Fotografies: Trobada per la Unitat Popular
El passat dissabte 14 de febrer va tenir lloc a València la primera Trobada per la Unitat Popular (TUP), un espai de debat i reflexió dels moviments socials i polítics que va contar amb el suport de 25 organitzacions i col·lectius de l’Horta i en què van participar més de 100 persones (l’organització parlà de 130 inscripcions). Els impulsors de la jornada han deixat clara la seua voluntat que la jornada de dissabte siga un punt de partida, de manera que la continuïtat d’aquesta iniciativa es presenta com el seu pròxim repte.
La TUP va començar a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC), amb la conferència del brasiler Emir Sader, fundador del Fòrum Social Mundial qui va explicar les característiques dels govern antineoliberals de l‘Amèrica del Sud que s’han conformat al llarg dels darrers anys, com ara la prioritat de les polítiques socials, la integració regional o el rescat de l’Estat, així com el paper dels moviments socials en la creació de les majories socials que els han fet possibles.
A Sader li va seguir el professor de la Universitat Jaume I Andrés Piqueras, qui va fer una xarrada breu on va esbossar l’objectiu que ha de tenir l’esquerra en el nostre context actual, que va sintetizar en el fet que aquest moviment polític no ha d’esdevenir la pota esquerra del sistema ni tractar de reformar el capitalisme.
Després de les xarrades les persones participants es van desplaçar a l’alberg del Consell de la Joventut del País Valencià, on van participar en les quatre taules de treball, organitzades al voltant de sengles eixos de treball: Municipalisme i sobirania alimentària; Migracions: ciutat i moviments socials; Drets socials i justícia social; i Ciutat comuna: Quin model de ciutat volem?
El treball dels diferents grups es van prolongar fins passades les sis de la vesprada, amb una pausa per a dinar, i les conclusions de cadascun foren compartides en l’assemblea plenària que es va desenvolupar a l’OCCC. Entre els punts plantejats pels participants dels diferents eixos hi havia la necessitat de mecanismes extraestatals de justícia o contemplar la pobresa com una qüestió no exclusivament econòmica; la proposta d’un canvi de model de consum alimentari o la realització de consultes populars sobre la construcció d’infraestructures; la diferencia entre allò públic i allò comú i la possibilitat de crear un observatori metropolità en matèria d’urbanisme; o l’anàlisi de les lluites prèvies en matèria d’immigració i la constatació de la importància de treballar aquest eix des dels barris.
El breu debat final va servir perquè diverses persones participants destacaren que calia més temps per a treballar tot el que s’havia plantejat en la jornada i per a demanar que els conclusions es feren públiques, així com per a insistir en què el camí engegat havia de tenir continuïtat i no debilitar-se.
