El darrer mes de febrer dues xiquetes valencianes ingressaven de gravetat a l’Hospital Clínic de València amb fortes convulsions presumptament causades per la vacuna contra el virus del papil·loma humà, associat al càncer de cèrvix. Actualment no hi ha un diagnòstic clar, tot i que sembla existir una relació clara entre un lot de la vacuna i les reaccions que les adolescents han patit. La Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana després de “sospitar” que ambdós casos podrien tenir relació amb el lot NH52670 de la marca, es va posar en contacte amb el Ministeri espanyol de Sanitat i Consum i va ordenar la suspensió temporal de l’administració del lot, sense prohibir la comercialització total de la vacuna tot i no estar clara la seva innocuïtat.

Des de fa un any aproximadament s’ha dut a terme una important campanya de màrqueting sobre la vacuna contra el càncer de cèrvix associat al virus del papil·loma humà (VPH). En un breu període de temps s’ha produït un autèntic bombardeig amb informació, pamflets, anuncis televisius, cartells etc, per explicar en què consisteix aquesta malaltia, allò que comporta i com combatre-la. Tanmateix crida l’atenció, per una banda, la rapidesa i la gran importància que se li ha donat de sobte a aquesta malaltia com si fóra recent. Per altra banda, destaca també l’alt índex de mortalitat que se li associa, amb l’aplicació d’estratègies del disease monering o la transmissió d’un missatge de por i exageració per després introduir un fàrmac. Així s’ha fet arribar el missatge que totes aquelles dones que no estiguen vacunades són susceptibles de patir el càncer de cèrvix.

El subministrament d’aquesta vacuna està rebent un dels majors recolzaments de màrqueting de la història, desenvolupat per dos grans laboratoris farmacèutics que la van crear: Merck (amb la medicina Gardasil) i  GlaxoSmithKline-GSK  (amb Cervarix); i no és per a més ja que cadascuna de les vacunes poden costar entre 300 i 500 euros aproximadament depèn del país i de la comunitat autònoma. A l’Estat espanyol el Ministeri de Sanitat ha potenciat aquesta campanya de publicitat,  mentre el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (SNS) decidia afegir-la al calendari vacunal. Tanmateix, actualment és una vacuna voluntària i només la cobreix la Seguretat Social per a xiquetes menors de 14 anys tot i que el límit depèn de cada comunitat autònoma.

Postures oposades a la vacunació

Prompte han sorgit els dubtes i oposicions -fins i tot la indignació- per bona part de metges, científics i professionals sanitaris, com és el cas de Carlos Álvarez-Dardet, catedràtic de Salut Pública de la Universitat d’Alacant,  que assegura que no hi ha estudis fiables sobre l’eficàcia de la vacuna i sobre els seus efectes secundaris. De fet la taxa d’incidència a l’Estat espanyol és baixa (segons dades oficials un 0,0072%, és a dir que ho poden patir 7,2 de cada 100.000 dones) i el 90% de les infeccions amb el virus desapareixen de manera espontània. De la mateixa manera, la mortalitat causada pel virus és molt baixa, i sobre tot ocorre en dones majors de 60 anys i que sovint no s’han fet les revisions ginecològiques pertinents. De fet la seua incidència és baixa ja que la primera causa de mortalitat en les dones són les malalties cardiovasculars, la segona les afectacions cerebrals, i en tercer els tumors, dels quals el càncer de cèrvix se situa en novena posició. La vacuna està basada en estudis sobre xiquetes menors però no en dones majors i a més no protegeix de totes les varietats del virus, tan sols de quatre, de manera que és una vacuna preventiva i no cura per tant la malaltia.

La necessitat d’una moratòria per a l’estudi d’aquesta vacuna
Segons alguns experts mèdics les raons per a l’aturada de la vacunació són diverses i de gran importància, el CAPS, una associació cientificosanitària independent afirma que poden influir moltes causes en l’evolució de la malaltia, com  per exemple, si ha evolucionat lenta o ràpidament, que la vacuna no és eficaç per a tots els serotips cancerígens, que l’Estat espanyol té un índex baix del càncer, etc. Tampoc no es coneix la durada de l’efecte de la vacuna, és a dir, la immunogenicitat, ni els efectes secundaris, tot i que alguns ja s’ha comprovat que poden ser greus, com el cas de les xiquetes valencianes o altres casos que han ocorregut als Estats Units d’Amèrica, amb la mort de 18 xiquetes vacunades i 8.000 efectes adversos segons la publicació científica Discovery DSalut.

Tanmateix, segons el CAPS, els problemes més importants de la vacuna a banda de l’alt cost és la promoció que s’ha fet presentant-la com a una vacuna eficaç front a aquest tipus de càncer quan això no està comprovat, perquè aquesta evidència científica no existeix, ja que, els assajos de la vacuna tardaran anys en desenvolupar-se i per tant en mostrar-nos el seu efecte.

Davant aquesta incertesa científica existeixen raons de pes per ser prudents, ja que sembla que una vegada més, es prioritzen els beneficis empresarials de certes empreses que no pas la salut de les persones, en aquest de les dones. Calen estudis fiables impulsats des de l’administració pública i que siguen independents d’empreses privades, i és que, a diferència del que es pretén transmetre, encara es desconeix molt sobre història natural del càncer de cèrvix, a la vegada que els estudis científics publicats no avalen l’efectivitat de la vacuna. Pert tant, ara per ara seria necessari és informar sobre els riscos i beneficis per a les adolescents i esperar a conèixer resultats que siguen veritablement fiables.