L’ex ciclista texà Lance Armstrong confessà haver practicat el dopatge de forma sistemàtica durant gran part de la seua carrera esportiva i, en concret durant els set tours de França en els que es proclamà guanyador.
Acorralat per l’agència nord-americana antidopatge (USADA) i pels testimonis d’alguns dels seus excompanys d’equip, l’ex ciclista decidí explicar la seua versió dels fets al show televisiu més famós dels EUA dirigit per la famosa i influent entrevistadora Oprah Winfrey. En una entrevista mediàtica emesa en dues entregues, Armstrong tractà de transmetre una imatge de sinceritat i penediment, així com la d’una persona sensible i familiar.
Armstrong, qui des de que comença el procés, defensava la seua innocència al·legant que mai havia donat positiu en un control, s’ha vist obligat a donar marxa enrere després de fer-se públics diversos i detallats testimonis, sobre els sofisticats sistemes de dopatge emprats pels equips US Postal i Discovery Channel.
Segons sembla, el procés estava afectant de forma molt important a la seua imatge pública, la fundació contra el càncer que ell mateix fundà, Livestrong, es plantejà, almenys de cara a la galeria, prescindir de la seua imatge. En la mateixa línia, li fou vetada la participació a triatlons extrems per part de la franquícia Iron Man, la qual no volia veure tacada la seua imatge permetent la participació d’un sospitós de dòping en qualsevol de les seues prestigioses competicions.
Armstrong, acostumat a que la seua participació en qualsevol esdeveniment fora un esdeveniment publicitari molt lucratiu, ha canviat d’estratègia i ara tracta de regenerar la seua imatge a través de la confessió i, amb qui millor que amb la mare d’Amèrica, Oprah Winfrey.
De tota manera l’ombra del dòping sobre el ciclisme, no és precisament un fenomen individual, el mateix Armstrong a l’entrevista s’ha encarregat de llançar la sospita sobre campions anteriors a ell com Miguel Indurain, mentre el director de de l’equip Saxo Bank, el danès Bjarne Riis, declarà sense embuts i amb un somriure a la boca que ell guanyà el tour del 1996 amb ajuda extra.
Mentre tot açò ocorre, es destapa un altre cas de suposat dopatge a l’equip Rabobank, segons el testimoni de l’antic integrant de l’equip Ralf Dekker, qui afirma que l’equip seguí un pla sistemàtic de dopatge entre els anys 1996 i 2012.
Massa noticies dolentes per regenerar la credibilitat d’un esport que es troba sota mínims i del qual mai desapareixen les sospites de dopatge.
