partir d’ací, es multipliquen les carregues per tot el centre de València, i centenars de persones se sumen als estudiants i reclamen la llibertat dels detinguts paralitzant diversos carrers i avingudes i jugant al “gat i ratolí” amb la policia.

pvalenciana

El 17 de febrer els estudiants tornen a convocar els valencians al carrer Xàtiva a les 14:30, i des de les facultats de l campus de Blasco Ibañez també s’hi sumen. La policia no deixa passar als concentrats que volien anar a Delegació del Govern i un grup d’unes 400 persones comença a manifestar-se cap a la comissaria de Sapadors per exigir la llibertat dels detinguts. Davant de comissaria, els agents antiavalots, encerclen la majoria dels manifestants i durant hores no en podran eixir. Se’ls identifica a tots i se’ls amenaça amb imputar-los delictes per desobediència a l’autoritat si els tornaven a identificar en una altra manifestació. El divendres acaba amb sis detinguts més i un ferit.
El dissabte no hi ha protestes, però des de les xarxes socials tornen a convocar per al dilluns següent.

El dilluns 20 de febrer tot just tallat el trànsit davant de l’IES Lluís Vives, la policia torna a carregar de nou, els manifestants decideixen anar a la seu del PP, però les carregues continuen durant tot el dia i el caos s’estén arreu de la ciutat. La policia deté 14 persones més i en fereix a moltes més. Aquell mateix dia apareix la delegada del Govern Paula Sànchez de León i el cap superior de la policia al PV qui es refereix als manifestants com “l’enemic”. Els carrers de la capital del Túria reclamen la dimissió d’ambdós personatges.

Durant tot el migdia i tarda del dimarts 21, els carrers de Colom, Xàtiva i Marques de Sotelo,s’omplen de manifestants, que al final de la jornada van aplegar-se també davant la seu del PP al carrer Quart. És el primer dia on la policia no fa cap detenció, ni tampoc hi ha cap incident als carrers, ja que es va reduir la presència policial.

Finalment el dimecres, hi hagué una manifestació convocada per pares d’alumnes, professors, estudiants, organitzacions cíviques i partits polítics, que surt des del carrer Xàtiva fins a Delegació del Govern per exigir responsabilitats polítiques. No hi va haver cap incident. Això sí, durant la nit, diverses persones foren colpejades per policies nacionals espanyols, sense numero identificatori, quan tornaven a casa després de les mobilitzacions.

Un any després

Dos mesos després d’aquells dies, el cap de la policia va demanar el trasllat a l’ambaixada de Delhi (Índia) i l’1 de juny és ascendit, juntament amb d’altres policies, a “comissari principal”.

Al principi de l’estiu, el jutjat 6 de València va arxivar la denúncia presentada contra la Delegada del Govern i contra el cap de la policia, Antonio Moreno, per les càrregues policials de la primavera valenciana. A mitjan de juliol, Antonio Moreno fou substituït per José Manuel Salgado.

Multes i judicis

primavera valencianamicalet

Arran dels incidents, es va constituir l’Assemblea per les llibertats i contra la repressió, que agrupa partits polítics d’esquerra, sindicats, organitzacions estudiantils i de joves i associacions de pares i mares, fins a un total d’una cinquantena d’organitzacions. Des de l’Assemblea s’he realitzat la defensa jurídica i política dels represaliats, gràcies a l’ajut desinteressat de molts advocats que també en formen part i que, des d’un primer moment, varen fer-se càrrec de la defensa legal de qualsevol detingut o sancionat d’aquells dies. Ara mateix estan treballant amb 116 sancions administratives, plenes d’irregularitats, i per això les recorreran. També continuen oberts mes de 40 processos judicials.

Així mateix, l’Assemblea i més de 80 persones directament imputades, presentaran una querella contra la delegada del Govern, Paula Sánchez de León, l’anterior cap superior del Cos Nacional de Policia, Antonio Moreno, els caps de brigades i prop de 200 agents de la Policia Nacional espanyola pels fets ocorreguts. I també convoquen a la manifestació del dia 15 per recordar a la societat els fets de ja fa un any.

Cal recordar també que al finals de l’estiu passat, l’assemblea muntà un concert on més de 4.000 persones gaudiren a Godella d’Obrint Pas, Arrap, Aspencat, Dj Biano i Los Chikos Del Maiz que tocaren sota el lema “Hem perdut la por”. Els diners recaptats han servit i estan servint per pagar les moltíssimes despeses judicials que es deriven de la Primavera Valenciana, amb un objectiu clar, que es faci justícia i que, per tant, es condemni als responsables policials i polítics i s’absolguin els sancionats i detinguts. D’altra banda, l’Assemblea s’ha desvinculat del concert que, amb motiu de l’aniversari, s’ha organitzat per recollir diners per a les despeses judicials d’una part dels represaliats.