La UE prepara amb el Japó un nou tractat de Comerç que perjudicarà la democràcia i els drets socials per afavorir les grans empreses

La Comissió Europea, que negocia acords comercials en nom de tots els ciutadans de la Unió Europeua, actualment està finalitzant un acord amb el Japó, el Tractat de Lliure Comerç entre Japó i la Unió Europea o JEFTA. Aquest acord servirà de base per a la cooperació reguladora entre la Unió Europea i Japó.

Aquest nou acord ha estat negociat de forma opaca pels mandataris de la Comissió, i  voluntàriament amagat en la major part de la premsa, de cara a evitar el debat que malgrat la opacitat, va suscitar una gran oposició popular als anteriors tractats TTIP, l’acord amb els EUA, o CETA, l’acord amb Canadà. Tanmateix, algunes veus crítiques ja han cridat l’atenció sobre les seves conseqüències.

Com sosté l’Observatori de les Corporacions d’Europa, els acords comercials del segle XXI ja no consisteixen en reduir els aranzels. Pretenen reduir les diferències entre les regulacions dels socis comercials (anomenades “barreres al comerç”). Però el que  els negociadors de comerç i grans empreses anomenen “barreres al comerç” sovint són normes per protegir l’aire que respirem, el menjar que mengem, l’aigua que consumim i per evitar les conseqüències catastròfiques del canvi climàtic. I la cooperació reguladora els posa en perill.

Per què han de ser uns experts en comerç qui decideixen quines regles han de ser “harmonitzades” entre la UE i Japó, quan són persones per qui  l’interès públic és, en el millor dels casos, una reflexió molt secundària?

L’harmonització no és inherentment una cosa dolenta, podria suposar avantatges, com ara cooperar en la política climàtica, el problema rau en com es fa. La cooperació reguladora en un acord comercial implica que les decisions sobre quines normes canvien i quines noves regles es fan a principis del procés legislatiu, entre buròcrates comercials i en estreta col·laboració amb grans empreses.

Això dóna una gran quantitat de poder a les corporacions per decidir sobre les legislacions d’interès públic,-regles en què els grans negocis tenen una participació- i posen el comerç per sobre de les consideracions socials i ambientals.

Prenguem, per exemple, l’harmonització entre Japó i Europa en matèria de protecció de dades. A la Unió Europea, hi ha límits al que les empreses poden fer amb la informació que recullen a Internet. Una restricció fa que les empreses japoneses s’enfadin: l’obligatorietat que les dades dels europeus romanguin en servidors europeus. Si el JEFTA s’hagués aplicat abans que la Unió Europea hagués promulgat aquestes noves normes, hauria estat difícil per a la UE aprovar una llei de protecció de dades tan diferent de la de Japó, tot i que podria ser d’interès superior per als ciutadans europeus.

No és sorprenent, doncs, que la cooperació reguladora tingui el suport de grans empreses. Té el potencial d’evitar o modificar lleis que puguin actuar contra els interessos de les empreses, especialment les lleis dissenyades per protegir drets socials, la salut pública o la protecció del medi ambient. La implementació d’aquestes lleis pot afectar els marges de benefici de les empreses, i la cooperació reguladora els dóna una altra eina per ajudar-los a evitar-los.

Gràcies a la cooperació reguladora, la Comissió Europea i el Govern japonès proporcionaran una oportunitat perquè els grans representants de les empreses facin comentaris sobre la futura legislació, fins i tot abans que el Parlament Europeu i la Dieta Japonesa (el parlament) tinguin l’oportunitat de fer-ho.

I, ni treballadors, ni moltes petites i mitjanes empreses, ni ciutadans de Japó i Europa no tindran res a dir, sense les capacitats financeres per pressionar en comitès internacionals opacs. Serà el gran negoci que obtindrà principalment aquest important avantatge de lobbying sobre les futures lleis, així com una major influència sobre la legislació europea i japonesa. Com ho expressà Keidanren, la gran federació empresarial japonesa, el 2015: “Les empreses japoneses que actuen al mercat de la UE necessiten … estar activament involucrades en el desenvolupament de normatives des de la fase inicial”.

Això podria posar en risc la salut dels europeus. Per exemple, el 2015, la taula rodona de l’empresa EUJapan, que representa un gran negoci tant a la UE com al Japó, va demanar a la UE que no regulés l’hormona que alterava els productes químics com a causant del càncer (és a dir, causant del càncer) malgrat seriosos dubtes en la comunitat científica sobre la la seguretat d’aquests productes químics.

A més, els representants de grans empreses també tindran dret a suggerir canvis a les lleis japoneses i europees existents. Els seus suggeriments es tindran en compte per actualitzar les normes i normes vigents. Queda clarament indicat en la proposta de la Comissió Europea que aquestes propostes suposen eliminar les “càrregues innecessàries”. BusinessEurope, el grup de lobby de grans empreses més influent a Brussel·les, ha atacat prèviament les polítiques de la UE sobre l’aire net o l’impost sobre les transaccions financeres com a “càrregues innecessàries”. De la mateixa manera, amb el JEFTA, els grans empresaris tindran l’oportunitat de debilitar les proteccions ciutadanes, socials i financeres afirmant que aquestes últimes són “càrregues innecessàries per al comerç”.

Per a l’Observatori de les Corporacions la cooperació reguladora del JEFTA té el potencial de ser perjudicial per a la democràcia, donant a les grans empreses més drets per implicar-se en la legislació en una etapa anterior que els parlamentaris, així com a les proteccions dels consumidors a la UE i al Japó. Per assegurar-se que la cooperació no sigui capturada pels grans negocis i pels seus interessos especials, aquests mecanismes s’han de mantenir fora dels acords comercials i s’han d’integrar en altres contextos, com els acords ambientals o laborals.