[Enviat especial. Eleccions a Veneçuela] 22 de setembre. En els darrers 7 anys, el govern bolivarià ha teixit una xarxa assistencial sanitària i gratuïta per a tothom que els anteriors governs van ser incapaços de ni tant sols plantejar-se.
Recordo quan vaig venir a Veneçuela per primer cop. Era l’agost del 2004, i la casualitat va fer que m’hi trobés quan es va celebrar el referèndum revocatori contra el president Chávez. El líder bolivarià va guanyar la convocatòria i va refrendar en el poder tota l’estratègia política que estava tot just començant a desenvolupar.
Aquell mes d’estiu em vaig allotjar a la parròquia de la Vega, un de les moltes zones populars i combatives que hi ha als cerros de Caracas, a les valls que encloten la capital veneçolana. On ens allotjàvem era una casa que, a part d’habitatge, feia les funcions de menjador popular (s’hi cuinava menjar que es repartia gratuïtament entre les famílies més necessitades) i de centre formatiu, ja que s’hi impartien les missions d’alfabetització i d’escolarització primària, les anomenades Misión Robinson I i II.
Prop d’on vivíem hi havia també el primer Mercal a la Vega per abastir d’aliments econòmics a la població i, una mica més amunt de la vall, el primer consultori de Barrio Adentro. De fet, era tant nou, que fins i tot vam veure com acabaven de fer-hi els darrers retocs, i un company nostre encara hi va donar un cop de mà amb una soldadura que mancava.
Barrio Adentro era una altra missió de les impulsades pel govern bolivarià, com quasi totes, l’any 2003. Però no era ni és una més. Barrio Adentro era i és una de les apostes més fortes de democratització d’un Estat que ha marginat durant dècades a part de la població, senzillament pel seu estrat social.
La gent de la Vega ens afirmava amb rotunditat la necessitat d’una política com aquella: prop del 80% de la població no tenia accés a la sanitat. Per què? Doncs perquè quan baixaven dels cerros, eren identificats/des, retinguts/des, detinguts/des, o encara pitjor. Hi havia gent que mai havia vist un metge, o més ben dit, que mai havien estat visitats per un metge. D’aquí que el nom d’aquesta missió tingués aquest contingut tant explícit: a dins del barri, allà on ningú hi volia entrar. Fins que la Constitució Bolivariana de Veneçuela obligà l’Estat a fer-ho.
L’oposició política denuncià que els consultoris només es col·locaven a zones “chavistes” i que, a més, s’hi portaven metges/ses cubans/es que aprofitaven per adoctrinar la gent en favor de Chávez i Fidel. Però els fets parlen per si mateixos: avui en dia hi ha 1600 consultoris arreu del país, tant en municipis governats pels PSUV com per l’oposició; la missió ha rebut més de 432 milions de consultes (de gent de tots colors polítics) i el programa Barrio Adentro, a més, contempla i aplica la formació a veneçolans/es per a que treballin com a futurs/es metges/ses.
No debades, la missió ha evolucionat amb tres etapes posteriors: la missió Barrio Adentro II va afegir els Centres d’Alta Tecnologia (CAT), els Centres de Diagnòstic Integral (CDI) i les Sales de Rehabilitació Integral (SRI). Avui en dia hi ha 600 CDI, 600 SRI i 35 CAT. Amb la tercera onada de la missió, es va començar a treballar en la modernització dels hospitals dels país, mentre que amb la quarta versió es va iniciar amb la creació d’un hospital cardiològic infantil i d’altres centres assistencials en àrees especials on hi havia dèficit.
Però allò que rebla el clau en aquesta clara aposta de facilitar l’accés a la salut per a tota la població és la gratuïtat. Veneçuela està revertint els beneficis que treu del petroli, la seva principal font d’ingressos, en el benefici col·lectiu. Està construint un Estat del benestar que els anteriors governs senzillament ni s’havien plantejat de construir, ja que es limitaven a apropiar-se dels beneficis petrolífers, quelcom que no deixa de ser una riquesa de tot el país.
“A l’oposició li fa mal Barrio Adentro perquè és una de les apostes més democratitzadores i que arriba a tothom”, ens assegura una metgessa cubana. La salut, doncs, es converteix en cavall de batalla en els debats polítics i contestes electorals. Per a uns/es, per defensar-la; per a d’altres, perquè els fa mal. Però mentrestant, tothom, absolutament tothom, gaudeix d’uns serveis de salut gratuïts des de fa 7 anys.
