Quasi tres anys després d’estar acampada davant de l’ICAM denunciant l’alta injusta que havia patit, el Jutjat Social 17 de Barcelona li ha donat la raó a la Natividad López. Tres anys de lluites i mobilitzacions. Tres anys que han donat vida a la Plataforma d’Afectats de l’ICAM (PAICAM), després de que aquesta valenta jove de Bellvitge posés sobre la taula el que tants altres treballadors estaven patint: les altes injustes i economicistes de l’ICAM.
Ara, un jutge ha sentenciat el que la Nati ja sabia, que degut a les patologies que pateix, no pot dur a terme la seva feina, i ha condemnat a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) a abonar-li la prestació d’invalidesa.
Conflicte creat per un conveni injust INSS-ICAM
Judici a Natividad Lopez Gama, membre de la PAICAM
Aquesta història no s’inicia amb la Nati. El conflicte social comença quan l’INSS (administració espanyola) i l’ICAM (depenent de la Generalitat) signen un Conveni pel qual el tribunal mèdic català percebria de l’Estat més diners quantes més altes donés i menys invalideses acceptés. Un Conveni vergonyós, sempre negat, però que sorprenentment va ser reconegut pel propi Conseller Comín en seu parlamentària, quan el passat 15 de desembre de 2016 va declarar que el proper Conveni de l’ICAM amb l’INSS no comptaria amb les clàusules economicistes per donar altes que tenia fins ara.
Altes i més altes. Molts treballadors van tornar a la seva feina sense estar en condicions mínimes de treballar, amb un patiment difícil de quantificar, i altres han vist denegades invalideses a pesar de no poder dur a terme la seva feina. A base d’altes injustes i economicistes, les comarques de Barcelona compten amb la durada mitja de la baixa (25 dies anuals) que és la meitat de la de l’Estat (42 dies anuals), i molt menor que València (55 dies) o Andalusia (55 dies), per exemple. I la Nati va ser la primera en protestar, acampant davant de l’ICAM, menjant calent el que els veïns solidaris li portaven i difonent per les xarxes la injustícia que havia patit.
Difamant a les que lluiten
Contra la Nati l’ICAM n’ha dit de tot. Van declarar primer que li havien donat l’alta mèdica perquè no tenia cap afectació. Que les patologies que patia eren «subjectives», malgrat l’establert pels especialistes mèdics de la sanitat pública. En definitiva, que estava perfecte per treballar.
Després la van acusar de «violenta», de convocar concentracions i cassolades a la porta de l’ICAM on es perpetrava el perillós delicte de la protesta, de fer soroll contra la injustícia, i van arribar a denunciar-la per la via Penal, en una causa que es arxivar només arribar al jutjat, però on l’ex-cap de l’ICAM, Consol Lemonche, arribava a reclamar indemnitzacions a la Nati, que en aquell moment no tenia cap ingrés, doncs no tenia feina ni prestació.
Finalment, en el judici, van argumentar sense avergonyir-se que una persona que lidera una Plataforma de denuncia social, i que és «activa» a les xarxes socials, «demostraria» que no està incapacitada per la seva feina. Un nou intent d’atemorir el creixent moviment de la PAICAM, on cada vegada més persones trobaven un espai on denunciar el tracte degradant de l’ICAM i les seves altes injustes.
Sentència contundent
Finalment, tres anys després, el Jutjat Social 17 de Barcelona ha donat la raó a la Nati, en una sentència del passat 10 de maig que hauria de fer avergonyir al Conseller Comín i altres caps de l’ICAM. El jutge decreta que la Nati no pot dur a terme la seva feina habitual, degut a que pateix una sèrie de greus i cròniques patologies que han estat determinades pels especialistes mèdics de la sanitat pública, i pel metge forense imparcial designat pel Jutjat. Tots, menys l’ICAM i l’INSS, han vist que la Nati no podia fer la seva feina.
Alhora, el jutge declara literalment que «el hecho de que la demandante pueda estar liderando una plataforma de protesta contra el ICAM y que pueda mostrarse activa en las redes sociales, no tiene nada que ver con las facultades mentales necesarias para poder ejercer su profesión, por lo que la alegación del INSS en este sentido debe ser rechazada sin necesidad de mayores argumentos.». Un zasca considerable, en un àmbit tant poc revolucionari com els jutjats.
Per arribar a aquest punt, la Nati ha hagut de dormir en una petita tenda enmig del fred i la pluja d’octubre i novembre, posant en risc encara més la seva precària salut. Ha hagut de lluitar, i ha comptat amb tants i tantes companyes de la PAICAM. Ha vist dimitir la ex-cap de l’ICAM, Consol Lemonche, substituïda de forma fulminant pel Conseller Comín per posar bones paraules que res volen canviar, les noves i actuals caps del tribunal mèdic, Neus Rams i Lídia Domingo.
Però finalment aquesta lluitadora del Bellvitge obrer ha obtingut aquesta petita victòria davant del totpoderòs ICAM, i n’ha fet visible les seves vergonyes. Felicitats Nati!
* Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda.
