Entrevista a Vicent Company, coordinador del Fòrum Unitari Contra l’Alta Tensió (FUCAT)
[L’ACCENT 145] Vicent Company i Sancho té 44 anys, és professor de secundària en excedència i natural de Simat de la Valldigna, ha estat portaveu de la Coordinadora Contra l’Alta Tensió de la Valldigna (CCATV), coordina el Fòrum Unitari Contra l’Alta Tensió (FUCAT), i ha estat vinculat al projecte en xarxa Valldigna som i serem des dels seus inicis.
Quan i per què decidireu organitzar-vos contra l’alta tensió?
L’organització a la Valldigna data de dues dècades ençà quan l’Associació de Propietaris Afectats per la Línia d’Alta Tensió a la Valldigna (APALAT) i la pràctica totalitat del teixit associatiu de la comarca formaren la Coordinadora Contra l’Alta Tensió de la Valldigna (CCATV).
A partir de l’any 2003, veient la claudicació dels alcaldes de la vall i preveient la desinflada del moviment, des de la mateixa Coordinadora s’enllesteixen un seguit de contactes al voltant de tots els pobles afectats que conflueixen en el FUCAT, per tal de convocar una primera manifestació unitària a València l’abril de 2005. L’objectiu de pressionar al Govern valencià i fer sentir a l’uníson totes les veus del sud en contra la MAT.
Les mobilitzacions unitàries continuaren amb la convocatòria de Barxeta el 25 febrer de 2007. Vam aconseguir llavors el denominat Pacte de Barxeta, en el qual 18 ajuntaments afectats i les 3 mancomunitats assoleixen el compromís de recórrer la línia davant del tribunal ambiental de la Comunitat Europea a Luxemburg. Això després que el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) anul·lara la sentencia prèvia que paralitzava la línia d’Alta Tensió Castelló de la Ribera – Gandia, per mancar d’estudi ambiental global i irregularitats en l’execució del projecte.
Quin és l’impacte que té l’alta tensió a la Valldigna i a la Costera?
L’impacte és ja visible i evident a les comarques ja que la línia està en funcionament i fins i tot ha augmentat la capacitat de transport energètic prevista inicialment.
És un impacte fort sobre el paisatge, una agressió a l’avifauna autòctona, la impossibilitat de desenvolupar qualsevol tipus d’habitatge o activitat econòmica estan prohibits en 50 metres, l’augment del risc d’incendis, un seriós risc sobre la salut dels habitants de les zones afectades -s’està estudiant l’afecció de la leucèmia infantil-.
El soterrament de la línia que transcorre pels termes de Benifairó i Simat de la Valldigna no és cap solució ja que ni tan sols compleix les profunditats mínimes que estipula la normativa actual. A més, els tubs utilitzats no tenen aïllant, fet que augmenta el perill de radiació electromagnètica.
Aquestes línies d’alta tensió no s’han fet pensant en la població, només tenen l’objectiu de possibilitar el desgavell urbanístic previst al País Valencià.
Com han respost les institucions?
La Generalitat valenciana des de l’inici va obviar les manifestacions multitudinàries convocades i RTVV les va silenciar. A nivell estatal les diverses plataformes van apel·lar el defensor del poble espanyol, això va evidenciar la inoperància d’aquesta institució. També hem denunciat el pacte tàcit de PP i PSOE en matèria energètica.
A la pràctica a les comarques on treballem la força pública va intervenir per garantir la posada en funcionament de la línia. Van demostrar que estaven allí per defensar dels interessos de la companyia elèctrica, sense cap mirament cap als propietaris i el veïnat afectat.
I els ajuntaments afectats?
L’actitud dels ajuntaments afectats és doblement denunciable. El 2002 els ajuntaments de Benifairó, Simat i Tavernes de la Valldigna van claudicar davant d’Iberdrola i la Generalitat Valenciana, signant convenis que van permetre l’enllestiment de la línia. Des d’aleshores la força judicial d’aquests i d’altres municipis afectats comença a minvar. Des de la signatura del Pacte de Barxeta han faltat als seus compromisos amb la ciutadania i contra l’alta tensió.
Quines són les línies de treball de la lluita contra l’alta tensió a les vostres contrades?
Actualment s’impulsen iniciatives d’al·legacions multitudinàries com les que es van fer a la Valldigna -amb més de 20.000 persones implicades- davant qualsevol projecte que plantege Iberdrola, com ara la línia Gandia – el Verger (un subtram de la línia Cullera – Dénia).
Estem discutint la possibilitat que la societat civil es persone al tribunal ambiental de Luxemburg per tal de denunciar els fets i exigir el desmantellament del corredor MAT que travessa les comarques dels Països Catalans. A banda sempre hem prioritzat la informació al ciutadà: xerrades als pobles, la difusió en xarxa de documentació i informació… Per tal de generar debat i trencar el silenci mediàtic que sovint s’enfronten els moviments socials.
Com reacciona la gent dels pobles?
El poble està fart d’enganyifes i malifetes. S’han vist traïts pels seus representats polítics, amenaçats i coaccionats per les forces públiques. La decepció es comprensible davant més de dues dècades de lluita i la posada en marxa d’un corredor MAT, que a més preveu tota una teranyina de xarxes elèctriques interconnectades amb la intenció de garantir l’especulació urbanística de les comarques valencianes.
Quina alternativa energètica proposeu?
Des del 2005 reclamem un model energètic sostenible, promovent centres de producció energètica local, per tal que el transport no siga necessari. La llum no és un cas aïllat, respon a un model territorial desgavellat on les totes les infraestructures serveixen a interessos vinculats amb l’especulació urbanística, lligats a la corrupció. És el model impulsat des l’actual govern de la Generalitat valenciana.
Quin és l’estat actual de la qüestió a nivell de Països Catalans?
Les plataformes No a la MAT, Non THT i la FUCAT, denunciem l’existència d’un corredor de molta alta tensió mediterrani per garantir el transport de l’excedent nuclear francès fins al Marroc. Un procés que podria ser revertit quan l’administració europea regule les centrals nuclears i/o la seua desaparició. Pensem que la intenció és col·locar les centrals nuclears a l’anomenat Tercer Món, i aquestes línies possibilitarien el transport d’energia cap a Europa.
Considereu que es pot aturar l’alta tensió?
La mobilització social ha aconseguit aturar la línia fins fa tan sols un any, amb un pols mediàtic i institucional que ha durat més de dues dècades. Sense acció social les institucions no es mouen. Cal que anem a Europa a denunciar no tan sols l’actitud d’Iberdrola i la Generalitat, també la dels ajuntaments i mancomunitats afectades. Per utilitzar electoralment l’alta tensió i després desatendre els seus ciutadans.
