Ahir mateix es feia públic l’informe de l’Instituto para el Desarrollo e Integración de la Sanidad (IDIS), la patronal sanitària privada, i d’ell es desprenen dades molt reveladores que cal que analitzem. Dades que, paradoxalment, les administracions publiques als Països Catalans no fan públiques.
La prèvia necessària és sobre IDIS. IDIS és la patronal de la sanitat privada espanyola que representa 128 hospitals, una quota de mercat del 44% del sector hospitalari privat i 9 companyes d’assegurances que representen el 78% del mercat en volum de primes. Entre els seus membres podem trobar IDC Salut (antiga CAPIO), Grup Hospitalari Quiron, Adeslas, Sanitas, DKV Seguros, AXA, Caser i entre els seus associats, col·laboradors i patrocinadors les principals multinacionals farmacèutiques com Johnson&Johnson, Roche, etc. En definitiva, un autèntic lobby en matèria sanitària.
L’informe d’IDIS ens desvetlla coses que ja intuíem i és que la sanitat privada als Països Catalans gaudeix d’un “molt bon estat de salut”, que ha crescut durant la crisi capitalista, i que bàsicament viu dels diners que les diferents administracions públiques li aboquen. Vaja, que tinguem o no mútua, paguem o no per accedir a la sanitat privada, igualment acabem subvencionant-la, ja que els diferents governs autonòmics als Països Catalans drenen recursos públics via concerts, concessions administratives o pagament del mutualisme administratiu (cobertura sanitària dels funcionaris públics).
I és que hem de destacar que, segons l’informe IDIS, el Govern del Principat és el que més diners públics destina en termes absoluts i relatius a la partida de concerts amb la sanitat privada arribant a 2.386 milions d’euros, el que representa el 25% de la despesa pública en salut. Si atenem a l’evolució no podem passar per alt que les Illes ha incrementat un 36,4% els concerts entre 2010 i 2012. En aquest cas redueix els concerts el País Valencià en un 12,3%. Però clar, els redueix perquè a aquests concerts els complementen els 5 hospitals gestionats directament per empreses privades: Hospital de La Ribera, Hospital de Manises, Hospital de Denia, Hospital de Torrevieja i Hospital del Vinalopó.
Respecte el nombre d’hospitals i de llits en comparació amb els hospitals públics, la radiografia que ens mostra l’informe és la següent:
Hospitals Llits
Públics Privats Públics Privats País Valencià 35 26 11.295 2.449 Illes 12 16 3.225 1.538 Principat 65 146 15.036 19.375
Hem d’atendre que les retallades dutes a terme pels respectius governs de CIU i PP han suposat el tancament de llits als centres sanitaris públics i que no queden reflectits en les xifres que dóna IDIS al seu informe. És a dir, amb les dades que proporcionen al Principat, dels 34.438 llits disponibles un 56,3% corresponen a hospitals privats, un 43,6% en el cas de les Illes i un 17,8% el cas del País Valencià. En definitiva la creació d’un model dual de sanitat.
Aquest creixement de la sanitat privada es dóna en un moment de disminució de la despesa pública en sanitat. És més, veiem que el mateix grup IDIS adverteix que allà on més es redueix la despesa pública en salut apareix un increment en la penetració de la sanitat privada. Per exemple, tot i que en el cas del País Valencià es mantingui estable el percentatge de penetració, no hem d’obviar que en els últims 3 anys s’han retallat uns 1.300 milions d’euros. En conseqüència, el debilitament d’allò públic, encara que el percentatge de penetració de la sanitat privada sigui estable, fa que la competitivitat de la privada sigui major.
2012 2013
Despesa sanitària per habitant % penetració sanitat privada Despesa sanitària per habitant % penetració sanitat privada País Valencià 1.068 15 971 15 Illes 1.077 26 1.056 29 Principat 1.157 26 1.098 29
Però si alguna cosa resulta més obscena que les dades de l’informe són els arguments que aquest lobby esgrimeix per justificar la necessitat de creixement de la sanitat privada. Ens diuen que aquesta estalvia recursos de la sanitat pública, millora l’accessibilitat de la població a l’assistència sanitària, desenvolupa activitat d’alta complexitat, garanteix una millor qualitat assistencial i genera feina.
Els 5 arguments que l’informe recita són una autèntica mentida plenament demostrada en els últims anys. I sense entrar a rebatre’ls amb profunditat, que faré en la segona part d’aquest article, sí que cal almenys nomenar-los. Així l’informe diu que la sanitat privada estalvia recursos a la sanitat pública i ho acompanya de tesis com que tenir contractada una assegurança sanitària privada estalvia 1.219 euros per persona/any, ja que aquelles persones que tenen sanitat privada mai usen la sanitat pública. O quan diu que millora l’accessibilitat de la població a la sanitat, només es refereix a aquella part de la població que s’ho pot pagar. L’argument sobre que augmenta la qualitat assistencial contrasta amb la realitat que la finalitat d’obtenir beneficis econòmics per part dels agents privats suposa un deteriorament en la qualitat assistencial per voler estalviar costos. Com a exemple, l’hospital de la Ribera, que ha incrementat el nombre de queixes en un 110% respecte a la qualitat de l’assistència. I sobre l’argument que la sanitat privada genera nous llocs de treball, el mateix Hospital de la Ribera ha acomiadat al 50% dels metges i metgesses de guàrdia i en canvi han doblat el número de càrrecs directius.
En definitiva, fer de la desgràcia virtut o de la malaltia negoci.
Enllaç de l’informe: https://www.fundacionidis.com/wp-content/informes/informe_analisis_situac_idis2015_web.pdf
*Isabel Vallet és diputada per la CUP-AE al Parlament de Catalunya
