La requalificació dels terrenys del Miniestadi del Futbol Club Barcelona és més a prop que mai. Malgrat la divisió en el bipartit municipal, l’alcalde Hereu és a punt de tancar un acord amb Xavier Trias, president del grup municipal de Convergència i Unió, principal partit de l’oposició. Aquest acord implicaria la construcció de pisos en terrenys que el Pla General Metripolità (PGM) té reservats a equipaments.
Des de la primera proposta l’any 1998 per part del Futbol Club Barcelona fins avui ha plogut molt però hi ha diversos aspectes claus que no han variat: la insistència del club, el suport del PSC i l’oposició veïnal.
L’actual directiva del Barça està decidida a tirar endavant el projecte del Miniestadi, que podria suposar pel club uns ingressos d’uns 100 milions d’euros que permetrien sufragar entre un 30 i un 40 per cent de la remodelació del Camp Nou d’acord amb la proposta faraònica de Norman Foster, que ha estat pressupostada en 250 milions. Tot plegat dista molt de la imatge de club solidari i treballador que vol vendre l’equip de Joan Laporta que no ha dubtat en mantenir una proposta especulativa ideada en l’època del constructor Nuñez. I és que el projecte actual és hereu directe de la proposta Barça 2000 que el mateix Laporta va atacar per motius ben similars als que esgrimeixen ara els veïns. D’altra banda, no és casualitat que un dels principals defensors del projecte a la directiva actual i probablement un dels artífexs d’haver desencallat la situació és Xavier Sala Martín, membre de la Fundació Catalunya Oberta, el lobby del sector més liberal de Convergència, i que algunes fonts properes a Laporta veuen com a candidat continuista a la presidència del Barça.
Iniciativa ja s’ha oposat al projecte però res fa pensar que la seva participació al govern municipal serveixi de gaire quan el PSC té les coses coll avall. Per la seva banda, el PP i ERC segueixen amb negociacions per sumar-se a l’acord. Per part d’ERC, Portabella ha fet diverses propostes, com ara que el nou barri sigui ecològic però alhora que s’hi construeixi un aparcament de 1.000 places enlloc de millorar la xarxa de transport públic com demanen els veïns. El PP en canvi s’ha limitat a atacar a l’alcalde alhora que anuncia que “donarà suport a un projecte que sigui bo per a Barcelona, el barri i el club”.
Associacions de veïns i entitats del barri de les Corts estan en peu de guerra des del primer dia per intentar aturar l’operació urbanística. Els veïns afirmen que al barri li calen més equipaments ja que els que hi ha es troben saturats. Així doncs, seria una gran contradicció augmentar la densitat de població que saturi més encara els serveis del barri enlloc de crear-ne de nous per garantir-ne la suficiència i qualitat. Una piscina municipal pendent des de fa 5 anys, tres residències per gent gran, un CAP o diversos centres educatius de tots els cicles són alguns dels equipaments que l’Ajuntament assegura que no pot executar per manca de sòl, quelcom poc justificable amb més de 180.000 metres quadrats de transformació previstos.
Els opositors al projecte també han denunciat les presses de l’Ajuntament per aprovar ara la requalificació per tal d’estalviar-se crítiques aprofitant el mes d’agost. A més a més, estan disposats a dur l’operació als tribunals ja que va en contra del que estableix el planejament urbanístic diferent. Cal tenir en compte que els terrenys del Barça estan considerats com a consolidats i difícilment es podria justificar un canvi en aquesta qualificació del sòl.
