[bar group="860×106"]

La retallada de la Seguretat Social serà la més important en els darrers 30 anys

La Seguretat Social és un terreny especialment sensible, ja que afecta les rendes de les capes socials més vulnerables. Els diferents governs espanyols posteriors al franquisme han anat promulgant lleis que han anat dificultant l’accés de la població a les prestacions i refent els càlculs de les pensions per aconseguir importants reduccions.Els resultats estan a la vista, i les dades oficials són alarmants: actualment el 58% dels pensionistes no arriben als 600 euros mensuals.

La Seguretat Social ha viscut en les darreres dècades diverses reformes. En cadascuna de les modificacions legals els mateixos agents socials signants (Govern, patronals i sindicats CCOO i UGT) han argumentat els canvis sobre la base d’unes suposades millores molt difícilment apreciables, però sobretot han defensat les contínues retallades en prestacions i drets socials apel·lant la responsabilitat de la ciutadania per contenir un suposat dèficit públic -que només perceben les visions més catastrofistes i conservadores- i fer, per fi, sostenible el sistema.

Aquesta tendència continuada a l’enduriment de les condicions per percebre prestacions i a la seva reducció progressiva, ha tingut en els darrers anys una preocupant acceleració a partir dels Pactes de Toledo de 1995. La línia de fons d’a-questa tendència, marcada a nivell internacional per l’FMI, es tradueix en endurir les condicions per accedir a les pensions per reduir-ne les persones beneficiàries i disminuir la quantitat a percebre de les prestacions d’atur, jubilació, viduïtat o incapacitat. En definitiva, per a la majoria de la població significa treballar més anys per percebre menys prestacions.

La jubilació, sempre en el punt de mira

En arribar a una determinada edat es considera socialment que els treballadors ja no han de prestar serveis, percebent una prestació substitutiva per poder mantenir-se.

Però aquest concepte solidari està en crisi, i en els darrers anys han estat de contínues retallades en aquestes prestacions. Només cal recordar que els anys 1980 es podia accedir a la prestació havent cotitzat només 8 anys, límit que va augmentar a 10 anys el 1985, a 12,5 anys el 1997, i que actualment està en 15 anys. Milers de treballadors s’han quedat sense prestació a causa d’aquestes reformes.

També és important recordar com el 1985 la quantia a percebre es calculava fent la mitja dels dos millors anys dels darrers 10 anys (a triar pel treballador), després va augmentar per ser la mitja dels darrers 8 anys, per incrementar-se a 10 anys, i posteriorment als 15 anys actuals.

Alhora, el 2007 es va restringir considerablement l’accés a la jubilació parcial, la més beneficiosa pels treballadors menors de 65 anys i creada per preservar els drets en processos d’acomiadaments col·lectius, amb un enduriment general dels requisits per accedir-hi.

Retallades en la viduïtat i invalideses

Però les altres prestacions no han restat al marge de les retallades dels darrers anys. La més important va ser sense dubte la reducció molt important que van patir les prestacions d’invalidesa a partir de 2007, quan es va introduir un nou càlcul que penalitza amb importants reduccions (fins a reduir en alguns casos el 50%) aquelles persones amb cotitzacions curtes.

La prestació de viduïtat s’ha vist modificada, sota grans proclames publicitàries dels governs, i s’ha introduït la possibilitat de la viduïtat per a les parelles de fet, però molt més restrictiva que per als matrimonis, ja que només és possible en casos de dependència econòmica total respecte del difunt treballador. Aquest nou requisit, el de la dependència econòmica del pensionista respecte al treballador difunt, s’està intentant estendre a les viduïtats de persones casades.

L’APUNT: Una Reforma sense precedents

La Reforma de la Seguretat Social que prepara el Govern espanyol serà la retallada més important dels darrers 30 anys, una devaluació de drets que es dóna en el greu context social en el qual el 55% dels pensionistes actuals no arriben al salari mínim interprofessional.

La prestació de jubilació novament serà la més afectada, i no només amb l’augment de l’edat ordinària als 67 anys, sinó sobretot amb importants modificacions del càlcul que reduiran fins a un 30% les prestacions finals.

Primerament, la modificació de l’edat ordinària de jubilació a 67 anys causarà una penalització de dos anys més a totes les persones que es jubilin anticipadament (reducció entre un 6% i un 8% per any), fet que reduirà entre un 12% i un 16% les actuals prestacions.

Alhora, s’amplia el període de cotitzacions que s’agafa per a calcular la prestació, passant dels actuals 15 anys a 20 anys, mesura que les estadístiques de la Seguretat Social calculen que reduirà un 8,3% les prestacions finals.

També s’amplia el període que es demana per tenir una pensió del 100%, que passarà dels actuals 35 anys a 40 anys. Aquest canvi afectarà previsiblement a tots els treballadors, atenent que probablement es reduirà la pensió un 2% per cada any que no s’arribi als 40 de cotització, reduint una mitja del 10% més les prestacions.

Finalment, amb tota probabilitat s’augmentarà el període mínim per tenir dret a la jubilació, que passarà de 15 a 20 anys, deixant sense dret a aquesta prestació totes aquelles persones, sobretot dones i precaris, amb vides laborals més baixes.

El Govern espanyol prepara a més la restricció de la viduïtat només per a aquells cònjuges que depenguin econòmicament de forma absoluta del treballador mort, i es preparen noves restriccions de les invalideses, mitjançant la modificació de la forma de càlcul i a través de les directrius als tribunals mèdics per a que donin menys baixes i declarin menys incapacitats.


[bar group="860×106"]