És l’any 1989. Els veïns de la comarca dels Serrans es mobilitzen contra la implantació de parallamps radioactius en l’antic municipi de Domeño. Finalment es va paralitzar el projecte, tot i que la lluita va finalitzar amb detinguts.
Aquest és el punt de partida de 20 anys de mobilitzacions per fer front a les agressions ambientals.
La mineria ha estat tradicionalment un dels motors econòmics de la Serrania. Als inicis, (anys 40 i 50 del segle XX) l’explotació era de tipus familiar i respectuosa amb el medi natural. Però en arribar les dècades dels 80 i 90, coincidint amb el boom de la construcció, es va passar a una “explotació salvatge”, assegura Lluís Suller, coordinador d’Ecologistes en Acció de la Serrania. De fet, en els últims cinc anys s’ha extret de les mines més material que en els 65 anys anteriors, denuncia l’organització ecologista.
L’argila de les mines és només l’inici del negoci. El destí és la indústria del tauleller de Castelló, que representa el 85% de la producció de l’Estat espanyol. A més, des de 2000 penetra a la mineria “a cel obert” dels Serrans la multinacional britànica WBB, una de les líders mundials del sector. “Posen en explotació una mina i quan es fa costosa, la utilitzen com a abocador, i obren una altra”, critiquen fonts de la Coordinadora per una Serrania Viva.
“Les plusvàlues no es reinverteixen en la comarca, una de les més deprimides del País Valencià”, denuncien des de la coordinadora. Assenyalen casos “d’espoli miner” en els municipis d’Higueruelas, Villar de l’Arzobispo i la Yesa, on a més de la intensa contaminació, han resultat afectades fonts i muntanyes. “Per si fora poc, hi ha hagut desenes d’accidents laborals amb ferits de gravetat i morts”.
L’agricultura i la ramaderia són les principals fonts de riquesa de la Serrania. A això cal afegir els serveis dependents de la mineria, una certa activitat en el sector de la construcció i, últimament, el turisme rural. El fet de ser una comarca envellida, creixentment despoblada i a la cua del creixement econòmic al País Valencià, la condemna a l’oblit. De fet, expliquen des d’Ecologistes en Acció, “la Serrania ha estat un blanc fàcil per ser espoliada”.
Durant molts anys la comarca dels Serrans ha servit d’abocador dels residus procedents de l’àrea metropolitana de València. Actualment no és manté aquesta dependència, tot i que milers de tones de residus procedents de la capital i el seu entorn es troben entre les muntanyes i els buits de les mines. Malgrat això, la pressió veïnal ha impedit la implantació d’altres vuit abocadors.
Cinc abocadors gestionats per GIRSA (empresa de la Diputació de València encarregada de la gestió dels residus) es troben actualment cometats per tot tipus de residus, quan només contaven amb l’autorització per a inerts.
Un dels casos més cridaners és el d’Alpuente, que ha acumulat 14.000 tones de farines càrniques (conegudes pel mal de les “vaques boges”) i on encara es produeixen fugues de lixiviats. En el municipi de Calles, EGEVASA (empresa d’abastiment d’aigua de la Diputació de València) ha impulsat una depuradora de llots amb greus deficiències i que, segons Ecologistes en Acció, contamina el Pantà de Loriguilla i afecta l’aqüeducte romà de la Penya Cortada.
L’últim dels negocis, però no per això menys lucratiu, en aquest context que recorda formes de dominació colonial, han estat els parcs eòlics. El Pla eòlic valencià preveu la instal·lació de més de 300 aerogeneradors en la comarca. Ecologistes i veïns han denunciat “irregularitats brutals”, sobretot, pel casos en els quals les empreses inicien les obres abans d’obtenir els permisos administratius.
Molts dels aerogeneradors impacten sobre paratges catalogats com a LIC (Lloc d’Interès Comunitari), com el Sabinar d’Alpuente, on existeix un dels jaciments ibers del País Valencià; Penyes de Déu, Alts d’Andilla o el Cerro de la Nevera, classificades com a Sòl d’Especial Protecció Paisatgística i Forestal, segons les Normes Subsidiàries de l’Ajuntament d’Andilla. Les obres han deixat al descobert restes d’animals prehistòrics, un fet “callat i censurat” ja que Canal 9 i la Universitat de València coneixen les troballes “i no han dit res”, denuncia Lluís Suller.
Les línies d’alta tensió complementàries als aerogeneradors també s’estan implantant en Andilla i Higueruelas abans que concloga la tramitació administrativa. “La Generalitat ha permés que s’hagen executat les obres sense les autoritzacions necessàries”, expliquen des d’Ecologistes en Acció; “malgrat les nombroses denúncies presentades, la Conselleria d’Infraestructures ha continuat amb els seus plans de construcció, sense complir el principi de prevenció en matèria ambiental. Així, s’han convertit paratges naturals en asfalt i sol industrial”.
Els Serrans, un bon negoci
Fernando Roig és propietari i president de la indústria ceràmica Pamesa, propietari de l’11% de la cadena Mercadona que presideix el seu germà, Joan Roig; president i màxim accionista del Vila-real Club de Fútbol i president de Renomar, la companyia adjudicatària de la zona 8 del Pla eòlic valencià, a la comarca dels Serrans. Participada al 50% per la societat valenciana Medwind i per Acciona, Renomar impulsa la construcció de 66 aerogeneradors als termes municipals de la Yesa, Xelva, Andilla i Calles.
Malgrat que, segons la seua publicitat, “Renomar advoca a favor d’un futur net, segur i respectuós amb el medi ambient”, els fets deixen a la companyia en evidència. El passat mes de febrer, el jutjat de Llíria va comunicar a Eloi Tantos, representant legal de Renomar, la seua imputació dins del procediment penal obert contra l’empresa i els alcaldes de Chelva, Andilla, Calles i La Yesa, per iniciar les obres de construcció dels parcs eòlics abans de comptar amb les autoritzacions administratives.
L’octubre l’empresa presidida per Roig va rebre un altre esglai judicial, quan un fiscal de Castelló va remetre als jutjats una denúncia contra Renomar per la responsabilitat en la mort de més de 200 voltors lleonats i altres ocells en les centrals eòliques del nord de la província de Castellò. El fiscal inclou en la denúncia a quatre alts càrrecs de la Conselleria de Medi Ambient per un presumpte delicte de prevaricació.
Un altre grup empresarial que ha trobat el seu filó en la comarca és WBB, multinacional de la mineria que a l’Estat espanyol subministra argiles roges per a pavimentació i revestiments de la indústria ceràmica. Actualment ven més de 80.000 tones de caolí produït en la seua planta de Higueruelas. Segons les dades de la companyia, extrau al any més de 3,5 milions de tones d’argila de les seues tres pedreres principals, a Sant Joan de Moró (Castelló), Gave (Perol) i Madroño, en la serrania valenciana. Les denúncies contra l’empresa per l’impacte ambiental de les seues activitats són nombroses.
La trama política: d’Aznar als especuladors locals
No és casualitat que els estiuejos de l’expresident del govern espanyol, José Maria Aznar, en la platja d’Oropesa en la dècada dels 90 coincidiren amb l’expansió de la indústria del tauleller en Castelló. Aznar, qui passava les vacances en una vila cedida pel que fora president de Porcelanosa, José Soriano, constituïa un reclam per a polítics i empresaris afins. És l’època en que Zaplana arriba a la presidència regional del PP amb el suport de Carlos Fabra i desplaçant a l’anterior president, Pedro Agramunt.
Aquest és el punt d’inflexió d’un procés, apadrinat per la mà invisible de Fabra, que condemna a la Serrania en benefici del taulell. La Generalitat va posar el marc jurídic amb el Decret d’explotacions mineres en espais forestals de 2005, que declara d’interès general l’activitat minera i obri la porta a l’expropiació forçosa de terrenys. Els alcaldes del PP en els Serrans passen per la “disciplina de partit”. Les empreses tenen via lliure i les irregularitats es succeeixen.
L’actual conseller de Governació, Serafín Castellano, és propietari, amb l’alcalde del PP de Casinos, José Salvador Murgui, de pedreres que subministren material per a la construcció de parcs eòlics que, com el de Los Altos de Andilla, han començat sense els permisos.
Al negoci de les centrals eòliques també s’apunta la família del conseller de Benestar Social i vicepresident del Consell, Juan Cotino, propietària d’una empresa de venda de maquinària pesada que s’utilitza per a l’extracció d’àrids i en la construcció d’aerogeneradors.
Les connexions entre política i negocis són múltiples i arriben fins a l’escala local. Benjamín Aparicio, alcalde del PP de Losa del Obispo, representa un dels exemples més singulars. Fa compatible una defensa ardorosa del transvasament de l’Ebre amb la propietat d’empreses constructores per a la transformació de regadius. Completa la seua trajectòria amb l’aprovació de set Programes d’actuació urbanística (PAI) en el seu poble i l’empadronament de catorze persones en el seu habitatge cara a les eleccions.
Ecologistes en Acció ha denunciat l’expansió de nous regadius de la qual s’han beneficiat empreses vinculades a polítics del PP. Per exemple, la comunitat de regants de les Terres de la Foia, presidida per l’exalcalde popular de Villar de l’Arzobispo, ha ampliat de 1.000 a 10.000 fanegades la superfície de regadiu. Les obres han estat encarregades a l’empresa Somocer, de la qual son socis l’alcalde de Losa de l’Obispo, Benjamín Aparicio, i l’exalcalde de Chulilla i president del PP comarcal, Lluís Lluste.
