L'Assemblea Nacional francesa inicia els tràmits per a una ratificació limitada de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries

L'Assemblea Nacional francesa inicia els tràmits per a una ratificació limitada de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries

llenguesminoeuropa

Aquest dimarts 28 de gener, l’Assemblea Nacional francesa ha iniciat els passos per ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals. Després declaració d’inconstitucionalitat del Consell d’Estat de l’anterior intent de ratificació d’aquesta carta el 1999, el camí emprès ara, i al qual s’hi havia compromès Hollande en campanya electoral és el de la reforma constitucional.

L’Assemblea ha aprovat introduir un nou article a la Constitució. El nou text és el següent: “Art . 53-3 . – La República pot ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries adoptada a Estrasburg el 5 novembre 1992 complementada per una declaració interpretativa assenyalant que : 1. el terme “grups” de parlants a la part II de la Carta no confereix drets col·lectius als parlants de les llengües regionals o minoritàries, el Govern de la República interpreta la Carta de manera compatible amb el preàmbul de la Constitució , que garanteix la igualtat de tots els ciutadans sense distinció d’origen, raça o religió, i que: 2. l’ Article 1.7 , paràgraf d , i els articles 9 i 10 de la Carta són un principi general que no va en contra de l’article 2 de la Constitució segons el qual s’imposa l’ús del francès per persones jurídiques de dret públic i dret privat en l’exercici d’una missió de servei públic, així com als usuaris en les seves relacions amb el govern i els serveis públics. “

Aquest text ha obtingut 361 vots favorables, 149 vots contraris i 19 abstencions. L’aprovació d’aquest text ha dividit la majoria de grups de l’hemicicle. Així, una majoria de socialistes i comunistes hi ha votat a favor, juntament amb la totalitat dels ecologistes i els liberals i una minoria de l’UMP. En contra hi ha votat una majoria de l’UMP i els diputats socialistes i comunistes més centralistes, juntament amb els electes del Front Nacional.

Pel que fa als diputats nord-catalans, els tres diputats del PSF -Pierre Ayglàs, Jacques Cresta i Segolène Neuville- hi han votat a favor mentre que Fernand Siré, de l’UMP, s’ha abstingut.

Per a l’aprovació del text aquest encara haurà de superar l’aprovació del senat i finalment una votació conjunta de les dues cambres en què seran necessaries tres cinquenes parts de vots afirmatius.

Aquests text, tot i que obre les portes a nous marcs legals per al català i les atres llengües minoritzades de l’estat francès, posa ja d’entrada una barrera a la presència d’aquestes llengües en l’esfera pública. Tant els diputats més actius com les associacions en defensa de diverses llengües ja han advertit de les limitacions de la reforma.

La iniciativa parlamentària ha estat impulsada sobretot des de l’associacionisme bretó i alsacià. La situació viscuda els darrers mesos a Bretanya, amb la revolta dels barrets vermells. Aquesta ha tret milers de persones als carrers de Bretanya per a protestar contra la subordinació econòmica del país. Una de les respostes de l’executiu d’Ayrault va ser el “Pacte pel futur de la Bretanya”, que entre altres qüestions incloïa accelerar els treballs per al reconeixement del bretó.