'L'Aplec del Camp de Túria és un projecte que va més enllà dels dos dies de trobada'

camp del turiA 1

Els dies 13 i 14 de setembre, la vila de l’Eliana, al Camp de Túria, acollí el II Aplec del Camp de Túria, organitzat per diverses entitats comarcals entre les quals, l’assemblea d’Arran. Amb nombroses activitats al llarg dels dos dies, amb amb més de mil assistents al concert de cloenda, l’Aplec ha estat tot un èxit. En parlem amb Mateu Quevedo, membre d’Arran i un dels organitzadors de l’Aplec.

“Qui sembra Aplec recull comarca”… explica’ns el sentit d’aquest lema?

El lema de la primera edició de l’Aplec era A poc a poc aplec perquè enteníem que seria costós dur endavant per primera vegada un projecte d’unitat popular com aquell. Ho plantejàvem, doncs, com un treball de formigueta. Enguany, però, després de l’èxit d’aquella primera edició, han estat moltes les entitats que han volgut participar de l’organització de l’Aplec, materialitzant el projecte molt més enllà d’aquests dos dies de trobada. Per exemple, al llarg d’aquest any les diverses entitats comarcals que participaren en l’organització de l’Aplec, han organitzat conjuntament concerts en Llíria per autogestionar els diversos casals i ateneus de la comarca.

Pots fer-nos un balanç del II Aplec del Camp de Túria?

Tot i que encara no hem fet una valoració definitiva, sí que és cert que durant el concert, l’últim acte de l’Aplec, tots estàvem molt satisfets de la feina feta i de la quantitat de gent que ha participat. Personalment el que més m’ha agradat ha sigut la implicació que totes les entitats han tingut en l’organització, del treball colze a colze i de la importància d’aquest projecte de força i coordinació comarcal. Un punt destacable a comentar és que gràcies al caràcter itinerant de l’Aplec cada any se sumen més col·lectius, com és el cas d’aquesta segona edició, en la qual hem sumat esforços d’entitats de l’Eliana, imprescindibles per a la seua realització.

Fer un segon aplec ha més o menys difícil?

aPLEC cDt

Des d’un punt de vista organitzatiu intern la feina ha sigut molt més fàcil. L’experiència de l’any passat ens ha ajudat a coordinar-nos d’una manera molt més ràpida i efectiva. D’altra banda, des del punt de vista institucional l’experiència ha estat la contrària. Les contínues negatives a cedir els espais públics, les traves administratives i la manca de voluntat política ha estat la tònica de l’Ajuntament de l’Eliana. En aquest sentit, la feina ha estat molt més difícil i costosa.

Hi ha hagut intents de criminalització des d’alguns mitjans de comunicació. Què ha passat?

La setmana prèvia a l’Aplec diversos mitjans de comunicació van intentar criminalitzar l’Aplec basant-se en la taula rodona que organitzàvem sobre desobediència civil. El que pretenien era aprofitar la presència del ponent basc, d’Ernai, per intentar fer veure que la taula rodona, i de retruc l’Aplec, l’organitzaven grups externs al Camp de Túria de caire radical. Abans de tot aquest ressò mediàtic, però, l’Ajuntament ja va fer una reunió amb el cap de la Guàrdia Civil pel tractar de vigilar i controlar el que s’hi poguera dir durant la xerrada, sense arribar a tindre major transcendència. Fou a partir que la notícia eixira als mitjans de comunicació quan des de l’Ajuntament no se’ns van cedir els espais que demanàrem, i ens traslladaren a una sala en la casa de la cultura del mateix poble. Una manera de controlar-nos i d’intentar invisibilitzar-nos. Tot i així, la xerrada fou tot un èxit arribant a omplir la sala i, fins i tot, els passadissos.

Quina és la realitat associativa del Camp de Túria? L’esquerra independentista ha tingut sempre implantació?

La veritat que el Camp de Túria té un teixit associatiu i cultural molt ampli i divers. Tot i així, cal tindre en compte que aquest, tradicionalment, ha estat molt dispers. És a partir d’iniciatives com l’Aplec que estem intentant reagrupar-lo per potenciar-lo encara més. De la mateixa manera, al Camp de Túria sempre hi ha hagut gent enquadrada en l’esquerra independentista, però sense arribar a organitzar-se de manera orgànica. Nosaltres vàrem nàixer ara fa cinc anys com a assemblea de joves i, poc a poc, hem anat creixent arribant a més joves i a més pobles. De la mateixa manera, esperem que l’esquerra independentista, com a moviment, també vaja arrelant, creixent i agafant força a la nostra comarca.

Quins reptes té l’esquerra independentista a la vostra comarca?

aplec CdT

El context sociopolític del Camp de Túria, realment, no es diferencia massa del d’altres comarques dels Països Catalans i, en especial, del de l’àrea metropolitana de València. En aquest sentit, de vegades sí que pot resultar difícil dur endavant un discurs rupturista com és el nostre, però a partir de la feina ens espais amplis, treballant colze a colze amb casals i ateneus, anem arrelant cada vegada més arreu de la comarca. També és cert que ens cal diferenciar entre els àmbits cultural i social. Si bé en el primer sí que tenim un teixit associatiu ampli; a nivell social trobem una manca organitzativa bastant important. En aquest sentit, des de l’assemblea estem impulsant diversos espais anticapitalistes que esperem que, a poc a poc, vagen arrelant per donar resposta a les agressions que vivim com a classe treballadora.

Com es veuen els Països Catalans des de la vostra realitat?

Des del meu punt de vista, un poc agitats. Trobe que, d’alguna manera, no s’està tractant com cal la territorialitat completa dels Països Catalans. Cal no perdre de vista que espais i iniciatives com l’ANC i la Via Catalana naixen i reprodueixen un discurs regionalista i capitalista que no s’hauria de correspondre ni amb la nostra teoria ni amb la nostra praxi. En aquest sentit, pense que la CUP també s’ha vist influenciada per aquest context, deixant de banda el seu caràcter municipalista i de base per començar a entrar al joc del parlament i les institucions burgeses i capitalistes. Com a moviment que lluitem per uns Països Catalans independents, socialistes i feministes tenim el repte de traçar una estratègia que convinga, no sols a una part del país, sinó al conjunt dels territoris que el conformem. Deixar de banda l’individualisme per començar a actuar i a pensar col·lectivament.

L’any que ve hi haurà III Aplec?

Clar que sí! Enguany hem estat moltes més les entitats i les persones que hem participat de l’organització de l’Aplec i, segur, que per a la propera edició en serem molts més. Les complicitats, les dinàmiques i les simpaties que estem articulant entre tot el teixit associatiu de la comarca són cada vegada més fortes. Açò, estic segur, és la garantia que l’Aplec es continuarà organitzant malgrat les dificultats amb les quals s’hi puguem anar trobant. Tenim Aplec per anys.