El dia 11 de març, a les 14:46 en hora japonesa, (6:46 del matí als Països Catalans), un terratrèmol, a 24 km de profunditat, sacsejà la costa oriental del Japó, els reactors nuclears de la central de Fukushima van quedar desconnectats de la xarxa elèctrica, els generadors diesel que havien de garantir la circulació del circuït de refrigeració es van engegar. Però poc després, el tsunami desencadenat pel terratrèmol colpejava la central i va provocar greus danys a les instal·lacions, quedant aturats els generadors dels reactors 1, 2 i 3.
Els tècnics de la central en un primer moment es van preocupar per l’estat de la piscina d’emmagatzematge de combustible nuclear gastat del reactor 2, dedicant-hi la capacitat de bombeig disponible, mentre la situació als reactors s’agreujava i l’apagada es feia de manera inadequada. Des d’aquest moment es declara l’estat d’emergència nuclear però inicia una política d’ocultació dels fets i de confusió que durarà tota la crisi. Es decreta un primera àrea d’evacuació de 3km, que s’acabarà ampliant progressivament. L’apagada dels reactors no funciona com s’havia previst, l’escalfament provoca un augment de la pressió ales 21h, primer al reactor 1.
L’endemà falla la bateria del sistema d’alta pressió del nucli el reactor 3, les barres de combustible estan en perill. Els tècnics declaren l’emergència nuclear a Fukushima I i augmenten l’estat d’alerta per a Fukushima II. A les 10 del matí la direcció de la central (que segueix en tot moment en mans de l’empresa explotadora, TEPCO) decideix alliberar vapor del reactor 1 per allejar la pressió, 50 minuts després, s’allibera vapor del reactor 2. es llença per primer cop material radioactiu a l’atmosfera. S’augmenta el radi d’evacuació de la central I a 10km, i 3km de la central II. Malgrat aquesta mesura, a les 15:36, les televisions emeten el directe una gran explosió d’hidrogen en un dels edificis de la unitat 1. L’edifici de formigó que envolta el contenidor d’acer del reactor 1 ha esclatat. Al vespre s’amplia el radi d’evacuació a 20km de la central I. 10Km de la central II, es torna alliberar vapor del reactor 1 a l’atmosfera, les emissions contenen material radioactiu com triti i l’isòtop Nitrogen-16. TEPCO informa de quatre treballadors ferits. L’endemà 13 de març morirà el primer treballador de la central. Es declara un accident nuclear de nivell 4 (d’abast local).
Dilluns 14 de març, es produeix una altra gran explosió a l’edifici del reactor 3 per l’ignició de l’hidrogen. 600 treballadors segueixen a la central intentant arreglar els sistemes de refrigeració. Les barres de combustible del reactor 2 es troben exposades a l’aire. El president de l’autoritat per la seguretat nuclear de França diu que l’accident s’hauria de classificar com de nivell 5 o 6 en l’escala d’accidents.
Dimarts 15 de març. A les 6 del matí es declara un incendi al reactor 4. Minuts després, es produeix una tercera explosió, aquesta al reactor 2, amb possible dany a l’edifici de contenció. La radiació arriba poc després als 8.217 µSv/hora Es comencen a evacuar els treballadors. TEPCO reconeix que es poden arribar a fondre les barres de combustible, la pitjor situació possible en una central. Es descobreix que l’edifici del reactor 4 també està danyat. A les 8:54 es produeix una quarta explosió i un incendi a la unitat 4. Vint minuts més tard, s’informa que la radicació s’ha disparat fins als 11.900µSv/h (11,9mSv/h). Més tard es produeix un greu incendi al reactor 4, s’allibera més maerial radiocatiu, la radiació encara augmenta més, 30 mSv/hra entre la Unitat 2 i al unitat 3, 400 mSv/h al costat de la Unitat 3, i 100mSv/h a la unitat 4. al migdia es declara una zona d’exclusió de tràfic aeria en 30km al voltant de Fukushima-I. A la tarda, el nivell d’aigua als reactors 5 i 6, comença a baixar. A mitja nit, el nivell de radiació fora la central és de 6308 µSv/h.
El 16 de març es declaren nous incendis al reactor 4 i al reactor 3 que allibera un núvol blanc de materials radioactius, es comença a témer pels efectes de l’accident en les piscines d’emmagatzematge de combustible nuclear usat, que s’han estat omplint molt per sobre de la seva capacitat. S’eleva el límit de dosi de radiació per als treballadors a 250 mSv/any (12 vegades més que el límit habitual per als treballadors de centrals). S’acaba l’evacuació d’un radi de 20km de Fukushima-I. Augmenten els nivells de radiació i s’evacuen els 50 treballadors que quedaven durant unes hores. A la tarda, les tasques de refrigeració amb aigua de mar llençada des d’helicopters s’han de suspendre pels elevats nivells de radiació. Diversos governs aconsellen als seus ciutadans que abandonin Tokio. L’Agència Internacional de l’Energia Atòmica alerta sobre al situació de les piscines de combustible dels reactors 3 i 4. Problemes per injectar aigua.
El 17 de març, l’ambaixada americana recomana als seus ciutadans evacuar un radi de 50km. El cap de la comissió de regulació nuclear dels EUA G. Jazcko, alerta que les piscines han quedat sense aigua i que els nivells de radiació són extremadament alts. Helicòpters amb proteccions especials intenten prosseguir els treballs de refredament, però el vent dispersa l’aigua abans que arribi a l’objectiu. Es compten 23 ferits, 20 contaminats i 2 desapareguts en les tasques a la central. Fora la central els nivells de radiació arriben a 10mSv/h. L’emissió de materials radioactius de les piscines d’emmagatzematge augmenta. El fòrum JAIF informa que el principal perill immediat és el perill de danys de les barres de combustible en les piscines d’emmagatzematge fora del casc de contenció a les unitats 1, 2, 3, i 4.
Es comencen a fer mesures de l’extensió del núvol de gas, vapor i partícules radioactives alliberat, la major part cap a l’oceà pacífic. El 19 de març Es detecten nivells anormalment alts de radiació en cultius i d’algunes àrees del Japó com els espinacs i alters verdures o en els productes làctics. Es detecta presència d’isòtops radioactius Iode-131 i Cesi-137 en l’aigua de diverses regions i ciutats japoneses, inclosa Tòquio. Es preveu que el recurs pesquer es veurà afectat.
A l’hora de tancar l’edició de L’Accent, l’accident estava lluny de ser controlat, el 21 de març, es declarava un altre foc a l’edifici número 3. Els nivells de radiació continuaven oscil·lant sense control. La radiació alliberada acumulada supera de molt tots els límits establerts per a la seguretat i salut públiques. L’actuació del govern i l’empresa energètica propietària de la central han estat en tot moment d’ocultació dels esdeveniments i minimització dels efectes, declaracions que eren desmentides per les imatges i mesuraments independents de forma reiterada. El govern japonès només acabarà reconeixent un accident de nivell 5. Es tracta ja sens dubte i de moment, del segon pitjor accident nuclear de la història.
+ a L’ACCENT >> Les mentides del discurs pronuclear. >> Qui s’enriqueix amb l’amenaça nuclear?
