Quan la coalició de govern a l’estat britànic viu les seves hores més baixes des que l’any 2010 s’encetava una nova legislatura amb David Cameron al capdavant, les eleccions als districtes locals del passat 2 de maig acaben de sacsejar per complet el tauler electoral de l’illa.
I és que el que fins ara a consideració de Cameron era només un partit de “guillats”; UKIP “United Kingdom Independence Party” un partit amb connotacions xenòfobes i racistes, ha superat totes les expectatives i ha assolit una còmoda tercera força als principals comtats del sud i l’est de l’estat britànic, en el què ha estat una dura derrota als conservadors i els liberal demòcrates en els seus propis feus.
El passat dijous 2 de maig, es celebraven eleccions en algunes circumscripcions d’Anglaterra, una de Gal·les i una darrera de Cornualla. En total, 34 autoritats municipals. Les eleccions que en cap cas van superar el 50% de participació posaren fi també a un escenari repetit fins la sacietat; cap dels grans partits tradicionals de Westminster va arribar al 30% del total de vots emesos en unes eleccions que s’han traduït en un càstig i un autèntic malson cap a la coalició de govern.
Els conservadors, que disposaven des del 2009 de 1.116 regidors han perdut fins a 335 espais en diferents districtes, entre els quals cal destacar el d’Oxfordshire, la circumscripció del Primer Ministre Cameron. S’arribava així a un escàs 25%, perdent conseqüentment la majoria absoluta que ostentaven fins a un total de deu ajuntaments. La gran majoria dels vots tories han fugit cap a la UKIP, amb clares connotacions xenòfobes i racistes, on els conservadors tradicionals es senten còmodes davant d’un discurs populista que ha sabut exactament quin era el punt feble del votant habitual; la permanència a la Unió Europea.
La davallada de vots dels liberal demòcrates liderats per Nick Clegg i que també formen part de la coalició de govern a la Cambra dels Comuns ha estat autènticament estrepitosa. S’han arribat a perdre fins a 124 escons quedant així en només 352 en circumscripcions on habitualment han estat sempre una segona força. El càstig per la formació de govern ara fa tres anys amb els conservadors n’ha estat el principal motiu.
Els laboristes, a l’oposició amb David MIliband al capdavant, han guanyat fins a 2 nous consells i 291 escons fet que catapulta aquest partit al primer lloc en vots en aquestes eleccions. Progressen doncs en detriment de la coalició al poder i obtenen un suport del 29% aconseguint així, 538 electes. Aquests resultats semblen propensos per a les properes eleccions generals que es duran a terme d’aquí un parell d’anys, durant el 2015. Recordem que els laboristes van perdre el govern l’any 2010 després de més de 13 anys de poder ininterromput.
A ulls dels analistes els qui han guanyat realment aquestes eleccions han estat sense cap mena de dubte el partit antieuropeïsta, racista i xenòfob UKIP amb Nigel Faragge al capdavant. Aquest partit que ha aconseguit augmentar els seus electes fins a un total de 147 escons han suposat passar de només tenir 8 representants aconseguits en les darreres eleccions d’aquesta mateixa índole el 2009 a tenir-ne 147 en aquestes darreres. En percentatges s’enduen un 23% i es situen a poca distància del partit majoritari a la cambra dels comuns.
Finalment, els candidats independents han guanyat fins a 24 espais més arribant així a un total de 165.
El mateix dia, a la circumscripció de Short Shields es duia a terme una by-election, unes eleccions parcials per a escollir el candidat que ha de substituir a David Miliband (germà de d’Ed Miliband, cap de l’oposició) com a diputat a la cambra dels comuns després de la seva renúncia al càrrec. En aquestes, els laboristes aconseguiren, no sense esforç, mantenir el seu lloc que ostenten des de l’any 1935. La UKIP es situà aquí com a segona força política. En els darrers dos anys però, la UKIP s’ha posicionat en segon lloc i sempre per sobre dels conservadors en les quatre eleccions parcials destinades a cobrir vacants de la cambra dels comuns.
Gal·les i Cornualla
Entre els deu ajuntaments on els conservadors perden la majoria absoluta aconseguida el 2009 cal destacar el Consell de Cornualla on han perdut 19 electes i els independents s’han fet forts i aconsegueixen ser primera força política. Per primera vegada en aquest Consell el partit racista UKIP entra també amb 6 representants.
Per altra banda, l’únic consell gal·lès que participava d’aquestes eleccions era el de Ynys Môn, coneguda com l’Illa d’Anglesey en anglès. Aquí els conservadors han perdut l’únic representant que tenien i el Partit de Gal·les, Plaid Cymru dobla els seus vots i aconsegueix fins a un 30%. Lluny d’aconseguir cap representació els membres de la ultradreta han tingut un total d’un 7% dels vots.
El fenomen UKIP. Per què?
United Kingdom Independence Party (UKIP), és un partit de nova fornada format principalment per una escissió de l’ala més euroescèptica del partit conservador l’any 1993. Naixia a la London School of Economics i fou fundada per membres de la coneguda Lliga Antifederalista que naixia l’any 1991 de la mà d’Alan Sked, ex oficial del partit Liberal amb l’objectiu de representar els opositors del Tractat de Maastricht.
La primera gran victòria electoral d’aquest partit la trobem durant l’any 2004 a les eleccions al Parlament Europeu on actualment disposa d’11 dels 73 seients assignats a l’estat britànic.
Durant les eleccions generals de l’any 2005, la UKIP va augmentar en 220.000 els vots d’ençà de les generals del 2001. Així obtenia una quota del 2.3% dels vots emesos i una quarta posició just per davant del Partit Nacionalista Escocès.
Els resultats obtinguts al sí de les darreres eleccions als consells municipals han estat les més bones que mai un partit hagi obtingut a banda de les tres forces polítiques tradicionals d’ençà de la Segona Guerra Mundial. El baluard més important de què disposa la UKIP es troba situat al centre rural d’Anglaterra i a Gal·les.
El seu líder és Nigel Farage, que ha guanyat fins a 147 llocs, dels 8 que tenia en les passades eleccions, i ja ha anunciat que els resultats el situen en una posició molt forta de cara al 2015. Aquest personatge es situa ara al centre del debat a Westminster sense ni tan sols disposar d’un sol diputat a la cambra dels comuns.
L’auge i la fugida de vots d’altres partits cap a la UKIP ha estat segons diversos analistes propiciat entre d’altres pel creixent debat al sí de l’estat britànic en referència a la continuïtat o no a la Unió Europea. La immigració també ha estat un dels trets característics d’aquesta campanya electoral que segons la UKIP hi ha des de l’Europa de l’est i els estats del Sud d’Europa, a la Mediterrània. Aquest fet, sumat a les polítiques d’austeritat promulgades pel govern en coalició de liberaldemocràtics i conservadors ha provocat que es centralitzin aquestes mesures contra les persones migrants que acudeixen a l’illa.
Fenomen passatger o estable? Aquesta és la pregunta que tots els analistes intenten respondre després de l’auge de vots cap a aquest partit. Tot i això, cal tenir en compte que aquests fenòmens a nivell europeu son canviants i han mostrat comportaments molt diversificats amb una dependència estretament lligada als sistemes electorals en primer lloc i a les tendències dels partits majoritaris en segon.
D’euroescèptic a partit obertament racista i xenòfob
En la primera etapa del partit, on Alan Sked n’era un dels fundadors, el partit ostentava exclusivament un caire antieuropeïsta i contrari al Tractat de Maastricht. Dos anys més endavant el partit patia algunes baixes sota l’acusació de tenir un rumb exclusivament racista i xenòfob.
Els seus principals líders des d’aleshores han estat Craig Mackinlay, Michael Holmes, Jeffrey Titford i Roger Knapman que fou succeït finalment per Nigel Farage.
Els eixos de campanya d’aquestes darreres eleccions han estat entre d’altres el que anomenen com a “proteccions de les zones verdes, tot oposant-se directament als parcs eòlics”; més policia al carrer per fer front als comportaments antisocials i de delinqüència, control de la immigració sota la promesa electoral de “posar fi a la immigració de portes obertes de la UE i executar un sistema de control adequat a admetre números assequibles de les persones que tenen alguna cosa a oferir al nostre país.”. Un altre dels eixos que marquen la tendència del partit en matèria d’immigració es basa en la seva “lluita contra la delinqüència i les comunitats de comportament antisocial a la Gran Bretanya. S’ha de reformar el sistema per rehabilitar els culpables, deportar delinqüents estrangers (…) i fer front als comportaments antisocials”.
Comportament electoral
Aquestes eleccions municipals han sacsejat la política de l’estat britànic i han suposat un canvi de rumb per a les properes eleccions generals del 2015. Si bé és cert que en termes generals i degut al complex sistema organitzatiu territorial de l’estat britànic, així com el seu sistema electoral uninominal i majoritari simple dificulta l’accés dels partits minoritaris a Westminster, el rumb conservador ha pres un nou sentit de la marxa cap a postures més vinculades a la dreta. L’auge del discurs racista i antieuropeu de la UKIP que ha calat fort al sud-oest d’Anglaterra està esdevenint el detonant d’aquest canvi de rumb. Un canvi de rumb que beu directament dels postulats de la ultradreta.
El comportament electoral de l’estat britànic és i ha estat poc canviant al llarg del temps. Les eleccions que es duen a terme a nivell municipal i que es celebren entre dues de generals, han servit històricament per al votant per a castigar als partits al poder. El poc marge de què es disposa en un sistema com l’electoral britànic propicia que el bipartidisme sigui un obstacle molt difícil de superar.
La ultradreta al Parlament Europeu
*
Unió per l’Europa de les Nacions, *Grup per l’Europa de la Democràcia i les Diferències, Independència i Democràcia; Identitat, tradició i sobirania i Europa de la Llibertat i la Democràcia són els noms sota els quals des de l’any 1999 els diferents partits de l’ultradreta europea s’associen entre ells amb uns denominadors comuns que tenen com a baluard la immigració i l’euroescepticisme. Era el gener del 2007 quan entrava per primera vegada es constituïa un grup d’extrema dreta al Parlament Europeu a mans dels representants de l’ala més extremista dels partits de dretes. Els partits d’extrema dreta per excel·lència de Romania i Bulgària Ataka y Partidul România Mare, s’unien al Parlament Europeu en qualitat de diputats i facilitessin la formació d’Identitat, Tradició i Sobirania. Aquesta coalició però només tingué una vida de nou mesos. Més endavant, durant les eleccions al Parlament Europeu del 2009. L’EuroNat, fou una associació de partits creats l’any 2005 que més tard fundarien l’Aliança Europea de Moviments Nacionals. Actualment i d’ençà de les eleccions al Parlament Europeu de l’any 2009 el partit Europe for Freedom and Democracy és l’encarregat de portar els postulats de l’extrema dreta al Parlament Europeu; coopresidit per Niel Farage i Francesco Speroni.
