[bar group="860×106"]

La vaga de fam silenciada dels 29 presos kurds a l’Iran

El Centre Internacional de Drets Humans hagi atorgat el seu premi de l’any 2014a Mohammad Kaboudvand, defensor del poble kurd i tancant a una presó de Teheran per haver-se posicionat a favor dels presos polítics kurds. L’entrega del guardó coincideix amb la realització d’una vaga de fam per part de 29 presos polítics kurds a l’Iran. A L’ACCENT volem posar el focus sobre aquesta protesta silenciada i per fer-ho comptem amb la col·laboració de Jordi Vàzquez, de Kurdiscat.

La presó d’Urmia, a l’Iran, és l’escenari d’una protesta pacífica, desesperada i silenciada. La va començar Alireza Rasouli, el primer en declarar-se en vaga de fam. Però fou el dijous 20 de novembre quan una vintena de presos polítics kurds van afegir-se a la mobilització. Els motius de la vaga de fam són els maltractaments constants que reben per part de les autoritats presidàries i dels propis presos comuns.

presos kurds

Alguns dels presos kurds en vaga de fam

Els vaguistes de fam tenen una demanda gens radical per posar fi a la protesta: aturar el trasllat de presos no polítics a les zones on hi ha els reus kurds. El trasllat dels presos no polítics, sovint criminals afins políticament al règim, està dirigit a intensificar la pressió i torturar psicològicament a les persones condemnades per motius polítics.

Actualment hi ha vint-i-nou kurds implicats en la protesta, dels quals Alireza Rasouli és el que es troba en pitjors condicions de salut. La seva vida és en perill immediat. Cal esmentar que deu dels vaguistes estan condemnats a mort per “enemistat amb Déu” (condemna literal). La majoria són propers o se’ls acusa de militar en el el Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê (PJAK, Partit de la Vida Lliure de Kurdistan). Aquest partit fundat l’any 2007 és membre de la Confederació Democràtica del Kurdistan (KCK) impulsada pel PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) de Turquia.

La resposta del règim iranià ha estat empitjorar les condicions de vida dels presos. Un cas paradigmàtic és el de l’advocat Masoud Shams Nejad. La seva condemna és especialment cruel, ja que és a la presó per defensar, com a lletrat, altres persones acusades de militar per la causa kurda, com Hossein Khezri i Habibollah Golparipour, executats per l’Iran fa uns mesos. D’aquesta manera Teheran s’assegura que els presos kurds no tinguin ni dret a un advocat. Als dos dies d’iniciar la protesta, Shams Nejad fou agredit per guàrdies carcellers. Per altra banda, la informació obtinguda des de la presó revela que els serveis d’intel·ligència iranians han amenaçat els presos amb l’execució o trasllat a altres presons del sud del país.

El silenci ha estat la resposta de les associacions de drets humans i la premsa occidental, i només la televisió Newroz TV ha recollit la protesta. Per trencar el bloqueig informatiu, divendres 12 de desembre van començar a fer-se mobilitzacions. De moment s’han realitzat vuit manifestacions a set països d’arreu del món (Regne Unit, Austràlia, Dinamarca, Alemanya, Finlàndia, Suècia i Àustria) convocades pel propi PJAK, la més important de les quals ha estat a Estocolm.

unnamed (2)

Concentració de suport als presos kurds a Estocolm: Ajeem Ahmed

A Qamixli (Kurdistan de Síria), dilluns 15 de desembre es va realitzar una concentració de periodistes. El partit Demokratik Bölgeler Partisi (DBP, Partit Democràtic de les Regions) va convocar el mateix dia centenars de persones en una marxa que va dirigir-se des de Yüksekova (Kurdistan de Turquia) fins a la frontera amb Iran. Hi van participar també membres del partit turc HDP. Just a la frontera, davant un fort desplegament policial iranià, es va denunciar el caràcter repressiu del govern de Teheran i la convicció de que la lluita d’Urmia assolirà els seus objectius de mínim respecte als militants kurds.

unnamed (3)

Concentració de periodistes a Qamixli


[bar group="860×106"]