El pressupost en educació de la Generalitat, el conjunt de retallades per part del Govern i el desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) signifiquen: “la implantació del projecte neoliberal en clau educativa”, sentencia Àlex Juanmartí, membre de l’Assemblea groga de l’Esquerra de l’Eixample i federatari de la ILP. La Generalitat ha reduït el pressupost en educació un 22% en 4 anys –aquest any s’han destinat 4.147 milions d’euros— i no ha obert noves places per professorat en els darrers anys, exceptuant aquest últim–815—. Enguany hi ha 1,3 milions d’alumnes a Catalunya repartits en escoles públiques, concertades i privades: 62%, 35% i 3% respectivament, segons l’estudi L’escola a la societat xarxa de la UOC (2011). La Generalitat ha destinat, aquest any, 875 milions d’euros a centres concertats i escoles bressol privades.
Amb aquestes dades la comunitat educativa impulsa una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per redactar una nova Llei Catalana de l’Educació que defineixi una línia educativa “pública, laica, popular, democràtica, inclusiva, coeducadora i en català” des de les escoles bressol a les universitats. Pretenen modificar la LEC que, segons ells, no va comptar amb el seu parer. La llei catalana actual es va aprovar el juliol de 2009, en l’època tripartit, amb els suports del PSC, ERC i CiU, i parcialment de ICV. Una llei que, tot i ser promoguda per les esquerres institucionals del país, acceptava el finançament, no només de l’escola concertada, sinó de la privada religiosa. Un cop a l’oposició, però, els socialistes i esquerra, van demanar la retirada de les subvencions, que no va ser possible gràcies a l’aliança de CiU, PP i Ciutadans.
De fet, la regulació dels centre concertats va arribar el 1985 amb una llei del PSOE, la LODE, que pretenia compensar el dèficit de centre públics amb concertats. Un sistema que segueix vigent avui en dia. Un dels punts de la ILP és eliminar per complet el concert en un termini de 10 anys durant els quals els centres podran decidir si volen passar a ser públics o privats. Aquest punt genera controvèrsia ja que part de la societat es pregunta amb quins diners es pagaran les places que avui dia ofereixen aquests centres. Més enllà del concert, des de l’Assemblea es critica el finançament que reben escoles que segreguen per sexes o que la seva educació està vertebrada per una religió concreta. Són els casos dels centres de l’Opus Dei o los Legionarios de Cristo. El primer té 16 centres concertats a Catalunya pel qual ha rebut gairebé 100 milions d’euros públics en quatre cursos, i el segon rep 1,5 milions a l’any, segons dades del reportatge 100 milions per 16 escoles de l’Opus Dei publicat a l’últim Anuari Medicat. Això vol dir que “estem finançant patronals educatives amb ideari ultrareaccionari, a part de ser extremadament espanyolistes”, segons Juanmartí.
La ILP, a part d’aquest punt, defensa que s’ha de superar la LEC perquè no hi va haver debat amb la comunitat educativa. “Deien que la llei tenia coses bones, però no: la democràcia als centres s’està perdent”, explica el fedatari. La llei es desplega a través de quatre decrets: El decret de direccions i el d’autonomia, aprovats el 2010; el de plantilles, aprovat el 2014; i el d´avaluacions, que està pendent de discussió i aprovació. Punts clau per els signants de la ILP que creuen que el que es vol és introduir un model de control que passi pels directors/es. “La Llei 12/2009 d’Educació de Catalunya (LEC) s’ha mostrat del tot incapaç de donar una resposta positiva al nostre sistema educatiu i ni tan sols ha complert amb els seus propis compromisos”, exposen des de ILP Educació.
El director com a centre de decisions
La comunitat educativa crítica que amb el decret de direccions les decisions més importants del centre queden en mans d’una sola persona: el director, que rep la consideració de “d’autoritat pública” i deixa al marge el professorat. Pel sindicat d’educació USTEC-STEs, entitat adherida al manifest, com publicava en el full informatiu nº143: “Les direccions dels centres han de tenir un paper de representants de la comunitat educativa davant les administracions i no pas al revés”.
De fet, una de les variacions del decret és com s’escull el director. Fins ara hi havia una comissió paritària formada per tres persones de d’administració, tres docents i tres famílies. Ara està formada per cinc d’administració, dos docents i 2 famílies. “Les decisions cada vegada passen més per ells i implica un model d’organització totalment vertical com l’escola concertada i privada”, lamenta el Juanmartí. USTEC-STEs compara aquest sistema amb el “Cos de Directors” que el franquisme va implantar en els centres educatius i que els anys setanta es va abolir.
L’autonomia del centre pot donar pas a una discriminació
El decret d’autonomia de centres, segons USTEC, desproveeix els claustres de la seva capacitat de decisió en temes com el projecte curricular que no necessitarà d’aquest òrgan per a ser aprovat. A més, “posa en perill la igualtat d’oportunitats dels alumnes”, diuen, perquè per una banda, els centres poden escollir la seva línia curricular i pedagògica i la seva estructura i funcionament, i per l’altra, preveu que s’adjudiquin recursos segons resultats i rendiment escolar. El sindicat, en el seu full nº160, diu: “Aquesta política pot provocar una més diferenciació de centres per entorns socials i entre centres els mateixos entorns socials, ja que no se’ls garanteix ni una normativa ni cap base comuna”.
Selecció de personal
“Els equips directius actuen cada com més com a caps de personal”, defineix Juanmartí. El darrer decret, el de plantilles, proposa dos tipologies de llocs de feina: els ordinaris, que si accedeix per oposicions, i els específics, que poden ser designats per direcció. La quota: 50% cadascun. Pels treballadors, el problema rau en el segon ja que es dóna molt valor a l’entrevista personal que no exigeix presència ni valoració per part del professorat. Al sindicat educatiu li preocupa el nomenament dels substituts i d’interins, el punt, potser, més polèmic. “La intenció del Departament és que les propostes de direcció passin per sobre de l’ordenació del personal en la borsa de treball del sector”, crítica USTEC al butlletí nº232. Els directors podran escollir entre els aspirants després d’una entrevista a mínim tres persones.
L’inici de la ILP
Aquesta iniciativa, la ILP, rebutja totes aquestes polítiques. Va sorgir fa un any després de la I Marxa Educativa que va recórrer 135km en 8 dies per rebutjar les polítiques educatives del ministre espanyol José Ignacio Wert i la consellera Irene Rigau. 60 persones van formar una Comissió Promotora que va redactar el text definitiu de la ILP que es va presentar a la mesa del Parlament i que ara demana el suport de la ciutadania. Un text que exigeix: Una xarxa pública única i gratuïta des de bressol a universitat; reduir progressivament els concerts escolars en 10 anys; no permetre la gestió privada en el sistema educatiu; democràcia ens els òrgans decisoris; autonomia real als centres; igualtat de gènere en tots els àmbits; un sistema d’avaluació dissenyat perquè tant els centres com els estudiants millorin la seva qualitat; condicions laborals dignes per els treballadors; escoles bressol públiques i un finançament adequat que equivalgui, com a mínim, al 6% del PIB –aquest any, com el 2009, s’hi ha destina el 4,18% segons CCOO, un punt menys que la mitjana de la Unió Europea—. Ara hi ha més de 200 fedataris recollint signatures i des del 13 d’octubre hi ha 120 dies per presentar-les. De moment, segons Juanmartí, hi ha dos grups que hi donen suport: ICV i la CUP. Caldrà veure com actuen ERC i el PSC.
