Enguany la Universitat de Gandia celebra la seua XXX edició. Titulada de manera poc original “Europa. Realitat o ficció. Problema i solució”, ha tornat a evidenciar els problemes que té la Universitat de València per construir debats moderns i assajar plantejaments renovadors.
La tria d’un debat sobre Europa no és gratuït i menys en el moment en què alguns països durament tractats per la troika comunitària (Comissió Europea, Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional), especialment Grècia, comencen a qüestionar no només les institucions europees, sinó també la moneda comuna.
És evident que aquesta tendència està sent combatuda des de moltes instàncies. La Universitat de València, com la resta de les universitats de l’espai europeu d’educació superior, ha contribuït de manera efectiva a tractar d’inocular les polítiques neoliberals en l’ensenyament universitari, com és el cas del Procés de Bolonya. La tornada a velles fórmules com la identitat europea es repeteix constantment. Per exemple, la lliçó inaugural d’Enrique Barón, ex president del Parlament Europeu, defensà una presa de decisions conjunta per superar els nacionalismes, una major unitat econòmica i política però alhora, contradictòriament, un federalisme fiscal i una confederació política. Aquesta insistència i aquest enfoc no només està causant una baixa destacada en l’índex de matriculació (enguany només 300 alumnes sobre els 1.690 de l’any 2004 malgrat l’abaratiment de les matrícules) i la suspensió de 10 cursos per manca de quòrum, sinó que s’allunya de les demandes d’una societat civil que ha donat recentment grans lliçons a les institucions tradicionals, obrint nous espais de reflexió (moviments socials, ruptura de l’esquema tradicional de partits polítics, agricultura ecològica i nous models de gestió del territori, noves tecnologies de la informació i crisi grans mitjans de comunicació convencionals, etc.).
Inauguració moguda
En l’acte d’inauguració d’aquesta XXX edició es van fer notar algunes protestes contra les retallades de la Coordinadora d’Interins de l’STEPV i de membres de l’assemblea de la Safor d’Endavant-OSAN. Dies després, durant una taula redona a què assistia el popular Serafín Castellano, dos membres d’aquesta darrera organització foren identificats per la policia que, tanmateix, no pogué evitar la desplegada d’una pancarta contra les retallades i les piulades reiterades des del públic.
