L’administració espanyola no compleix ni els seus compromisos en qüestió de llengua
L’informe que ha fet l’Oficina per a les Llengües Oficials en l’Administració General ha publicat els seus resultats fa poc. Al Principat el bilingüisme del funcionariat es troba al voltant del 90% i al País Valencià i a les Illes baixa al 70%. En cap moment es parla del monolingüisme català, perquè no existeix.
Segons les dades del esmentat informe, al Principat (7.364.078 habitants, el 84,7% catalanoparlants) l’administració central té un alt grau de bilingüisme, la subdelegació de l’administració espanyola a Girona i Lleida assoleix el 100% i en Barcelona i en Tarragona es queda en un 85%. Al País Valencià (5.000.030 habitants, el 76% catalanoparlants) la xifra d’empleats bilingües baixa a 76% i en les Illes (1.000.000 de habitants, el 74,6% catalanoparlants) les xifres es mouen al voltant del 70% de personal bilingüe.
Quant al material imprés que expedeixen les delegacions de l’administració espanyola, al País Valencià hi ha un 70% de material bilingüe. Al Principat la xifra de formularis i documents en català i castellà baixa a 65% i a les Illes és el 50%. Els rètols i les senyalitzacions al País Valencià pateixen unes grans deficiències: majoritàriament són en castellà. A les Illes i al Principat el percentatge de senyals bilingües augmenta una miqueta respecte del País Valencià però segueix sent en la seua majoria en castellà. Dades que contrasten, per exemple, amb les d’Euskadi on la totalitat de la rotulació és alhora en castellà i en èuscar. Pel que fa a l’Administració de la Seguretat Social i de l’Agència Tributària, en les Illes i el Principat els percentatges de bilingüisme es mouen entre el 90% i el 100% i al País Valencià baixen fins el 50%.
Finalment cal ressaltar que l’informe també aboca a la llum que el bilingüisme en les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat és inferior al 50% en totes les Comunitats Autònomes amb cooficialitat de llengües.
L’ensenyança al País Valencià
Una altra administració cabdal per a l’estructuració d’un país és l’ensenyança, més encara quan no depén del govern espanyol sinó dels respectius governs autonòmics. Lligat amb l’informe de l’Oficina per a les Llengües Oficials en l’Administració General s’ha d’esmentar un altre informe fet per l’associació d’Escola Valenciana ara fa un mes sobre l’ensenyament primari i secundari en el País Valencià. En aquest informe es desvetllava que “la demanda d’ensenyament en valencià supera el 55% i l’oferta se situa en el 43%”. Açò és, estudiarien en valencià 95.588 alumnes més d’infantil i primària si la Conselleria d’Educació oferira les places que les famílies sol·liciten.
Ara fa dues setmanes Escola Valenciana feia públic un altre estudi sobre la matriculació en els instituts i cicles formatius i afirmava que “79.697 alumnes que estudien en valencià a l’escola no poden fer-ho quan arriben a l’institut”. L’administració, en aquest cas del govern popular de Camps, no sols vulnera la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià sinó que en cap moment es planteja un ensenyament únicament en català.
