>> Juan Luis de la Rúa, el president del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, és amic declarat de Francesc Camp
Per bé que l’últim capítol d’aquesta història no està escrit, el PP valencià ha obtingut una important victòria temporal amb l’arxivament de la causa oberta contra el president Francesc Camps, que li permet respirar i carregar-se d’arguments per defensar-se de les insistents acusacions de corrupció que li sorgeixen. El recurs que ha anunciat el PSOE i l’estratègia agressiva del PP en contra del Govern espanyol fa que s’anuncie una tardor calenta.
Ningú a València confiava plenament en la justícia. Ja feia anys que s’observava com diversos càrrecs públics torejaven els casos de corrupció que els esguitaven sense gaire dissimulació. Però, malgrat això, quan els noms de Francesc Camps, Víctor Campos, Ricardo Costa i Rafael Betoret aparegueren en el sumari del Cas Gürtel, alguns pensaren que, aquesta vegada sí, veuríem un dirigent del PP declarant als jutjats.
Quan el passat 3 d’agost el TSJPV decidí arxivar el cas en base al recurs presentat pels advocats dels dirigents conservadors, els valencians tornaren a xafar la realitat: encara no els ha arribat el moment.
Mentir no és delicte
La resolució del TSJPV acorda el sobreseïment lliure de la causa oberta pel suposat cas de suborn passiu. D’aquesta manera, accepta, en part, les al·legacions dels imputats, perquè considera que no hi hagué cap mostra d’agraïment amb els regals que presumptament reberen els dirigents del PP. No obstant això, la resolució no nega que es produïren aquests regals, cosa que havien negat contundentment els implicats. Així, malgrat que el president, segons el TSJPV, no ha comès cap delicte, l’acte judicial confirma que el president Camps va mentir en la seua defensa pública. Aquest fet, al que el mateix Tribunal ha atribuït implicacions “ètiques”, no ha merescut cap aclariment ni disculpa per part dels conservadors valencians, que, per contra, de la mà de l’alcaldessa de València, van assegurar que tot polític rep regals.
L’amic comprensiu
“Haurem de cercar al diccionari alguna altra paraula distinta a la d’amistat que resumisca i definisca l’intima i sentida col·laboració entre de de la Rúa i el president de la Generalitat”. Aquestes foren les paraules del mateix Francesc Camps el passat més de setembre durant la presa de possessió de la nova consellera de Justícia valenciana. Lluny d’una cortesia protocol·lària, aquestes declaracions són complementades per tota una sèrie de gestos que fan dubtar raonablement de la imparcialitat del president del TSJPV. Entre altres, la seua presència en un acte electoral del PP durant la campanya de les autonòmiques del 2007 quan, a més a més, era president de la Junta Electoral.
Un triomf enverinat?
Si el recurs de la fiscalia anticorrupció prospera, el cas arribarà al Tribuna Suprem espanyol, cosa que l’allunyarà de la influència del PP valencià. Aquest fet genera preocupació entre les files dels conservadors locals, que, a més a més, veuen com la temporalitat del procés podria afectar de ple les properes eleccions autonòmiques, previstes el 2011. Així, si es confirmen els pitjors auguris per a Camps, la recent absolució es pot convertir en una victòria enverinada.