**
Laia Estrada** és militant d’Endavant i del Cau de Llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona). Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, L’ACCENT l’entrevistem perquè ens explique quines són les problemàtiques de la dona en l’actual context de crisi i de retallades socials; i també per conèixer la feina de Cau de Llunes i de l’esquerra independentista en el seu conjunt.
Quin és el paper de la dona en l’actual context de crisi econòmica?
Des del meu punt de vista, el context de crisi només està aguditzant les condicions d’opressió de les dones. És a dir, hi ha unes condicions de partida discriminatòries, opresives, i la crisi les està evidenciant, a més d’incrementar-les. El paper fonamental de les dones en el sistema capitalista és el de possibilitar el desenvolupament de moltes tasques reproductives de manera gratuïta i, per suposat, sense cap mena de reconeixement i valoració social. Amb les retallades, les dones treballadores haurem d’assumir moltes més tasques de cura a la llar: una institució clau per al patriarcat i el capitalisme. Podríem dir que s’espera que les dones esmorteïm els efectes de la crisi sobre les llars, de manera que es potencia el nostre rol tradicional.
La crisi capitalista afecta de maneres diferents l’home i la dona?
Sí, perquè partim de punts estructuralment diferents. Totes les persones estem sotmeses a una socialització de gènere que ens “ensenya” què és ser home i què és ser dona. Per tant, perdre el lloc de feina, per exemple, ens afectarà de forma diferent depenent del sexe. A totes les llars hi ha la figura del “cap de família”, que s’encarrega de portar el sou més elevat a la llar, i majoritàriament els homes són qui encarnen aquesta figura perquè han estat socialitzats per a aquest fi. Quan un home perd el seu lloc de treball està perdent el seu rol i gran part de la seva identitat. Emocionalment és un cop molt més dur que per a una dona que tingui assumit que el seu sou és subsidiari. De fet, l’increment dels casos de violència a la llar són un exemple de com els homes necessiten reafirmar el seu estatus de poder. Des de l’altre punt de vista, com he dit abans, les dones veiem com se’ns potencia el nostre rol tradicional de “cuidadores”, en tots els sentits, fins i tot per ser “l’ase dels cops”.
Quin és l’impacte de les retallades socials sobre la dona?
Fa poc la professora Maria Jesús Izquierdo diferenciava, en una xerrada, diversos nivells per a explicar aquest impacte. En primer lloc, les dones som les principals afectades per les retallades en sanitat, en tant que usuàries. Quan parlem de sanitat, hi ha moltes dones grans vídues, que estan soles i que són les principals demandants dels recursos sanitaris. En segon lloc, hem de tenir en compte que gran part dels llocs de treball en sanitat, ensenyament i serveis socials estan ocupats per dones. Ara que s’està tendint a l’externalització de serveis i a la seva privatització, d’una banda moltes dones estan perdent els seus llocs de treball, i d’altra banda, les que els conservin, veuran com es precaritzen. En tercer lloc, les dones veurem com s’incrementa el volum de tasques de cura al que haurem de fer front, en relació als infants i als membres dependents.
En quins àmbits es visualitza més la discriminació per ser dona?
Des del meu punt de vista, la gran discriminació -amb i sense crisi- és la responsabilitat envers totes les feines reproductives que es delega sobre les dones. Si en una família un home o una dona han de deixar el lloc de treball assalariat, probablement ho farà la dona, ja que tindrà una feina més precària, amb un sou més baix i més inestable.
Sota el paraigua de la crisi, els governs han pres mesures legals que contribueixin a enfortir el patriarcat?
No penso que l’objectiu en sí sigui el d’enfortir el patriarcat. Per exemple, la reforma laboral enforteix el patriarcat perquè penalitza l’absentisme i, com que les dones són les que acostumen a faltar a la feina per atendre els infants o els membres dependents, és possible que en casos en que siguin necessàries atencions de cura, les dones es vegin obligades a abandonar el seu lloc de treball. La mesura no busca enfortir el patriarcat sinó explotar al màxim la força de treball però el que passa és que estem en una societat patriarcal i aquesta estructura en surt reforçada. D’altra banda, el PP està aprovant mesures que sí que busquen enfortir el patriarcat però que no es presenten com a mesures anticrisi. La Reforma de la Llei de l’Avortament, que tampoc era la panacea, n’és un exemple.
Com es pot lluitar per trencar amb aquesta discriminació vers la dona?
En primer lloc, creant una consciència feminista des de tots els fronts i a partir de tants mitjans com sigui possible: lluita al carrer, formació o autoconsciència. Cal potenciar el paper protagonista de les dones en la lluita feminista o antipatriarcal i la clau està en desemmascarar la fal·làcia de la igualtat formal. També cal posar en evidència els actuals mecanismes d’opressió, perquè moltes dones pensen que “ja està tot fet”. És com si comparéssim “1984” d’Orwell amb “Un món feliç” de Huxley. En el primer cas és molt més senzill reconèixer la dominació mentre que, en el segon, és més subtil. Hem passat d’un patriarcat de coerció a un de consentiment que costa molt més de veure. Una altra forma de lluita és teixir la solidaritat entre les dones.
Cau de Llunes, en aquest sentit, quins actes, xerrades o mobilitzacions heu dut a terme? Com encareu el proper 8 de març atès el context social i laboral?
No hem centrat la feina en actes del nostre col·lectiu, sinó precisament hem volgut potenciar la lluita feminista a totes les comarques del Camp. Hem volgut impulsar els dos col·lectius feministes que han sortit fa poc a Reus i a Torredembarra i hem potenciat que els diferents col·lectius de l’Esquerra Independentista a les nostres comarques desenvolupessin tot tipus d’actes als seus pobles. Estem molt satisfetes perquè l’EI ha respost de manera molt positiva. Per altra banda, també ens hem centrat en impulsar una consigna comuna als Països Catalans i, per fer-ho, vam convocar una reunió amb els col·lectius feministes locals i les comissions antipatriarcals de l’EI. D’aquesta reunió va sortir la consigna d’enguany, que per cert, ja l’havia fet servir Justa Revolta el passat 25 de novembre.
Quin és el paper que ha de dur a terme actualment una organització antipatriarcal dins d’un moviment d’alliberament i dins l’EI?
De portes en fora, crear consciència i ser una porta d’entrada al moviment. De portes en dins, marcar discurs, potenciar la formació de la militància i la seva pràctica.
