L’àrab del futur
Riad Sattouf
Ed. Salamandra
160 pàgines, bitò, cartoné
19,00 €
Serà que no entenc l’humor francès però “L’arab del futur” m’ha semblat gairebé un pamflet islamòfob. Com si Riad Sattouf hagués volgut soltar tota la rancúnia cap a la seva infantesa a Líbia i Síria en una novel·la gràfica on no salva res d’aquella experiència. Bàsicament allò per ell és l’infern, i els àrabs que hi viuen són ganduls, bruts, maleducats, supersticiosos i estan tots ben bojos. Malgrat el que alguna crítica ha dit, qualsevol comparació amb “Persèpolis” i els ideals republicans de la seva autora, Marjane Satrapi, és totalment extemporània.
Aquí el que trobarem és un seguit d’episodis delirants a partir dels quals la lògica del relat va construint una visió dantesca del conjunt. De l’anècdota a la categoria, com als millors acudits racistes. A banda, la contextualització política, social o econòmica és tan escassa que ni tan sols podem dir que es critique específicament els règims de Gadafi o Al-Asad. No, senzillament allò és el regne del surrealisme i punt. Per això dic que potser és que no entenc l’humor francès, però el fet és que no em costa gens imaginar-me a Marine LePen pixant-se de riure mentre llig aquest còmic.
Podria destriar alguna cosa bona de l’apartat gràfic, però pense que no paga massa la pena comentar què m’ha semblat estèticament quan l’ètica no acompanya. En conjunt, i malgrat unes ambigües paraules finals pronunciades pel tronat del pare de Riad Sattouf, trobe que aquesta novel·la gràfica no és gens recomanable. Ara bé, si el que voleu són bones raons per odiar els àrabs, aquí en teniu un bon grapat. Però compte, que l’odi porta al costat fosc.
