Amb la convocatòria del referèndum d’Arenys de Munt, i tota la polèmica que ha derivat, sembla que el procés d’autodeterminació de la Comunitat Autònoma de Catalunya s’haja despertat i l’esquerra independentista té al seu davant un repte molt difícil, fins i tot jo diria que una contradicció. Només encetant des de ja un profund debat estratègic podrem eixir d’aquesta contradicció més forts i cohesionats.
Aquest referèndum, que compta amb el suport de la CUP d’Arenys de Munt, ha despertat molt interès, tot i no ser vinculant, per què es pot plantejar com un test de com s’organitza un referèndum, de la reacció dels habitants d’aquesta contrada, de la reacció de l’Estat espanyol -aquesta ja la intuíem-, de quin costat es posicionarien els partits “sobiranistes”…
Però l’esquerra independentista té un repte molt major davant seu, i és que si una de les premisses bàsiques del nostre moviment és la independència de tota la nació catalana, l’autodeterminació de només la CAC pot ser, i dic potser, el cop de gràcia al projecte de Països Catalans.
L’esquerra independentista, pense, ha de fer un intens debat intern per tindre un posicionament clar amb afers com el referèndum d’Arenys de Munt, doncs augmentar la velocitat per la independència de només un territori dels Països Catalans pot fer endarrerir encara més el procés a la resta de territoris, a causa de l’atenció que posarà l’Estat i les forces polítiques espanyolistes en aixafar l’incipient moviment independentista a les Illes o el País Valencià. L’equilibri entre territoris és molt desigual, i si en viles del Principat es plantegen referèndums, en d’altres contrades encara estem a la fase de resistència, sense la capacitat d’engegar l’atac. Per això crec que l’esquerra independentista ha de refermar-se en els seus objectius; la independència de tota la nació i el socialisme, i amb companys de viatge com ERC, CDC o l’anomenat independentisme transversal, aquests objectius són impossibles.
L’esquerra independentista ha de seguir treballant per la unitat popular, creixent, ampliant la base social crítica, i saber quins són els seus objectius finals, i el més important, saber que una petita victòria hui ací potser una terrible derrota demà enllà. Trobar una velocitat uniforme per construir un país serà difícil, però accelerar abans d’hora pot ser fatal.