L’assetjament escolar al cinema: quan la realitat supera la ficció

Ser el “cervellet” o el “bitxo raro” de la classe és una loteria. L’atzar escull els seus màrtirs en aquest món de crueltat, i a tenor d’aquests tres llargmetratges, el suplici pel qual passen acaba abocant en corprenedors desenllaços. “És cinema”, acabaran justificant molts.

Però el cert és que quan una peça ja adverteix des del principi que es basa en un cas real, som ben conscients que la pantalla no pot ni podrà superar la realitat del nostre dia a dia, aquella que ens toca viure sense efectes especials als escenaris de la quotidianitat.

FITXES TÈCNIQUES
Títol: Klass
Direcció: Ilmar Raag
País: Estònia
Any: 2007

Títol: Ben X
Direcció: Nic Balthazar
País: Bèlgica i Holanda
Any: 2007

Títol: Låt den rätte komma in
(Deixa’m entrar)
Direcció: Tomas Alfredson
País: Suècia       Any: 2008

El cinema d’encuny europeu que ressenyem en aquesta ocasió no deixa espai per a banalitats, relativismes ni edulcorants. La qüestió ho mereix: el bullying o assetjament als centres d’ensenyament és una de les grans xacres a què s’enfronta el món educatiu i la societat en general. L’augment de depressions i intents de suïcidi en l’adolescència planteja molts interrogants sobre les relacions del jovent d’avui dia. Klass i Ben X són dos documents excel·lents que es capbussen a les aules i radiografien els comportaments, les actituds i els afanys de la generació del mòbil, el messenger i la música trance. L'”opera prima” de Raag ens remet, inevitablement, a dos títols premiats: en la forma ens recorda a la rigorosa Entre les murs (França, 2008), i en el fons, a la desesperant però alhora magnífica Elephant (Estats Units, 2003). El resultat és una barreja de documental fet als corredors de l’institut amb una trama ben mimada mitjançant episodis de tensió creixent. Pel·lícula, l’estoniana, d’escenes commovedores, celebrades interpretacions i conclusions necessàries.

La història d’en Ben també remou consciències. Un jove afectat d’autisme que s’ha d’omplir de valor per suportar les intempestivitats dels seus companys. Balthazar ens proposa un viatge per la ment d’aquest jove aficionat als videojocs d’aventures. I ho fa a través d’un llenguatge cinematogràfic allunyat dels convencionalismes. Realitat i virtualitat es donen la mà i mostren atmosferes creatives i fantasioses. Plànols caòtics i tremolosos, trama anacrònica, veus interiors narrant les seqüències i elements manllevats al documental fan d’aquest film una extravagància en les col·leccions del bon cinema.

La tercera de les propostes de les quals ens fem ressò és una joia arribada de Suècia, gran triomfadora a Sitges 2008. Tot i que l’assetjament escolar no és l’eix del film, sí que esdevé una de les peces d’aquest puzzle encisador. Basada en una novel·la de gran èxit del país escandinau, Deixa’m entrar transcorre en preciosos escenaris de neu i conta la història d’un xiquet de dotze anys incomprés que coneixerà l’amor al costat d’una vampira. Història bella i misteriosa, innovadora en el camp del terror, que res té a veure amb altres títols recents sobre vampirs. Ací trobem una fotografia enlluernadora, uns diàlegs comptadíssims però ben ordits i unes escenes de veritable mestria (quedeu-vos amb la darrera). Una visió diferent del bullying, més poètica i màgica, però igualment sorprenent. Hollywood ja ha anunciat un remake per 2010. Difícil, però, superar aquesta obra de culte.