[bar group="860×106"]

“La repressió als manters és més gran ara que amb Trias o Hereu”

Lamine Bathily té 26 anys, és nascut a Guinea i fa gairebé 9 anys que va arribar a Barcelona. Després d'arribar des de l'Àfrica amb pastera, va passar per un centre de menors, va rebre l'ajuda d'Accem i ha fet diversos cursos de formació com a cambrer, peixater o d'atenció al client. Això, però, no li ha permès trobar feina i ara és venedor ambulant. “Vaig haver de buscar-me la vida jo solet”, recorda. Ara ja fa cinc anys que s'hi dedica i és un dels portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants.

Com vas convertir-te en venedor ambulant?

Vaig conèixer diversos manters de la plaça Catalunya fa gairebé 5 anys i vaig començar a vendre. Tot i això, no és l’única feina que faig. A l’hivern, per exemple, vaig a Jaén per treballar en la collita de l’oliva. Amb la venda ambulant sempre tenim problemes amb la policia, som il·legals aquí.

És l’última sortida, doncs?

Sí, sempre i quan no vulguis demanar almoina o robar. No és fàcil vendre al carrer, però preferim això que no pas robar.

Veus factible alguna sortida que et permeti deixar la venda ambulant?

Ara mateix estic fent un pla d’ocupació de peixateria de l’Ajuntament de Barcelona. He fet pràctiques en una empresa a Mercabarna, és una oportunitat que vull aprofitar. Ja veurem si això em genera alguna sortida.

Parlant de l’Ajuntament, quina relació teniu amb el govern municipal d’Ada Colau?

En un any ens hem reunit tres vegades amb ells. La primera vegada va ser un fracàs perquè no vam arribar a cap acord ni van mostrar cap interès a ajudar-nos. En la segona trobada ja havíem despertat més interès mediàtic. Vam insistir en què estem disposats a deixar al venda ambulant si tenim alguna alternativa. Nosaltres no vam marxar de casa nostra per dedicar-nos a la venda ambulant.

Nosaltres no vam marxar de casa nostra per dedicar-nos a la venda ambulant

Tu per què vas marxar de Guinea?

Allà et diuen que aquí tothom viu molt bé, però quan vaig arribar vaig adonar-me que no. Jo vaig deixar els meus estudis i vaig sacrificar la meva vida per millorar-la aquí. Ara fa nou anys que no veig la meva família, que no puc treballar, que em persegueix la policia, que he rebut maltractaments racistes…

La creació del Sindicat Popular de Venedors Ambulants obeeix a la voluntat de combatre tots aquests greuges?

Bé, ara tothom parla d’aquesta situació però això existeix des de fa molts anys i a ningú li interessaven els manters. L’any passat vam decidir que havíem de fer alguna cosa per combatre la discriminació dels venedors ambulant i vam tirar endavant el sindicat. El primer objectiu és aturar la nostra persecució, el racisme i la discriminació.

Com es pot aconseguir?

El primer pas va ser precisament la creació del sindicat. Ara, si la policia pega a un manter, ens pega a tots. Com et deia en les darreres reunions nosaltres ens hem ofert a deixar la venda ambulant tal com l’estem fent ara. Per exemple, hem plantejat concentrar tota la venda en un espai del passeig Joan de Borbó. Allà no hi vendríem productes falsificats i evidentment pagaríem impostos.

Hem plantejat concentrar tota la venda en un espai del passeig Joan de Borbó. Allà no hi vendríem productes falsificats i evidentment pagaríem impostos.

Quina ha estat la resposta de l’Ajuntament?

Han dit que ho estudiaran. Paral·lelament han dit que oferiran un crus de formació a 40 venedors, i després legalitzaran la seva situació. Però, és clar, al sindicat som 200 venedors… Hem sentit tantes promeses que només ens queda esperar a veure què passa.

Vosaltres valoreu positivament la possibilitat de fer cursos de formació?

Per una banda sí. És una bona oportunitat i una sortida a la venda ambulant. Ara bé, jo no cobro res pel curs que estic fent. Pateixo cada dia i he de sobreviure. Si no faig de manter, de què visc? Els plans de formació, tal com estan plantejats, no són suficients.

La CUP, per exemple, ha proposat crear llocs de treball partint dels oficis que vosaltres teníeu al vostre país d’origen. Què en penses?

Ho valoro molt positivament. La meitat dels meus companys senegalesos, per exemple, són pescadors. Tot el que sigui plantejar sortides a al venda ambulant és positiu. Volem aprofitar qualsevol solució, jo no vull continuar així tota la vida. Fa un any que negociem amb l’Ajuntament, i tot és molt lent. Nosaltres ara només confiem en la CUP. Qualsevol decisió que prenguem, la voldrem parlar abans amb ells.

Us ha molestat la campanya institucional en què l’Ajuntament fa una crida a no comprar productes de venda ambulant?

(Riu) Bé, realment no li hem donat importància. Ells han decidit fer aquesta campanya, però això no arribarà en lloc.

Un altre sector contrari a la venda ambulant és el dels comerciants. Tu n’has parlat amb algun botiguer?

(Somriu) Bé, molts comerciants s’han començat a queixar des que Colau va guanyar les eleccions. Jo vaig estar una temporada venent al costat d’una botiga de perfums al davant de la Casa Batlló. Ells saben perfectament que no venem els mateixos productes que ells. La gent sap què és original i què és falsificat. Els nostres productes es fan malbé de seguida i els de les botigues no. Per què ataquen més als manters que als que permeten l’entrada de productes falsificats al país?

Creus que si la vostra proposta de disposar d’un espai pel qual pagaríeu impostos tira endavant, els comerciants ho acceptarien?

No ho sé, no han vingut a cap de les taules de negociació amb l’Ajuntament. Ells continuen pensant que som uns delinqüents. Si no negociem amb ells, continuarem sempre al carrer. Si s’asseuen a parlar amb nosaltres, potser trobem una solució.

Si els comerciants s’asseuen a parlar amb nosaltres, potser trobem una solució.

Confies a trobar una solució, doncs?

Des que vaig arribar hi ha hagut governs del PSC, de CiU i ara de Barcelona en Comú, primer en solitari i ara amb els socialistes. I la venda ambulant continua. Hem estat durament reprimits i ara ha arribat l’hora de deixar de banda la policia, seure i negociar. El camí és lent, però val la pena intentar-ho. De moment, però, la repressió policial és més gran ara que amb Trias o Hereu.


[bar group="860×106"]